Queden sis dies per la Quebrantahuesos i crec que la feina està feta. Han estat gairebé sis mesos des de que ens va tocar la inscripció i els dubtes i pors inicials s'acaben convertint en il·lusió i ànims. La veritat és que els mesos han passat volant i això és gràcies a la bona companyia. Sembla ahir quan anava a Tossa i Sant Grau congelat de fred...
Per acabar-ho d'adobar una mica, aquesta setmana he fet una tripleta del Coll de Nafrè i Sant Hilari, i tots els dies per variants diferents.
Dijous tarda vaig quedar amb en Jordi Auguet, un dels millors motivadors que conec, per anar fins a Sant Hilari tot rodant amb tranquil·litat. No tenia ganes de prémer molt l'accelerador per por a no passar-me d'entrenament i arribar fresc a la setmana vinent. Al final va ser un entrenament de qualitat; alta intensitat en diferents períodes de la sortida. La culpa va ser d'en Jordi Clermont i en David Roura; els fanàtics d'Amer. Vam començar tranquils fins a Anglès, mentre la fèiem petar. Només començar a pujar cap a Osor, ja vaig veure que el ritme anava cada vegada a més. Els dos Jordi ens portaven volant i jo tenia feines a anar a roda. Per sort a Osor va tornar la calma, tot i que el càstig de cames em va passar factura del quilòmetre 13 al 16. La calor va ajudar a que la típica depressió que agafo sempre en aquell punt encara sigués més gran. Tenia la sensació de veure ocells!! En Jordi i en David m'anaven esperant quan em quedava uns metres i mentre en Clermont anava fent sèries amunt i avall. Quan em vaig refer una mica i seguir la roda que em marcaven, va canviar el ritme i, tot i l'esforç, vaig haver de deixar-ho als més valents i arribar a Sant Hilari amb en David.
Mitja volta i cap a pujar el Santuari del Coll. A Osor ens vam acomiadar d'en David, que havia d'atendre uns "afers", i em quedava sol amb les bèsties. Vaig sentir que fins al Coll de Nafrè pujaríem amb calma, i ja sabia que em tocaria patir per aguantar-los la roda. Ho vaig aconseguir, fent la goma al principi. A partir de Nafrè, la guerra era individual. Vaig seguir l'estela d'en Jordi durant un mig quilòmetre però d'una corba a l'altre em va desaparèixer del davant. Em sentia bé, amb forces i vaig demanar-me un darrer esforç fins a coronar. Altre cop mitja volta i tornada a Osor per volar fins a Anglès darrera en Clermont, fins a la Cellera darrera en Jordi i fins a Amer darrera dels dos. Vaig arribar satisfet i amb la sensació d'haver fet un pas més.
El dissabte em retrobava amb en Pere "Cocu" i en Carles Parella, amb qui vaig fer les primeres sortides de cap de setmana pels voltants d'octubre i novembre, i en Jordi Molist. Em recollien a l'Snack amb molta puntualitat i mentre ens posàvem al dia, vam decidir enfilar cap al Coll de Nafrè pel costat dret de Susqueda, el més dur, i creuar la presa pel damunt. Les primeres rampes deixen a tothom al seu lloc amb el seu 15% de mitjana fins a la corba. Al lleuger pla que hi ha, vaig decidir esperar en Carles i deixar en Pere i en Jordi per davant. Amb companyia em va semblar pujar un xic millor i no tan enganxat al terra. Ens van faltar uns metres per neutralitzar-los però més aviat ens esperaven per estirar la pujada fins al Santuari del Coll. Per no haver de sentir en Pere, com va dir en Carles, vam anar fent tots junts en les dures rampes fins que al final ens vam trencar. Primer em vaig quedar amb en Carles però amb la broma de que ja els teníem, em vaig envalentonar fins arribar a la roda d'en Pere just quan coronàvem.
Descens fins a Osor i pujada a Sant Hilari amb més calma que dijous. Vam anar cap a Arbúcies i vaig veure que encara em falta millorar molt en baixada. El Coll de Revell es va fer en grup perquè en Carles feia mala cara. El ritme m'anava de conya perquè volia guardar algun punt per l'endemà i quan vam retallar cap al Pla de les Arenes enlloc d'anar a Collsesplanes, encara millor. Les cames agraïen els canvis de plans i el descens em va venir bé per deixar-les anar. La calma que m'esperava fins al poble no va ser tal ja que el ritme va ser alt i em va acabar de decidir del dubte birra/St. Martí. El refrigeri es va posar genial!!!
Abans de la QH volia sortir un dia amb l'autoanomenat "Equip B", comandat per en Pere "Nonell" i en Jordi Brugué i secundat per en Josep Mª Crosas i en Gaspar. Com tenen costum, el diumenge a les 8 del matí es donava la sortida. No m'esperava tanta gent, la veritat, ja que hem coincidit amb "Els Històrics"
al compet; Mingo Berrio, Martí Masó, Vadó Vilà, Quim Carbonés, Jordi Àlamo i Quim Bayer.
En Pere no em decepcionava i sortia al davant, d'on no s'ha mogut en tota la volta. No sé si té més força o tossuderia... Hem sortit uns moment abans però abans de Mas Llunès, els històrics ens caçaven. En Jordi Brugué ha posat un ritme alt i ha trencat el grup a les primeres rampes. Jo feia la viu-viu i em quedava amb en Martí, l'Àlamo i en Quim Carbonés. He quedat parat de com pujaven i de com serveixen els anys d'experiència. Al tenir els "B" per davant m'he decidit de fer un esforç per coronar amb ells. Fins al trencant d'Estanyol hem anat amb grup per anar cap a Aiguaviva uns i els altres a fer una volta per fer forat a l'esmorzar a Can Jans. Per tercera vegada en 4 dies, cap a Sant Hilari però aquest cop per Cladells. Esperava una pujada tranquil·la però no. Tenia males sensacions a les cames de la sortida d'ahir. En Jordi ens ha marcat el ritme durant els primers quilòmetres i després m'hi he posat jo, que com que no sé marcar un ritme, he tallat en Josep Mª i en Gaspar. En Pere ha aconsellat baixar un punt per fer un millor entrenament i ja m'he dit que pujaria sense patir ni un moment. Només enllaçar, en Josep Mª s'ha endimoniat i ens ha estirat per damunt del punt que volia. Els he deixat fer, mantenint la distància amb la vista en les rectes. Al tram final he atrapat en Jordi i hem tornat a fer el cim com la setmana anterior.
Abans de baixar hem parlat de tornar per Nafrè, altre cop per mi. Avui he baixat al davant i diria que he traçat prou bé les corbes, tot i estar a anys llum dels kamikazes del team. A Osor he repetit jugada; cap patiment i sempre per sota del punt. En Pere ha coronat en solitari, emportant-se els punts definitius per ser el rei de l'etapa. El pas per Susqueda m'ha portat la segona punxada de la meva vida i la segona coberta destrossada. Gràcies a l'ajuda dels companys hem canviat la cambra amb un moment però ja he tornat cap a Amer amb la sensació de tornar a punxar. Una ràpida sessió de relleus pel voltant de l'embassament del Pasteral precedia a una calma fins a Amer per acabar la jornada i quasi la preparació.
Després de molta voluntat i esforç, d'escoltar, de preguntar, de veure, d'aprendre, de gaudir, de patir, de Sol, pluja, vent, fred i calor, i sobretot, de compartir, crec que afronto la QH bastant preparat. No sé sap mai si tindràs un bon o mal dia, però fa uns dies vaig llegir una frase d'en Samuel Beckett a no sé on i em va agradar. Així doncs:
Ever tried. Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better.
"SantTrHilariant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada