dimarts, 3 d’abril del 2012

L'eternitat d'una medalla...

3 hores, 57 minuts i 36 segons corrent per recórrer els eterns 42195 metres i fondre'ns en una abraçada, on l'amistat, la companyonia i els valors Simonich sobresortien de les llàgrimes d'alegria que dolçament regalimaven per una cara marcada per l'esforç. L'esforç del qui va somiar un dia quan era petit i que ara n'havia fet una realitat.

La incredulitat i les emocions em desbordaven en aquells moments. Volia saltar, ballar, plorar, abraçar...i, sobretot, volia la meva medalla! Cada segon era d'agraïment pels dos amics que m'havien acompanyat en el moment de més patiment, i de record per tota la gent que sento propera des de l'inici. Sentia una ganes boges d'escriure aquell moment, de dir-vos que sí, que és possible. Una ampolleta d'aigua i una de beguda isotònica per recuperar els líquids perduts i per no defallir, tot i que en Manel ja se n'havia cuidat de fer-me menjar quan ja no tenia gana.

Recordo l'instant pre-medalla com si sigués ara. Quina il·lusió! Em sentia mereixedor d'una medalla que havia somiat en tantes nits. Penjada del coll em permetria dir que era/sóc maratonià. Just al costat, en Manel/Sergi i en Manel rebien les seves. Com vam riure amb els comentaris d'en Sergi i del que li havia costat. Alhora tenia un punt de tristesa per tancar la part física del repte.

Avituallament de fruita i a menjar. Ara sí que tenia gana. Un plàtan i mitja taronja en un moment, mentre sentia que em cridaven. Des de la passarel·la, la Neus, la Carla, la Sandra, en Lluís C. i en Jordi A. em felicitaven a crits, com m'havien empès als darrers quilòmetres amb aquells ànims que em permetien fer un pas més i més endavant. Encisat per aquella mostra de felicitat compartida, no me n'adono que el meu germà i la mare em criden just darrere les tanques.

Quan els veig, em faltaven cames per anar-los a abraçar. Com deuen haver patit durant la marató. La mare s'emocionava al veure'm content i feliç, mentre agraïa a en Sergi i en Manel tot el que havien fet per mi i per ells. No es pot valorar ni pagar. Arriba en Lluís amb la bici i m'abraço a ell per ser allà perquè, tal i com li va dir al meu germà, hi havia ser. Ens fa riure amb les seves aventures ciclistes i amb les fotografies que m'havia tirat.

Arriben els 5 magnífics del darrer quilòmetre. Em fa especial il·lusió veure en Jordi A. perquè ell va ser el dia que ho vaig dir. D'agost a març. De cervesa a beguda isotònica. De matinada a migdia. De festa major a festa de marató. En Lluís C. ja em pressiona per la crònica i li dic que les seves paraules es faran sentir. Res de límits, tatuatges, borsa o parafernàlia. Els d'Amer no anem enrere ni per agafar arrencada!



Unes trucades a qui més volia allà i no hi podien ser per dir-los que en tot moment havien estat amb mi, mentre tots gaudíem d'aquells moments de felicitat. En Manel seguia pendent de tot i em fa estirar una mica. Provo de fer quatre estiraments bàsics i ja em costa. Ja hem acabat i encara estan allà cuidant-me, tot i que en Sergi potser farà tard. És igual, això és el que val!


Ens acomiadem i ens separem, tot i que els recordaré allà per sempre més. Intento caminar amb la mare i el germà fins al pis. Que dur es farà! Estic enrampat fins les orelles i com puc arribo al Paral·lel. Allà començo a cridar i animar als atletes que encaren els darrers metres. Quins valents! Uns caminen i es posen a córrer.  Uns et somriuen i d'altres et diuen gràcies. Allez, Come on, Vamos, Som-hi... no paro de cridar fins que la mare em diu que què farem, que fa més d'un quart d'hora que estic allà. M'havien semblat dos minuts! Però quins dos minuts.. L'exemple que donen és dels que et queda gravat a dins.

"Medallant" el camí...

diumenge, 1 d’abril del 2012

El repte...

1r quilòmetre, 5'02" - Quin espectacle! El lloc, la música, la gent, els paperets volant i jo amb vosaltres. No hi ha res millor. Em sento lliure i puc córrer. Quines ganes en tenia i amb quina serenitat ho faig. Em fixo amb tot el que puc fins a sortir de la Plaça d'Espanya i enfilar el Carrer de Tarragona. Em situo a l'esquerra com a la Mitja de Granollers, per no anar al mig de la marabunta humana. Calculo amb el rellotge que encara hi haurà sort de veure el meu germà i la meva mare si el tren ha estat puntual i ells impacients per sortir de l'Estació de Sants. Va nanu!, sento. La veu la reconec i li dic que vingui per donar-li la dessuadora que portava a la cintura. Em pregunta com vaig i li dic que Ara, bé!, mentre saludo de lluny la mare.

2n quilòmetre, 5'07" - Ep, massa ràpid vaig. Pensava anar 15 segons més lent. De fet, vull córrer còmode i per ara m'hi sento. Anem fent via sense preocupar-me. Estic animat i confiat, i més després de veure'ls. No hi ha gaire gent animant i l'ombra refreda l'ambient. Alguns crits trenquen la concentració que es respira. Afluixo més per no cremar-me.

3r quilòmetre, 5'10" - Es nota la mica de pujada que ens acompanyarà fins al final de la Diagonal. Em començo a notar una molèstia a darrera el genoll. El punt de creuament dels tendons ja em saluda. No sé si serà per no haver escalfat bé o per haver descansat massa els últims dies. Però com bé he après a fer i em van dir a la primera cursa al Carrer Nou, no hi penso.

4t quilòmetre, 5'21" - M'encanto mirant les botigues que hi ha en unes galeries. Em pregunto per on passem i m'equivoco pensant que són les Corts quan és la Diagonal. Em passa un corredor que va a apagar foc i faig un comentari en veu baixa. Al costat veig un home que m'ha sentit i mica en mica comencem a parlar. Ell va sol, igual que jo per ara.

5è quilòmetre, 5'05" - Veig el Camp Nou en persona després de més de 10 anys. Li comento al company la meva negra història als dos partits que he vist i ell em diu que el 5 a 0 ha estat el millor de la seva vida, després de naixement dels seus fills. Li pregunto si ens hem passat l'avituallament i em diu que no, que ell també el busca.

6è quilòmetre, 5'05" - Un senyal ens indica que està a 100 metres. La gent es tira al damunt nostra per agafar l'aigua i vigilo d'esquivar-los i de no ensopegar amb una ampolla. Un parell de traguinyols i en dansa. Fa baixada i es nota amb la lleugeresa. Vigilo de no impactar massa fort a terra, fent que el dolor vagi remetent mica en mica. Continuo fresc i ja penso en tornar a veure la família.

7è quilòmetre, 5'14" - La recta es fa llarga i pesada. Segueixo al costat del company i això em recorda a Granollers. No parlem i ens entenem amb la mirada. Si hem d'esquivar a algú ens tornem a esperar. La companyia em va molt bé i deixo de notar el dolor. M'intento situar però vaig molt perdut. No conec res.

8è quilòmetre, 5'09" - Vull que s'acabi el carrer perquè es fa molt pesat i quan girem, ve una baixada que em prenc amb calma. No és qüestió de volar avui. Em deixo portar pel ritme i a moments penso que m'estic equivocant. La companyia em va bé però no sé si em traurà de punt. No segueixo el ritme que havia planejat.

9è quilòmetre, 5'01" - Apa aquí! Animal, on vas!? Em preocupo per anar ràpid, tot i sentir-me bé. He de regular una mica. Al final em dedico a córrer i prou. No cal malgastar forces pensant i si carregar-les, mossegant un tros de barreta energètica. Trobem un avituallament d'esponges i veig que em faran servei al llarg del camí per refrescar-me la nuca. Tot va sobre rodes.

10è quilòmetre, 5'13" - Redueixo la marxa. Em pregunto fins quan seré capaç d'aguantar aquell ritme. Feia temps que no em sentia tan bé. Mala senyal? És igual, aprofitem ara i el que vingui, vindrà. Ah! I ens ho agafarem d'allò més bé. M'ho he de passar bé i això és el que vull. Fem mitja volta i agafem el carrer de Sants. Ja estic apunt de tornar-los a veure.

