Pendent de tot...

Dilluns pensava que les cames no em tiraven. Avui no sé què hauria de pensar. Ahir vaig descansar (gràcies pluja!) i avui volia fer un pas més. Arribar fins a Anglès i tornar em semblava una bona ruta. Al matí m'he emportat el dinar a la feina, així a l'arribar a casa podia anar a córrer. Mentre tornava veia que s'havia girat vent a la zona del Pasteral. M'ha entrat una mandra...

Surto de casa ben abrigat ja que sempre passo fred a l'inici. Els primers quilòmetres me'ls prenc amb molta calma. M'obligava a pensar en positiu. Va, aniràs a millor un cop calent. Els bessons no em feien mal, bona senyal, però les cames no hi eren. No sé si era el fred que feia, el vent que venia a ratxes o jo que no tenia el dia. El cap pensava massa i em venien tots els mals. Per moments, la panxa em molestava molt. Com pot ser? Tot va lligat, suposo.

Abans de passar per sota la variant de la Cellera, he seguit un camí que porta a la carretera i més endavant al Pasteral. Allà sí que he notat el vent, i amb la suor, em començava a refredar. Aquesta sensació m'ha tret del cap el malestar a la panxa. Ja veia que no era el meu dia. Massa pendent de tot. Portava més de mitja hora i en tenia un feix. Per canviar el bicicarril, m'he posat dins el poble per anar estirant la sortida fins a fer l'hora. El ritme molt baix durant tota la sortida, uns 5'20" cada quilòmetre.

Com sempre, hi ha una lectura positiva. El meu cor ha anat a pulsacions baixes durant gairebé tota la sortida. Senyal de que tot va a més? A veure com van els propers dies...

"Pendentant" el camí...

Quan no, deixa't anar...

Dissabte vaig sortir a córrer de bon matí per estirar les cames. Res de l'altre món. Van ser 33 minuts voltant pel bicicarril, vorejant i travessant el Brugent, algun carrer de la vila i altre cop el bicicarril, fins a arribar a casa. Abans d'acabar però, em va venir bé fer dos progressius de 100 metres. No sé el sentit que tenen però en els plans que he vist n'hi ha. Les cames estaven molt pesades. No em notava bé i per sort, només sortia a rodar. Les sensacions eren dolentes, de dia que no vas. Es nota quan al final només tens ganes de plegar. Cobrir expedient i cap a una altra cosa. L'entrenament en si, tenia un sentit dins el meu cap. L'endemà volia fer la volta a Sant Julià. I tampoc la vaig fer. Res de res. Un diumenge al sofà.

Quan no hi ha motivació, malament. Recordo que en Manel em va dir "et canvies i surts, i si al cap de 10 minuts encara et fa mandra, torna a casa". Però ni això. Lluny de començar-hi a donar voltes, vaig començar a escriure informació pel meu entrenador; què vaig córrer, quan i amb quant temps, què vull córrer, quan puc entrenar i quan no, etc. Em feia molta il·lusió. Tot per ser el conillet d'índies.

Avui, mantenint un bri d'aquella il·lusió, he sortit de casa per fer una hora. He començat lent i durant 4 quilòmetres pujant cap a Les Planes, he patit per anar a 5'20". Les cames em feien mal, sobretot els bessons, i jo no tirava. L'anada s'ha fet llarga i dura. No veia el moment de girar, però pensant sempre amb la següent pilona, intentava distreure'm al veure'm una respiració tan ràpida i forçada. I que dur serà avui, em deia mentre girava.

Canvi de xip. No vas bé, deixa't anar i amaga el rellotge. Córrer per córrer. Tranquil i sense parar. Així he desfet el camí fins a casa. M'he sentit bé, sobretot, respirant. Per uns moments em recordava a quan no hi pensava en tota una sortida. Passant per davant de casa m'he decidit a allargar la sortida. Portava uns 8 quilòmetres i suposava que una mica més de 42'. Comença a ser fosc i em decideixo a anar fins el cementiri i més endavant, fins al Solivent. En aquest punt, he tornat a mirar el rellotge i portava més de 10 quilòmetres i més de 50 minuts.

