Soli del Solivent...

Passa un dia i sumes un any a la teva edat. De regal, visita a la digestòloga per saber com va el meu ferro. Com et trobes?, em diu. Li contesto ràpidament, Bé!. Repassem l'analítica i em diu que l'anèmia està superada però que la reserva de ferro no està prou plena. Un mes més de ferro, què hi farem. Llavors, convençut que ja estava tot, em diu que tinc Helicobacter Pylori i que hi ha uns estudis que diuen que són responsables d'anèmies i de crear petites úlceres. M'han pujat per corbata quan m'ha dit que hauríem de fer tractament i una prova....glups! Per sort només serà una setmana d'antibiòtic i una prova d'alè. Ah! I una analítica d'aquí a 6 mesos...i això sí que m'emprenya molt! Tot sigui per trobar-me com avui corrents.

He sortit de casa amb la intenció de fer uns 20 minuts i anar al Solivent per trobar-me en Sergi i córrer/compartir una estona. Faig dos passos i veig en Marc que està corrent. Pels bufets que fot m'oloro que haurà anat molt ràpid i per refredar-se ell i escalfar jo, hem anat junts uns minuts. M'ha fet bufar i ell xerrant tan tranquil...una altra lliga!

Començo a anar al Solivent i veig que les cames van lleugeres. Anem bé. Provo d'anar més ràpid i també responen. No m'afogo i puc mantenir el ritme. Faig voltes a la recta del Solivent mentre espero l'amic i em menjo 2 quilòmetres a 4'30", tenint la sensació de poder fer més quan veig que en Sergi ja ve. Em relaxo fins que m'atrapa i anem a córrer pel poble. Em proposa de fer un escalfament i unes progressions i em sembla bé.

Al relaxar-me sembla que les cames pateixen una mica però és qüestió d'agafar el to altre cop. Anem per sobre els 5 minuts per quilòmetre mentre anem parlant. Fem un recorregut planer i per moments ens accelerem, tot i intentar anar a un ritme constant. Arribem al final del Pedreguet i travessem la carretera per fer les progressions per les cases noves (no sé com es diu el carrer!). Bé, de fet per mi són augments de ritme ja que fa molt que no faig un canvi de ritme i no sé com respondrien les cames. A més, no és el que em convé ara. Per uns moments em sento l'entrenador marcant-li que ha de fer i m'ha fet molta il·lusió. Després d'uns minuts, tornem cap al Solivent per fer les faroles de la recta; 2 faroles a ritme i girar per recuperar una farola.

Anàvem bé, massa. Em sentia molt bé i estava content. Al final però en Sergi s'ha ressentit d'un petit dolor al  múscul soli. Vatua l'olla! Quin mal regust m'ha deixat...i que mal entrenador que sóc! Hahaha! Tot pensant en què esperava que no sigues res, ens separem i he tornat cap a casa, tot sumant una hora més o menys i més de 11 quilòmetres.

"SoliSoliventejant" el camí...