Llamps i trons! Ara recordo que no vaig fer la crònica de la setmana passada... Em poso al dia en un moment i segur que em deixaré quelcom valuós per escriure. A veure què recordo... Sí! Dijous vaig fer unes sèries de pla recomanades per en Manel, tot i que diria que no les vaig fer bé. Em va donar per fer un parell d'hores de bici forçant la màquina per tal de millorar un xic. I dissabte la volta a Santa Pau amb els indis del Team; en Juli i l'Albert. Us en faré cinc cèntims:
- Rècord a Les Serres: anàvem a rodar i patam!
- Repetjó de Palol: em van fer atacar a l'inici i vaig fer un pet com una gla, mentre l'Albert em passava rient.
- Sèries de plat: Plat muntat i poca cadència a Mieres i Santa Pau, en honor d'en Miguelito.
- Vent de cul: baixant des de Les Preses i fent uns relleus prou dignes.
- Vermut: unes birres a l'Snack tot presumint del maillot de la Montsec-Montsec, amb el que vam coincidir els tres!
Tornant a aquesta setmana, dilluns vaig anar a estirar les cames fins al repetjó d'Estanyol i tornar. No hi ha manera de no escalfar-me en un punt o un altre i sempre acabo amb aquell plus de més. Dijous una volta a Les Encies i Les Serres, amb molt de vent a la Vall del Llémena i una igualada al millor temps del Cauberg de Bonmatí! El plat fort estava previst per diumenge amb en Manel. Ja m'havia avisat que seria dia de carmanyola i em vaig témer el pitjor. A més el temps es preveia insegur...
Degut a problemes de despertador vam sortir un xic tard amb en Jordi Brugué i en Manel. Havíem de trobar-nos amb en Joan i en Carru a Santa Coloma però ens van venir a trobar a mig camí. Per variar l'ascenció a Sant Hilari, vam pujar per Cladells i aquesta vegada no se'm va fer tan pesada ja que ens fèiem companyia amb en Jordi, mentre en Joan, en Carru i en Manel anaven per davant. Feia un dia assolellat i amb calor i ens alegràvem de que sigués així. Fins al Pla de les Arenes vam pujar a un bon ritme i veient que per moments tenia bones sensacions.
Fins Seva, on vam parar a esmorzar, vam passar pel Coll de Gomara i per Viladrau mentre en Carru agafava el camí de Collsesplanes per arribar abans a casa. Aquella parada va valdre la pena i dóna un nou sentit a les sortides amb bici. Quines torrades més bones i que bé es van posar. Amb la panxa plena ens venia Collformic. Ja el coneixia d'un dia amb l'Albert, en Tito i en Juli. Vaig anar aguantant el ritme que marcaven en Manel i en Joan fins a falta de un quilòmetre i mig, on vaig perdre uns deu metres que vaig poder mantenir amb molt d'esforç, mentre ells pujaven tranquilament. En aquest tram ja ens van començar a caure gotes i, tal i com ens havia dit en Jordi, "anar amb en Manel és una remullada segura!".
No va ser fins a portar uns metres de descens on les gotes passaven a ser un ruixat en condicions. Si ja em costa baixar, no us explico el que és fer-ho amb aigua. La veritat és que l'experiència em va encantar, tot i la fred que se'm va posar dins. Ens vam reagrupar, ja sense pluja, al trencant de La Costa del Montseny per pujar el Mortirolo català. Me'l vaig prendre amb calma i buscant la companyia d'en Jordi altre cop ja que l'esforç titànic per seguir en Joan i en Manel hagués estat en va. El port és dur, tot i que me l'imaginava diferent. La part final és preciosa i alhora, la més dura amb rampes de fins al 15% en unes enllaçades genials. La intenció inicial era coronar el Turó de l'Home però el cel amenaçava altre cop i les antenes estaven cobertes pels núvols. A més vam veure 3 ciclistes que en baixaven i tremolaven com fulles. Quedava pendent.
No vam fer ni cinc metres des del trencant i en Manel va punxar. Una ràpida reparació i arribem al Coll de Santa Helena i amb un ràpid i curt descens, agafem la carretera del Coll de Santa Fe. Venien els pitjors quilòmetres de tots; cames fredes, vent, alguna gota altre cop i una pendent que et va desfent la moral. Em va sortir un punt però i vam fer camí amb en Manel fins al cim, on vaig devorar una barreta de la gana que tenia. El llarg descens que passa pel Coll de Sant Marçal i el Coll de Gomara et deixa a tocar de la benzinera del Coll de Revell. Dic a tocar perquè per ser-hi has de superar una llarga recta de fort i constant pendent. Les bones sensacions seguien i em donaven un plus per mantenir un ritme. En Manel anava endavant i endarrere, pujant i baixant pinyons, accelerant i frenant, com aquell que jugava amb mi. No em va deixar ni opció en l'esprint fins al Pla de les Arenes perquè les cames feien el tic-tac abans d'explotar. Portàvem 130 quilòmetres i 3400 metres de desnivell positiu...un xic massa potser!
Mentre esperàvem en Jordi i en Joan, grandiós després de dos setmanes sense tocar la bici per l'ensurt que va tenir i ens va donar, en Manel va desinflar la roda de nou. Un cop tot solucionat i ja en descens fins a Amer, ens vam acomiadar amb en Joan a Sant Hilari i, després d'un llarg ruixat fins a Osor, una nova punxada d'en Manel acabava de fer el dia més complet. Arribant a la vila, ens vam trobar els valents de la Transpyr que tornaven sense haver pogut pedalar durant un dia i mig pel temporal que es van trobar. Tot i això, més de 7000 metres de desnivell positiu en dos dies... Felicitats nois!
"Montsenyejant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada