dissabte, 31 d’agost del 2013

Cronoescalada...

Desconnexió total. Així és com podria dir el que he fet amb el bloc i amb el dia a dia. No, no és que no hagi sortit ni que m'hagi quedat al sofà com feia cada estiu bevent els meus quasi dos litres de coca-cola diaris. He sortit quan en tenia ganes, tot i ser poques, o quan tenia companyia. Això de sortir sol no em venia de gust i, si ho feia, era per fer una animalada com pujar a Sant Martí a les 11 del matí, al pic de la calor, tot i passar-ne més baixant que pujant, o per fer una Volta a Les Serres tan ràpid com em donaven les cames i els pulmons. I em va sortir molt bé, la veritat. Fins i tot, els amics em felicitaven quan els hi explicava, orgullós, el que havia fet.

Compartir és el que m'emplena. No ho puc resumir millor. Els amics, els companys, trobar desconeguts i, fins i tot, vosaltres que em llegiu. Potser la sortida que em guardo amb més il·lusió va ser el dia que em van portar a descobrir la btt. No es va tractar només de fer una volta junts i esperar-me un munt de vegades sinó de pensar en mi el dia abans i buscar-me una bici i unes sabates i despertar-me la il·lusió de nou. Ja sé que em direu que estic sonat però, gràcies nois. A més, vaig arribar a casa amb les dents a lloc després de baixar per aquells corriols. A vegades em pregunto què fa que una sortida passi a ser especial i sé que és per aquell moment diferent, com quan et trobes una parella de "puertoriquenys" de Texas que pugen a Sant Martí en les seves vacances ciclistes. En veritat us dic que el que m'ha tocat ben endins és que em demanin que no deixi d'escriure. Sigui pel sigui, m'heu ajudat molt Carlos i Jordi, i companyia.

Centrem-nos. Avui celebràvem la 3a cronoescalada (8.5 quilòmetres a un 7%) a Sant Martí Sacalm amb els amics i companys del poble i algun que altre forani amb invitació. Ja feia molt temps que hi pensava i no tenia del tot decidit per quina banda m'ho agafaria. De ser en Sergi (Felicitats K!) aquí, hauríem muntat de nou el "Last Km Hooligans". Però no hi era. No eren ni les 4 quan hem anat a rodar amb en Txema, en Jordi Auguet i en David Madeo fins a la Cellera i tornar amb molta calma i rient del que ens esperava. Se'ns ha afegit l'Albert quan m'he anat a posar el maillot de la Montsec, que em porta tan bons records i per portar en Salva i la seva anèmia amb mi. Uns minuts de pujada per posar-nos a to i cap a la bàscula. L'ordre de sortida era de més ben alimentat a més desnutrit. Amb els meus 74.3 kg em tocava sortir 4t i just davant d'en Jordi Auguet. Val, ja ens ho esperàvem i sabia que em passaria com un coet.

Tenia bones sensacions abans de començar. De fet, ja fa temps que en tinc de bones sensacions i deu ser de no anar gaire amb bici. En Mingo cantava el temps, mentre en Vadó m'aguantava el seient. 5, 4, 3, 2, 1...

8.5 a 8 quilòmetres: ...i surto més pausat del que tocaria. He encarat la recta i la corba de la Boada ben bloquejat. Les cames no em feien mal, però els nervis em devien haver deixat tocat. No tenia temps ni de pensar que sento "Va Jordi!". Cullons, ja deu venir. M'he accelerat un moment però he tingut dos segons de pausa i tot s'ha posat a lloc.

8 a 7 quilòmetres: Calma Quimi, pedala i tot sortirà. Anava bastant ràpid i recordava l'Albert que m'havia dit que havia de guardar. Volia però no podia ni em sortia. Endavant i ja ho sentirem a dir. Mirava si venia en Jordi però no el veia. Au va, atrapa'm!


7 a 6 quilòmetres: Ep! Ja el veig i el saludo des de lluny. On m'atraparà? M'hi enganxo? El deixo fer? Masses preguntes i poc pedalar. Esbufego més del compte i m'he de concentrar per no patir tant. No puc deixar de fer ullades enrere per ubicar en Jordi i per donar tot el millor perquè sé que em felicitarà. Em fixo amb el temps i veig que vaig sobre el previst; uns 10 minuts fins a la corba de la Font Fresca.