11è quilòmetre, 5'02" - Avituallem i l'aigua se'm posa molt bé. Miro a banda i banda però no apareixen. Suposo que estic desorientat pel recorregut i que sóc més enrere del que em penso. Amb això, el ritme va pujant perquè el desnivell ajuda. Ja no tinc molèsties i em noto el pit perfecte, amb una respiració pausada i gens forçada.

12è quilòmetre, 5'02" - A la part final del carrer de Sants es nota el caliu de nou. Els ànims ajuden a seguir al mateix ritme. Ara sí els veig. Estan bé! El meu germà tira fotos i ens grava. Li dic que he fet un amic i que ens fem companyia. Penso que encara no ens hem presentat i en el mateix moment em diu que es diu Pep i que és de Vic. Em presento també i li dic que sóc d'Amer i diu que se'm nota per l'accent. No sé si prendrem el gel i ho allargo una mica perquè les sensacions són bones.

13è quilòmetre, 5'12" -  Sento el We are the champions de fons però no veig cap punt d'animació. La música venia d'una casa amb els balcons oberts!!! Això és impagable, quina festa! Moments com aquests ho valen tot. Penso amb en Jordi A. que em va parlar de la cançó. Arribarà a temps de veure'm arribar? Entrem a la Gran Via i em preparo per dos quilòmetres de monotonia.

14è quilòmetre, 5'09" - Em molesten les bambes i per un moment dubto de que hauré comès un error. No tindran prou rodatge i em bulliran els peus fins al final? Canvio una mica el pas, encongint els dits i intentant no recolzar la zona que em molesta. Sembla que per moments va a millor. Anem avançant gent fins a arribar al Passeig de Gràcia.

15è quilòmetre, 5'12" - Ritme creuer. Es nota que pica una mica en pujada però penso en l'aigua que m'espera al final del carrer i tot es porta millor. Veig la Borsa i la botiga de Nespresso. Que diferent es veu des d'aquí al mig. Passo per una de les poques zones que conec i se'm fa estrany. Deu ser que estic concentrat. Preparo el gel per quan arribi l'avituallament.


16è quilòmetre, 5'13" - Sento uns homes que parlen del recorregut i dels carrers que passarem. Dreta, esquerra i alguna cosa més. Penso amb el mapa del recorregut que he vist milers de vegades ja i em sé de memòria. Oh, aigua! Gel cap a dins i aigua per fer-lo baixar. Perfecte. Em noto un xic cansat i intento regular i córrer gastant el menys possible.


17è quilòmetre, 5'05" - Girem a l'esquerra i la baixada ens accelera. Sé que estic a punt de veure la Sagrada Família i em fa il·lusió. Quedo impressionat amb la immensitat de la construcció. Ha aparegut de cop i de seguida la deixo enrere. Vist i no vist.

18è quilòmetre, 5'08" - Li canto el ritme a en Pep i em comenta que vagi tirant que anem massa ràpid per ell, que ha estat engripat, i sóc jo el que va una mica castigat ja. Intento dosificar però em deixo portar pels del voltant. Hi ha una noia amb la que ens anem avançant fa estona. Deu mantenir un ritme més constant del que porto jo.

19è quilòmetre, 5'13" - Penso en la Meridiana i que pujarà una mica. Canvio una mica el pas i em relaxo una mica. Torno a sentir uns crits d'ànim que em són familiars, i mai més ben dit. Mira'ls! Com s'ho han fet, no m'ho esperava. Van més ràpids ells que jo. Que bé veure'ls per entrar a la Meridiana amb una altra cara i sensació.


20è quilòmetre, 5'20" - Calma. Seny. Tranquil. Controla. Regula. No pensis. Reserva.


21è quilòmetre, 5'14" - Arribo fins a dalt la banya amb bon humor. Una altra part feta. Agafo gels d'un avituallament i una mica de beguda isotònica, per variar l'aigua. Em sobren els gels perquè no sé ni perquè els he agafat ni on els puc guardar. La vena solidària em fa preguntar a tothom si en vol algun. Al final, els deixo al costat d'un voluntari. Vinga a perdre temps.

