dimarts, 28 d’agost del 2012

Torna l'anèmia, tornar a vèncer-la...

Quan temps ha passat. He pensat moltes vegades en el blog, en fer una entrada per no sé, per fer-la. Però l'apatia era molt gran. No fer res un dia rere l'altre. Cap intenció de cap classe. Moltes preguntes al cap i molta mandra respondre-les.

Des de l'última entrada, la Tramunrun, vaig córrer un parell de cops fins que, de nou, una anèmia em deixava pel terra. Aquest cop van caldre dos bosses de sang per refer-me una mica i ja em van dir que la recuperació seria lenta. La manca de forces alimentava una apatia que ja havia vençut però que aquest cop em guanyava. Eren moltes les ocasions en què em deia que no podia ser, que havia d'aixecar cap, que havia de fer passos endavant però, us confessaré que estar-me quiet no em molestava. No feia res i passaven dies i setmanes i ara veig que mesos.

Recordo que no vaig fer esport durant més de 15 dies fins que la digestòloga em va donar el vist i plau, tot i que ja em va avisar de que no podria. Sabia que tenia raó però jo m'enganyava pensant que aniria a més. Uns minuts a cada partit del torneig de futbol 7 que fem a Amer i esbufegava. Dia a dia m'anava sentint millor i el meu ànim em portava a fer més. El ferro feia efecte! Llàstima que el vaig haver de deixar durant 7 dies per les proves que m'havien de fer i que han sortit correctes. Em va costar tornar a començar.

Cap a finals de juliol, vaig anar a córrer i no em vaig sentir bé. Les sensacions no eren les d'abans i les pulsacions eren molt altes. Ho vaig combinar amb la bici de muntanya perquè no les pulsacions no pujaven tant i era una manera diferent de fer exercici. Aquests dies em pujaven l'ànim i em distreien de la monotonia a la que estava instal·lat. Va durar poc però.

El 10 d'agost en Manel em va deixar la bici de carretera perquè la provés. Ja feia temps que tenia pensat comprar-me una. De fet, l'any passat vaig estar marejant la perdiu amb la bici però el futbol encara hi era. En Sergi em va acompanyar en el debut i vam coincidir amb en Txema, en Jordi A., en Dani i en Salva. Amer-St. Hilari-Amer. Uns 60 quilòmetres si no vaig equivocat. Allà vaig dir que sí, que em comprava una bici.

I fins ahir. Tres setmanes sense exercici físic, ni cap intenció de fer-lo. Amb la festa major pel mig i la mandra de córrer tot esperant la bici, he agafat uns 5-6 kg. Com deia, ahir em va agafar un rampell. Era quasi de nit ja i em vaig trobar que m'estava canviant per anar a córrer. La bici no arriba i em toca esperar. Vaig dubtar uns segons i em vaig dir "Per què no? Som-hi". Em va anar bé la foscor per no trobar ningú i anar tranquil. Vaig fer 5 quilòmetres amb més de 26 minuts. Vaig arribar cansat però bé. Sé que no puc esperar gaire cosa. No sóc un atleta i no puc pretendre fer uns bons temps de sortida.

Avui al matí començaven a aparèixer les agulletes. Bentornades! M'ha fet il·lusió i tot. Al veure que no anaven a més, m'he animat i decidit a sortir a estirar les cames. Avui han estat 7 quilòmetres en poc més de 36 minuts. Les sensacions són les que han de ser. Noto la fatiga al 25-30 minuts i allà començo a perdre ritme i forces. Tot anirà arribant. Mica en mica.

Com ho trobava a faltar. Escriure m'ha tret un pes. No us sabria explicar gaire bé el què. Però estic content. No recuperat del tot, però content.

"Torna-tornant" al camí...