Al principi de la setmana em trobava millor del que em pensava. No hi havia dolor muscular i les cames no estaven tan pesades com altres vegades. Em mereixia un descans i no va ser fins dijous que vaig tornar a sortir amb bici, aprofitant un dia de festa. Tenia la intenció de sortir en dejú per intentar ajudar al cos a tirar de les reserves de greix, o alguna cosa per l'estil. Això sí, per fer-ho has d'haver dormit les hores que el cos et demani i, per tant, fins les 10 no feia la primera pedalada. Feia calor i sabia que no podia marxar gaire lluny per si els ocells em venien a veure, tot i portar menjar al damunt. No em venia de gust però vaig fer una volta a Les Serres i Les Encies.
M'ho volia prendre en calma però em va sortir la vena competitiva...amb mi mateix. Sort que ja vaig veure de seguida que no era un bon dia i que les cames tenien un record massa present encara, en forma d'una fatiga espectacular. Calma i roda tranquil, em vaig dir. El ritme era baix i el pas dels quilòmetres se'm posava bé. Diria que vaig aprendre que no tots els entrenaments són iguals en intensitat, cosa que no feia en l'entrenament de la Marató. En fi, una mica més de una hora i mitja de sortida matinal amb bastant bon regust.
Avui matí tenia dolor muscular, més que fatiga. Dijous al vespre vaig tornar a jugar a futbol després de quasi un any amb els Simonichs, i avui encara sentia els efectes de treballar músculs que pensava que ja havien marxat. Ben puntuals com sempre sortia amb l'Edu Carmona, Jordi Brugué, Pere Rich, David Madeo, Lluís Baixés Sr., Gaspar, Dani Castellano i Joan Marcó, en direcció nord. En Lluís Sr. ens volia portar a fer desnivell i entre uns i altres hem acabat decidint de pujar al Santuari del Far. Tan aprop que és i tanta volta que s'ha de fer per arribar-hi.
Pujant el Coll de Condreu ja he vist que les cames no anaven amb mi i que el ritme que marcaven no era el més adient. M'ho havia d'agafar bé i trobar un ritme. En Joan després de fer una arrencada de les seves m'ha esperat i amb ell, l'Edu. Ja els hi he dit que aniria al ritme que les cames em donessin i si podia, un pèl per sota. Durant gran part de la pujada hem tingut en Lluís Sr. al davant i a terra de ningú ja que els altres havien anat tirant, fins que hem decidit d'atrapar-lo per pujar tots junts. A falta de poc més de 2 quilòmetres hem punxat en Joan perquè fes una sèrie fins a atrapar-los a tots i no li ha costat gaire d'encendre la moto. Ens ha muntat el plat tan ràpid com hem tardat a perdre-li la vista. Un cop a Condreu i ja reagrupats, ens hem arribat al far en un seguit de repetjons i una pujada final més dura del que recordava amb cotxe. Això sí, m'han encantat els últims 200 metres amb dos enllaçades fantàstiques i dures.
La tornada ha estat a cops de pals i amb arrencades vàries a la darrera part. S'ha fet dur i no he pogut treballar per l'equip com m'hauria agradat, tot i que al final he guardat tot el que tenia per jugar-m'ho tot a l'última carta. En Joan ha augmentat el ritme i s'ha obert perquè ni l'Edu ni jo li agaféssim la roda per aprofitar-nos d'ell, però he seguit recte i m'hi he enganxat fins que m'ha deixat rematar-lo (gràcies per fer-me pujar l'autoestima!) en l'esprint.
Fa dies que estic pensant en cap on orientar el següent repte. En tinc un de pensat però és molt enllà i més que una realitat és un pensament. Tinc ganes de tornar a córrer i de fer un entrenament dirigit i amb condicions per conèixer més bé el meu cos i fins on pot arribar. Tinc ganes de seguir amb la bici per compartir més moments amb els amics i de viure el meu propi Tour de France. Però mentre m'ho penso, m'inspiro en companys com en Carles Arauz que ahir va acabar la Pedals de Foc en versió Non-Stop Or, és a dir, la barbaritat de 220 quilòmetres amb 6200 metres de desnivell per les muntanyes del voltant de Vielha. Quin exemple a seguir...com espero que ho siguin els companys del team que demà o dijous marxen cap als Alps francesos per fer la Marmotte. Ànims Albert, Juli, Toni, Tito, Txema, Salva i Jordi! No defalliu i no patiu que no m'haureu d'esperar...
"Exemplesificant" el camí...