Carrers amunt i avall fins a fer els 12 quilòmetres en 1 hora, 1 minut i 42 segons. Les dades no em serveixen de res. Quan més i millor he corregut ha estat quan no mirava el rellotge. En dies "comme ci, comme ça" el millor és no estar pendent de res i deixar-te anar.

"Quan-noejant" el camí...

Soli del Solivent...

Passa un dia i sumes un any a la teva edat. De regal, visita a la digestòloga per saber com va el meu ferro. Com et trobes?, em diu. Li contesto ràpidament, Bé!. Repassem l'analítica i em diu que l'anèmia està superada però que la reserva de ferro no està prou plena. Un mes més de ferro, què hi farem. Llavors, convençut que ja estava tot, em diu que tinc Helicobacter Pylori i que hi ha uns estudis que diuen que són responsables d'anèmies i de crear petites úlceres. M'han pujat per corbata quan m'ha dit que hauríem de fer tractament i una prova....glups! Per sort només serà una setmana d'antibiòtic i una prova d'alè. Ah! I una analítica d'aquí a 6 mesos...i això sí que m'emprenya molt! Tot sigui per trobar-me com avui corrents.

He sortit de casa amb la intenció de fer uns 20 minuts i anar al Solivent per trobar-me en Sergi i córrer/compartir una estona. Faig dos passos i veig en Marc que està corrent. Pels bufets que fot m'oloro que haurà anat molt ràpid i per refredar-se ell i escalfar jo, hem anat junts uns minuts. M'ha fet bufar i ell xerrant tan tranquil...una altra lliga!

Començo a anar al Solivent i veig que les cames van lleugeres. Anem bé. Provo d'anar més ràpid i també responen. No m'afogo i puc mantenir el ritme. Faig voltes a la recta del Solivent mentre espero l'amic i em menjo 2 quilòmetres a 4'30", tenint la sensació de poder fer més quan veig que en Sergi ja ve. Em relaxo fins que m'atrapa i anem a córrer pel poble. Em proposa de fer un escalfament i unes progressions i em sembla bé.

Al relaxar-me sembla que les cames pateixen una mica però és qüestió d'agafar el to altre cop. Anem per sobre els 5 minuts per quilòmetre mentre anem parlant. Fem un recorregut planer i per moments ens accelerem, tot i intentar anar a un ritme constant. Arribem al final del Pedreguet i travessem la carretera per fer les progressions per les cases noves (no sé com es diu el carrer!). Bé, de fet per mi són augments de ritme ja que fa molt que no faig un canvi de ritme i no sé com respondrien les cames. A més, no és el que em convé ara. Per uns moments em sento l'entrenador marcant-li que ha de fer i m'ha fet molta il·lusió. Després d'uns minuts, tornem cap al Solivent per fer les faroles de la recta; 2 faroles a ritme i girar per recuperar una farola.

Anàvem bé, massa. Em sentia molt bé i estava content. Al final però en Sergi s'ha ressentit d'un petit dolor al  múscul soli. Vatua l'olla! Quin mal regust m'ha deixat...i que mal entrenador que sóc! Hahaha! Tot pensant en què esperava que no sigues res, ens separem i he tornat cap a casa, tot sumant una hora més o menys i més de 11 quilòmetres.

"SoliSoliventejant" el camí...

L'entrenador diu progressiu...

Sèries, sèries i només sèries... És el que em voltava pel cap des de que en Paco ens va comentar que en feia un cop per setmana mentre tornàvem de Estanyol. Ahir vaig pensar en sortir a rodar una mitja hora per estirar les cames ja que me les notava carregades de córrer per muntanya. Sí, només es va quedar en pensar. Estava molt decidit i pensat però un daltabaix em va posar en mode "nombarrufa" i res, que no hi havia qui em mogués. Ben pensat, córrer era el que necessitava. Canviar d'activitat per no estancar-me durant tota la tarda. Buidar el cap i després pensar-hi d'una altra manera. A veure si ho aprenc...