6 a 5 quilòmetres: Em prenc amb calma i molta cadència fins a on suavitza i porta fins al Mirador. Amb tantes corbes ja no veig en Jordi. Em noto millor però queda molt. Faré millor temps del que esperava si no m'ha passat abans del Mirador.

5 a 4 quilòmetres: Pujo pinyons i m'agafo en calma la duresa que es presenta. Vinga va. Vas bé. Segueix. No pensis. He baixat el ritme i estic passant una petita crisi. Espero que sigui momentània o se'm farà molt llarg fins a dalt. Quan pitjor ho passo, sento ànims d'en Jordi Crosas i em treu del pou. Tinc a Jordi a tocar però també deu regular una mica.

4 a 3 quilòmetres: Ho estic passant malament però ho he de donar tot perquè en Jordi s'esforci per atrapar-me i faci millor temps. Ja tinc un altre motiu per estirar-me. Metre a metre es va acostant i m'espero que em passi en qualsevol moment. On és? El veig a roda i l'animo. M'aixeco i baixo un pinyó per fer fins on pugui. Em preocupa anar lent i estar-lo frenant, però no m'acaba de passar. Al final, es decideix i li dic que tiri que estic desfet.

3 a 2 quilòmetres: Passem per la Font de la Teula i m'agafa uns metres de seguida. Per un moment m'escalfo i penso que l'atraparé, però veig que l'esforç serà massa gran i que em passaria factura. Em passen en Mingo i en Carlos Arauz, i veure'l em puja la moral. Vas bé Quimi! Faré la meva cursa i si el vaig veient, aniré bé i estaré voltant els 35 minuts, menys del que esperava. Pujo un pinyó quan em passa l'escalfada i em surt una cadència que em flipa massa.

2 a 1 quilòmetres: Pujo bé i veig en Jordi força enllà. Sempre m'ha agradat arribar a la corba que veus el Far. Ho tinc a tocar i no em veig malament de cames. Baixo i pujo pinyons ràpid ja que no em sento còmode fent força. El desgast em deu passar factura. Miro enrere per si ve en David Roura però, no el veig.

1 quilòmetre a Sant Martí Sacalm: Arribo a la meva corba i agafo una castanya molt grossa. Uf, com em costa moure els pedals. M'he quedat clavat. Merda, ja  m'ho havia dit l'Albert. Que llarg se'm farà. Ja no veig en Jordi. No he regulat i em rebenta. Ja ni la cadència em va tan bé. 500 metres encara? Que llarg se m'està fent. Miro el temps i em surten forces per moure una mica més ràpid els pedals. Veig en Jordi que ja enllaça per fer l'última corba. Ha muntat el plat el podrit! Jo no puc ni somiar-ho. Vaig una mica al límit em sembla. Deixo l'asfalt i em queden dos corbes on pateixo i no la faig moure. Ho tinc fet!

M'han sortit 34 minuts i 35 segons, millor del que esperava, per quedar en 9a posició. Cal felicitar a tots el que hem pujat però sobretot a en Jordi Clermont pel temps de professional que ha fet i en Pol Hernández que amb 13 anys ha pujat com un coet.

NOM EDAT PES TEMPS TEMPS CORRELAT
Jordi CLERMONT 20 63,1 0:24:44 0:36:50
Albert MASO 33 64,5 0:29:34 0:38:04
Fèlix CASTILLO 36 60,4 0:30:24 0:39:10
Txema ARNAU 37 66,7 0:31:40 0:38:37
David ROURA 19 71,1 0:32:03 0:42:24
Pol HERNANDEZ 13 48 0:32:19 0:49:57
Jordi AUGUET 33 73,6 0:32:50 0:39:04
Edu CARMONA 33 65,2 0:34:20 0:42:40
Quimi SERRANO 31 74,3 0:34:35 0:41:08
Pere RICH 50 79,8 0:34:55 0:35:20
Jordi BRUGUE 49 67,5 0:35:13 0:38:58
Jordi VILÀ 30 58,4 0:35:45 0:46:31
Agusti CLERMONT 28 71,9 0:36:16 0:44:10
David MADEO 38 81,5 0:36:33 0:39:33
Gaspar BOSCH 44 69,1 0:38:23 0:42:59
Gabi FUENTES 48 72 0:41:02 0:43:54
Adam FELIU 35 76,7   Cadena petada

A baix ens esperava un pa amb tomàquet i embotit per fer-la petar i riure una estona. Bona trobada per preparar la sortida de club a Vallter 2000 de la setmana vinent.
 "Cronoescalant" el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada