Dilluns vaig anar a córrer seguint els meus intents setmanals de recuperar sensacions i de tornar a gaudir. La intenció inicial era anar a fer la Volta a Can Ter, però com sempre passa, vaig canviar els plans just al 1r quilòmetre. Vaig sortir de casa dient-me que aniria suau i amb la sensació de no afogar-me. Anava bé però no volia fer les pujades que hi ha direcció la Colònia. Per tant, cementiri avall fins al trencant de Sant Climent. Vaig baixar de 5 minuts el 2n quilòmetre, ajudat per la baixada. Aquesta vegada no em vaig emocionar...
Passant pel passallís, camí de Sant Climent, vaig pensar en mesurar quan feien les voltes que hi ha pels camps del voltant. No sabria explicar el recorregut perquè no tinc punts de referència. A mesura que anava fent pensava que seria un bon lloc per fer sèries i tests. Vaig trobar una volta de 1,8-1,9 quilòmetres i una altra de 1'5-1'6. Les dues juntes sortien a 3'5 gairebé. Tenia la il·lusió de dir als companys que teníem una volta de quilòmetres exactes per poder entrenar... Seguiré buscant!
Ja quan tornava a casa, em vaig proposar allargar una mica la sortida. Corria pel costat de la carretera per trencar cap al Solivent. Les cames estaven bé i la meva moral també. Les sensacions eren molt bones! Voltava els 5' per quilòmetre i, tot i no ser molt, era un gran èxit per mi i no el podia deixar passar. Qui sap si era d'aquells dies que tot et va bé i ves a saber si es tornaria a repetir. Del 6è quilòmetre al 9è van ser 15'11"!!! Quasi baixo dels 15 minuts... Llavors em vaig dedicar a afluixar i estirar les cames per no acabar cuit i no tenir conseqüències l'endemà.
Era flor d'un dia? Dimarts i dimecres m'he estat preguntant això. Volia tornar a córrer per saber com respondria el meu cos. I avui em feia mandra, molta. Calia un moment d'inspiració i m'he recordat del pare de l'Eira (benvinguda!). En Txema ahir va fer la Volta a Can Ter (la part final diferent) a 4'20" el quilòmetre! Va home va! Només faltava això! Sense entrenar i està millor que mai! Quina classe i quina enveja!
Volta a Can Ter amb dubtes... He sortit massa ràpid, portat per les bones sensacions del dilluns! Per sort, o no, venien les pujades cap a la Colònia i m'he calmat. La baixada m'ha servit per baixar les pulsacions i per trobar-me una mica. Llàstima que un cop travessat el riu, el camí ha deixat de ser bo. M'ha costat molt córrer amb tanta fulla i tanta irregularitat i aquí sí que les pulsacions s'han enfilat de valent. Anava més lent però més afogat... Pensava en recuperar un cop a la carretera que porta cap a Sant Climent però el puja i baixa m'ha mort. Quin patiment i quina falta d'entrenament. Pas a pas. Ara veig que el ritme tampoc era tan dolent però el que compte són les sensacions i avui no eren bones. Els pulmons no tiraven del tot però el cap era el que estava pitjor.
De cop ja era a Amer i em quedava poc. M'he trobat bé per moments però la guerra s'orientava ara amb el temps, per acabar prop de l'hora. He anat fins les Serres i, pel bicicarril, cap a casa. Al fer l'11è quilòmetre he baixat molt el ritme per trotar lentament fins a casa.
No he valorat com ha anat. Una visita del meu germà i una escalfada que m'ha dit en Txema per whatsapp m'han distret. Sóc a temps de arribar amb mínimes condicions a la Mitja Marató de Mataró? El 2 de desembre és molt aprop...i jo lluny? Continuaré corrent com diu aquell volador...corrent per "Esport i Diversió"!
"Esportdiversionant" el camí...
Passant pel passallís, camí de Sant Climent, vaig pensar en mesurar quan feien les voltes que hi ha pels camps del voltant. No sabria explicar el recorregut perquè no tinc punts de referència. A mesura que anava fent pensava que seria un bon lloc per fer sèries i tests. Vaig trobar una volta de 1,8-1,9 quilòmetres i una altra de 1'5-1'6. Les dues juntes sortien a 3'5 gairebé. Tenia la il·lusió de dir als companys que teníem una volta de quilòmetres exactes per poder entrenar... Seguiré buscant!
Ja quan tornava a casa, em vaig proposar allargar una mica la sortida. Corria pel costat de la carretera per trencar cap al Solivent. Les cames estaven bé i la meva moral també. Les sensacions eren molt bones! Voltava els 5' per quilòmetre i, tot i no ser molt, era un gran èxit per mi i no el podia deixar passar. Qui sap si era d'aquells dies que tot et va bé i ves a saber si es tornaria a repetir. Del 6è quilòmetre al 9è van ser 15'11"!!! Quasi baixo dels 15 minuts... Llavors em vaig dedicar a afluixar i estirar les cames per no acabar cuit i no tenir conseqüències l'endemà.
Era flor d'un dia? Dimarts i dimecres m'he estat preguntant això. Volia tornar a córrer per saber com respondria el meu cos. I avui em feia mandra, molta. Calia un moment d'inspiració i m'he recordat del pare de l'Eira (benvinguda!). En Txema ahir va fer la Volta a Can Ter (la part final diferent) a 4'20" el quilòmetre! Va home va! Només faltava això! Sense entrenar i està millor que mai! Quina classe i quina enveja!
Volta a Can Ter amb dubtes... He sortit massa ràpid, portat per les bones sensacions del dilluns! Per sort, o no, venien les pujades cap a la Colònia i m'he calmat. La baixada m'ha servit per baixar les pulsacions i per trobar-me una mica. Llàstima que un cop travessat el riu, el camí ha deixat de ser bo. M'ha costat molt córrer amb tanta fulla i tanta irregularitat i aquí sí que les pulsacions s'han enfilat de valent. Anava més lent però més afogat... Pensava en recuperar un cop a la carretera que porta cap a Sant Climent però el puja i baixa m'ha mort. Quin patiment i quina falta d'entrenament. Pas a pas. Ara veig que el ritme tampoc era tan dolent però el que compte són les sensacions i avui no eren bones. Els pulmons no tiraven del tot però el cap era el que estava pitjor.
De cop ja era a Amer i em quedava poc. M'he trobat bé per moments però la guerra s'orientava ara amb el temps, per acabar prop de l'hora. He anat fins les Serres i, pel bicicarril, cap a casa. Al fer l'11è quilòmetre he baixat molt el ritme per trotar lentament fins a casa.
No he valorat com ha anat. Una visita del meu germà i una escalfada que m'ha dit en Txema per whatsapp m'han distret. Sóc a temps de arribar amb mínimes condicions a la Mitja Marató de Mataró? El 2 de desembre és molt aprop...i jo lluny? Continuaré corrent com diu aquell volador...corrent per "Esport i Diversió"!
"Esportdiversionant" el camí...
Jajaja Gran Quimi!! Ets molt gran!!!! anims que ja saps que el cap es molt important!!! Mica en mica i amb constancia faras el que et plantegis!! Algun dia ja kedarem x anar a der una ruteta sense apretar ehhhh!!! no t'escalfis!! jajaja
ResponElimina