Tornant a les sèries, no sabia quines fer. En Paco ens va explicar que ell a vegades feia 2 minuts al 80% i 1 minut de repòs. També vaig pensar en fer 1 quilòmetre a ritme i descansar 2 ó 3 minuts. Una altra podia ser unes sèries de 400 metres amb 1 minut de recuperació...i me'n queden moltes que vaig buscar i pensar. Com que crec que és un entrenament una mica més específic (ara vindran els entesos i diran que no...) he pensat en preguntar-ho a això, un entès; el meu entrenador Adrià. No sé si el recordeu, vaig parlar d'ell fa temps.

Li passo un missatge demanant-li consell sobre quantes repeticions havia de fer de 2' (1' descans). L'he posat en situació de que eren les primeres sèries i que estava fatal. Res, m'ha tret del meu error i recomanat un entrenament progressiu perquè, paraules seves, el cos s'adapti a intensitats més altes. M'ha posat 20' a 5'30", 20' a 5' i 20' a 4'40"... Després hem parlat de que em faci un pla i li he comentat les curses que vull fer. Potser són masses i potser no arribo a temps. Però ell, que em coneix bé, m'hi farà arribar! Quina pressió li estic fotent...

Surto de casa i penso en anar lent ja que darrerament surto massa ràpid. Controlant el temps i pensant amb les paraules d'en Manel d'anar al ritme que toca per no pagar-ho després, veig que m'he accelerat i el segon quilòmetre em surt massa ràpid. Calma durant el 3r i canvi de ritme per passar a 5 minuts per quilòmetre. Al principi penso que aquest serà el meu ritme màxim ja que em costa acostumar-m'hi però amb el pas dels metres m'hi he sentit bé. Llàstima que un gos m'ha fet parar perquè volia jugar amb mi i no m'ha sortit el temps de 2n quilòmetre. Tocava l'últim canvi i he posat el que tenia, a veure com anava. El primer quilòmetre l'he passat bé, tot i veure que no allargaria gaire més. Canviant de pensament i marcant-me fites petites com "fins a l'Snack", "fins al pont del Solivent", "fins a casa l'Ivan" i fins a fer el 2n quilòmetre i dir prou.

Baixo molt el ritme per recuperar-me i mentre pujo cap a casa em trobo la Carla, l'Adriana i la Pris que corrien. Sabia que anaven a córrer pel poble i m'he enganxat a elles per acabar de fer la suada i per apretar-les durant mig quilòmetre. Amb això he recuperat pulsacions i he sumat minuts, encara que molt lents. Però com deia en Lluís, tot suma.

"Entrenadorant" el camí...

Ajornant la marxa...

Mentre fèiem camí cap a Estanyol per participar a la marxa amb en Txema i en Paco, comentàvem que s'acabaria suspenent. La pluja era intensa i encara feia que el cel semblés més fosc per l'hora que era. Només arribar a la plaça d'Estanyol, al veure que no hi havia gaire gent i creuar-nos cotxes que marxaven, hem vist que les prediccions eren les certes. Jo em maleïa ja que divendres vaig descansar per sortir ahir, però entre la mandra per haver dormit poc i que en Txema em va avisar que hi havia aquesta marxa, em vaig quedar a casa. Sí, dos dies de descans que no són convenients. Hauria d'haver sortit a estirar les cames una mitja horeta a un ritme suau. I ara aquest temps...

L'organització ens deia que s'ajornava fins el 2 de desembre. Jo ja em veia tornant cap a casa cap cot i corrent per Amer, i em no em feia peça. Tornaria a jaure... Per sort en Paco ens ha dit que podíem anar a córrer per allà aprofitant que hi havia en Gerard "Holland" que venia des de Girona. Amb en Txema repassaven la ruta de l'any anterior i deien que faríem una horeta. Va doncs! Ens canviem i sortim sense pluja, i així tot el camí. El cel ens ha aguantat però les marques segur que estaven esborrades.

Primer caminet que agafem i ja girem cua perquè estava molt enfangat i seguim una pista forestal. Anem lents, per escalfar, i el terreny en baixada ajuda. Aviat però veig que el que m'havien comentat de que era trencacames era del tot cert. Pujada per aquí, baixada per allà...i les cames es ressentien. Anava còmode fins que ha aparegut algun repetjó que no anava amb mi. Ells m'havien d'anar esperant a les baixades i segur que els feia anar lents. Ja m'han dit que era un entreno i que aniríem fent. Entre en Paco i en Txema es picaven i fotien sèries de pujada com si res, i en Gerard al darrera sense separar-se'n! Va home va...

Al final, hem arribat a Aiguaviva i ja no hem deixat l'asfalt fins a Estanyol. Allà m'he anat quedant enrere perquè les cames no em donaven per més, tot i que el pit semblava que seguia. He arribat un parell de minuts més tard que ells i no els trobava. Al final, després de preguntar, he vist una taca groga al mig d'una muntanya i ja s'estaven enfilant per on començarà la marxa d'aquí a 15 dies. Ja tornareu, he pensat.

Al final, 1 hora i més de 10 quilòmetres que per alguna cosa serviran... Si més no, a la tornada he sentit que en Paco va a fer fartlek (canvis de ritme) un cop per setmana, quan no té gaire temps, i que aquí es guanya molt. D'acord doncs, aquesta setmana un dia de fartlek adaptat a les meves cames...buff!

"Marxant" el camí...

Menys de 3 hores...

Fa un parell d'entrades deia que quan compartia, entenia. No sé què ho fa però en dies com aquell o avui, ja sigui poc o molt, acabes entenent quelcom més que en algun moment o altre serà de profit. Era mig matí quan en Manel em deia que aniria a fer 6 quilòmetres a 4'45" per quilòmetre. D'inici, m'ha estranyat que tingués tan clar la distància i el ritme, però he recordat que ja hauria començat el pla per anar a baixar de les 3 hores. Sé que fa dies que corre per muntanya per agafar força i/o potència (ho hauré d'aclarir!) i que l'objectiu és clar.

Tot i que m'ho he estat rumiant una bona estona, al final la bona estona que passaria em pagava el mal de cames que tenia o el patiment per moments que tindria. Sabia que no aguantaria els 6 quilòmetres a aquell ritme perquè no estic per poder-ho fer ara mateix i mentre tornava en cotxe ja dissenyava què li diria i com ho faria per no fer-lo anar malament. Per mi, més que un entrenament, era compartir.

Tot just portàvem uns metres i m'ha recordat a la Cursa del Carrer Nou de l'any passat. Me'l mirava de dalt a baix i el veia més fi que de costum, i per un moment li he envejat les cames que té, fetes per córrer. Amb els meus troncs no vaig enlloc! Hahaha! Doncs bé, hem passat pel rec fins a les Serres, la font del Capellans i la font d'en Fàbregues. El terreny era irregular i el ritme viu, per mi. Tot sumat? Uns bufets i unes pulsacions  pels núvols. Avui al matí m'he fet analítica i estic impacient per saber com estic!

Abans d'enfilar la pujada cap al bicicarril, li he comentat que tirés i que ja ens trobaríem perquè m'ho havia de prendre amb calma o ja no el seguiria. Volia compartir sense fer-lo anar malament. He aprofitat per fer el bufet i per anar veient que em costa molt d'escalfar i que avui seria una dia per fer sèries de 2 quilòmetres, tot i que el descans era més del que tocaria. Un cop ha girat i ja m'he enganxat, anava més còmode que a l'anada i així li ho he fet saber quan m'ho ha preguntat. M'he vist valent i les cames se me n'anaven soles. En Manel m'ha frenat; "s'ha d'anar al ritme que toca, si no s'acaba pagant". I fins a casa. Ens hem separat a l'alçada de la pista de bàsquet vella i he tingut la sensació que aquells quilòmetres no serien els únics que compartiríem.

Quan he arribat a casa i mentre trotava lentament se m'ha il·luminat el cap per fer pujades al caminet que surt de darrera casa. Res de l'altre món; 5 repeticions de 50 metres. I amb un somriure cap a estirar, que ahir no ho vaig fer i ho he notat.

"Menysde3horejant" el camí...

Una hora de foscor...

Dilluns estava tan decidit a anar a fer la volta a Sant Julià que em vaig passar la tarda corregint exàmens i preparant feina. Ahir estava tan decidit a córrer per Amer que vaig perdre'm pel núvol, navegant sense sentit. Avui m'he llevat amb la sensació d'haver gandulejat. Amb en Txema havíem parlat d'anar a la Mitja de Mataró pels regals que hi solen donar, però el 2 de desembre se'ns tirava molt al cim. Mentre pensava com m'ho faria per entrenar, va sortir que el 16 del mateix mes hi ha la Mitja de Vic. Doncs fins a final d'any ja tinc el pla fet; Mitja de Vic el 16 de desembre, St. Silvestre de Riudellots el 26 i St. Silvestre de Girona el 31. No sé si hi ha incompatibilitat en haver-hi tanta diferència de quilòmetres, però el coach m'enlluernarà per saber el camí a seguir, com ho ha fet avui el frontal.

Sí, avui he sortit. A mig matí ja em volien engrescar per anar a fer la volta a St. Julià i me n'he lliurat perquè els horaris no ens lligaven. El cuc però, ja era viu. Aquell rau-rau que m'anava voltant i que em deia que avui sí que aniria a córrer. He arribat tard a casa i dinava quan el campanar tocava les 4 en punt. Ja veia que aniria just de temps i la intenció era sortir pel voltants de les 5. Sabia que tindria problemes amb la panxa perquè no hauria fet gaire digestió però cap a córrer, un xic més tard del previst. La ruta era clara; Amer - Anglès - Amer.

Ben equipat amb la samarreta del club i un frontal al cap, surto pel bicicarril amb lleugeresa. Caram! Em sorprenia anar tan fi de bon principi i ja m'he dit que avui era fer quilòmetres i minuts. Cap pressa i sense patir en cap moment. Passant per darrera la colònia ja he encès el frontal perquè fosquejava més del que em pensava, i sabia que la tornada seria de fosc. Aquelles ganes que tenies i aquell pas més que anaves fent et distreien fins que ja no donaves la volta. En lloc de passar pel pont del bicicarril al Pasteral, he passat pel pont de la carretera per fer-ho més planer. Em volia reservar una mica per forçar tornant. De fet, quan dic això és perquè la tornada és en lleugera pujada i em van dir que si podia mantenir el ritme tornant seria un bon entrenament. A més, et quedes amb la sensació d'anar millor com més minuts passen.

Continuava amb la sensació d'anar bé però els temps eren més alts del que em pensava. Sort que era força fosc i m'havia de preocupar més de no regirar-me el turmell, després de dos avisos ja, i de fer via fins a La Cellera on he girat.

Ja era fosc, negre nit, i encara m'he creuat gent. La veritat és que em feia pel·lícules de pensar ves a saber qui eren. Fins al Pasteral s'ha fet llarg, suposo que per no veure el que et falta. En canvi, l'infern se m'ha fet menys dur al no veure la pujada sinó que només els dos metres que tenia davant dels nassos. Ara bé, aquest quilòmetre m'ha destrossat la mitjana del ritme... Cagum l'os pedrer! Què collons m'he dit, ara ve lo bo. Fins a casa quedaven uns 2 quilòmetres i havia de baixar de 5 minuts cada quilòmetre. Amb les pulsacions més altes de tota la sortida s'ha aconseguit aquesta petita fita que et serveix per millorar, encara que sigui una mica. Bona manera d'acabar amb un bon regust!

Al final han sortit 12 quilòmetres en 1h03'01", a 5'14" per quilòmetre i 162 pulsacions per minut de mitjana. Com sempre hi ha la segona lectura; bones sensacions físiques i mentals. En vull més! Som-hi!

"Foscorejant" el camí...

Compartir per entendre...

Mandra, molta mandra. M'he llevat ben d'hora per ser un dissabte amb intenció d'anar amb bici però al veure els carrers molls, m'he estarrossat al sofà mentre la Mei dormia al damunt meu. Tenia una bona excusa per no moure'm i despertar-la... Quan al final m'he decidit a aixecar el cul per dutxar-me, he vist un missatge d'en Txema per anar a córrer. Durant uns segons he pensat que m'havia lliurat d'una de bona...però al veure que em contestava, la il·lusió m'ha vençut. Cap a córrer doncs!

Ens hem trobat davant de casa seva i ja m'ha dit que aniríem al meu ritme. No sé perquè em deixo enganyar. Bé, de fet seria millor dir que perquè m'escalfo quan corro amb ell. Suposo que deuen ser les ganes de millorar, de semblar que estic aprop quan són anys llum, de sentir-me tan ben acompanyat o de no ser un fre...o de ves a saber. Jo amb les meves cames pesades i xerrant mentre anàvem per sota 5 minuts el quilòmetre. Que si 4'48" només de sortir, 4'55" passant per la "palanca", 4'45" i 4'52" voltant els camps que hi ha pujant cap a Sant Climent, fins que hem tornat a travessar el riu.

Ja feia estona que el pulsòmetre marcava 170 pulsacions. Anava alt i notava que era molt. Al passar el riu i fer els escalons per tornar a l'asfalt, les cames m'han dit prou. El canvi de nivell m'ha fos. Ja no em veia bé per seguir igual. El cap fuig de seguir endavant, el patiment encara li va gros. Però aquests quatre quilòmetres han estat una bona prova de toc.

Hem pujat cap al bicicarril des del final del Pedreguet i quan arribem a dalt en Txema em diu que he anat massa ràpid, que l'he fet pujar amb el ganivet al coll. Quan els meus pulmons m'han permès articular una paraula, li he dit que el notava enganxat a darrera i que havíem de patir. Ara bé, 183 pulsacions!!!! Llavors sí que ens ho hem pres amb calma durant uns deu minuts pel bicicarril.

En Txema però, me'n tenia una de preparada. Volia pujar pels camps de la Boada fins al Bassà! Va home va! Per sort, ens hem separat per trobar-nos al trencant del Bassà. Per tornar-li, quan l'he vist m'ha sortit un canvi de ritme cap als Bombers per acabar-lo de fer patir i no m'ha atrapat! Hhahaha! Al final ens han sortit menys de 7 quilòmetres en uns 35 minuts.

Amb el cor bategant més lentament, el cap ha tornat a barrinar. Podria ser que em costi molt escalfar per començar a rodar amb més facilitat a ritmes més alts? Hauré de provar diferents maneres de córrer... un motiu més per posar-me les piles! Ah! I ganes de compartir quilòmetres amb amics! 

Manel, ahir va ser que no però quan vulguis rodar molt (MOOOOLT!) suau, compta amb mi.

Lluís, que hagis tornat em fot por! Ets una bèstia! 50' per escalfar no?  En farem calers de tu!

Sergi, per quan un Amer - Anglès - Amer? Amb calma eh!

Jordi Auguet, deixa't estar de genolls i t'espero a les Sansis i et diré "No puc més!" Hahahha!

Txema, un dia d'aquests et penso fundir! Treuràs la llengua perquè no t'avorreixis! Hahaha!

Jordi Serrano, amb tu la farem llarga i per muntanya! Xerrar i caminar més que córrer!

Algú més vol venir? El camí és llarg i tots hi preneu part...

És quan us tinc al costat, és quan em feu patir, és quan em sento viu!

"Compartint" el camí...

Esport i diversió...

Dilluns vaig anar a córrer seguint els meus intents setmanals de recuperar sensacions i de tornar a gaudir. La intenció inicial era anar a fer la Volta a Can Ter, però com sempre passa, vaig canviar els plans just al 1r quilòmetre. Vaig sortir de casa dient-me que aniria suau i amb la sensació de no afogar-me. Anava bé però no volia fer les pujades que hi ha direcció la Colònia. Per tant, cementiri avall fins al trencant de Sant Climent. Vaig baixar de 5 minuts el 2n quilòmetre, ajudat per la baixada. Aquesta vegada no em vaig emocionar...

Passant pel passallís, camí de Sant Climent, vaig pensar en mesurar quan feien les voltes que hi ha pels camps del voltant. No sabria explicar el recorregut perquè no tinc punts de referència. A mesura que anava fent pensava que seria un bon lloc per fer sèries i tests. Vaig trobar una volta de 1,8-1,9 quilòmetres i una altra de 1'5-1'6. Les dues juntes sortien a 3'5 gairebé. Tenia la il·lusió de dir als companys que teníem una volta de quilòmetres exactes per poder entrenar... Seguiré buscant!

Ja quan tornava a casa, em vaig proposar allargar una mica la sortida. Corria pel costat de la carretera per trencar cap al Solivent. Les cames estaven bé i la meva moral també. Les sensacions eren molt bones! Voltava els 5' per quilòmetre i, tot i no ser molt, era un gran èxit per mi i no el podia deixar passar. Qui sap si era d'aquells dies que tot et va bé i ves a saber si es tornaria a repetir. Del 6è quilòmetre al 9è van ser 15'11"!!! Quasi baixo dels 15 minuts... Llavors em vaig dedicar a afluixar i estirar les cames per no acabar cuit i no tenir conseqüències l'endemà.

Era flor d'un dia? Dimarts i dimecres m'he estat preguntant això. Volia tornar a córrer per saber com respondria el meu cos. I avui em feia mandra, molta. Calia un moment d'inspiració i m'he recordat del pare de l'Eira (benvinguda!). En Txema ahir va fer la Volta a Can Ter (la part final diferent) a 4'20" el quilòmetre! Va home va! Només faltava això! Sense entrenar i està millor que mai! Quina classe i quina enveja!

Volta a Can Ter amb dubtes... He sortit massa ràpid, portat per les bones sensacions del dilluns! Per sort, o no, venien les pujades cap a la Colònia i m'he calmat. La baixada m'ha servit per baixar les pulsacions i per trobar-me una mica. Llàstima que un cop travessat el riu, el camí ha deixat de ser bo. M'ha costat molt córrer amb tanta fulla i tanta irregularitat i aquí sí que les pulsacions s'han enfilat de valent. Anava més lent però més afogat... Pensava en recuperar un cop a la carretera que porta cap a Sant Climent però el puja i baixa m'ha mort. Quin patiment i quina falta d'entrenament. Pas a pas. Ara veig que el ritme tampoc era tan dolent però el que compte són les sensacions i avui no eren bones. Els pulmons no tiraven del tot però el cap era el que estava pitjor.

De cop ja era a Amer i em quedava poc. M'he trobat bé per moments però la guerra s'orientava ara amb el temps, per acabar prop de l'hora. He anat fins les Serres i, pel bicicarril, cap a casa. Al fer l'11è quilòmetre he baixat molt el ritme per trotar lentament fins a casa.

No he valorat com ha anat. Una visita del meu germà i una escalfada que m'ha dit en Txema per whatsapp m'han distret. Sóc a temps de arribar amb mínimes condicions a la Mitja Marató de Mataró? El 2 de desembre és molt aprop...i jo lluny? Continuaré corrent com diu aquell volador...corrent per "Esport i Diversió"!

"Esportdiversionant" el camí...