22è quilòmetre, 5'06" - No sóc conscient de passar per la mitja, tot i que ara sé que hi vaig passar amb 1:49:19, a 5'10" el quilòmetre. Massa ràpid pel que pensava (5'15"-5'20"). Fa baixada i em deixo portar. Allargo els passos com un dia em va dir en Manel. Noto que no corro tan lleugerament com fa estona. La bona senyal és que de pulmons segueixo bé. Em creuo el globus de 3h45'. Vaig molt bé de temps.


23è quilòmetre, 5'08" - Veig un pont que fa tobogan i allà em començo a separar d'en Pep. No m'ho esperava i no se'm posa bé al cap gastar energia de més. Quan l'he passat, sóc conscient de que la meva baixada està propera. Els isquiotibials els noto carregats. Pica molt el Sol de cares i em refresco amb les esponges que hi havia al llarg del recorregut.


24è quilòmetre, 5'13" - En Pep s'allunya uns metres i el controlo amb la vista. Sé que ja no puc comptar amb la seva companyia. Estic preparat i sóc valent. El recorregut no m'agrada. Estem lluny del caliu i és un mal lloc per pensar. Només penso que aquell carrer s'acabi i canviar la vista. Com el "flato".

25è quilòmetre, 5'07" - El meu cap no està gaire ben posat. He d'esquivar un parell de persones que creuen el carrer i m'emprenyo. Tot se'm posa malament però per sort, acaba passant. Girem i una mica de relax a la Rambla Prim fins la diagonal. En Pep està a uns 20 metres encara. Em serveix de referència. Vull una mica d'aigua i preparo el magnesi per renovar les cames i evitar les possibles rampes.


26è quilòmetre, 5'07" - Els temps tornen a sortir sols i em deixo portar. Veig un noi que tenia al costat a la sortida, parat i amb les mans al cap. Li dic que no pari, que acabi com sigui. No en tinc prou amb lo meu i encara encoratjo i vetllo pels altres. Sé que és una cosa innata en mi i em sento bé.

27è quilòmetre, 5'18" - La gent i el fet d'arribar a la Diagonal m'anima. Els amics han de ser aquí. Em queda aquest tram i estaran amb mi. Em trobo en Pep a un avituallament de cop i volta però es distancia de seguida i ja no el veig més. Em sorprenc més encara quan veig en Manel. Ha avançat el seu suport molt abans del que m'havia dit. Em pregunta com vaig i li explico tot. Veig la torre Agbar molt lluny.


28è quilòmetre, 5'33" - En Manel em diu que anem bé, que estigui tranquil. No vaig bé i ho veig pel ritme. Pim, pam, pum! Em distreu dient-me que en Xavi Arenes ha petat al 25 i que acabarà com pugui. El seu exemple em fa seguir endavant. Els veig a tots; mare, germà, Lluís i Sergi. Que grans!


29è quilòmetre, 5'38" - Arribem a les Glòries i girem cua Diagonal avall. M'he obcecat en arribar a allà i ara he de desfer dos quilòmetres. En Manel em diu que ve baixada però no puc més. Penso en l'arribada i és lluny. Me'ls torno a creuar i els hi creuo els braços en senyal de no poder més. Estic desfet però segueixo corrent.


30è quilòmetre, 5'41" - Canto All in de Deskarats (gràcies per mencionar-me a la cançó ahir!). Avui vaig a per totes! No hi ha ningú que em pari! No hi tenen res a fer! En Manel em diu que ja està fet, quan altres dies m'havia dit que tot comença allà. A partir d'ara em cuida ell; aigua, menjar, gel, esponges... No sé quina cara faig però segur que no és gaire bona.


31è quilòmetre, 5'53" - Els segons es van sumant al ritme i tinc rampes a la cuixa. Patint pels isquios tota l'estona i se'm puja el vast al costat del genoll. Quin mal a cada pas. M'he d'empassar un magnesi i un gel. No penso, només corro i faig cas al que em diuen.

32è quilòmetre, 5'51" - Desapareix el dolor i segueixo avançant. Noto que no corro bé, però ja tinc prou feines. Buido el cap i m'abdueixo.


33è quilòmetre, 6'14" - Retorno quan veig que hi ha un tobogan allà a davant. No pot ser! En Manel em diu que després vindrà baixada i que m'ho prengui amb calma. Baixo el cap i em repeteixo un altre pas, un altre pas... fins a ser a dalt. Estem a prop del mar i començo a tenir força calor.


34è quilòmetre, 6'13" - Quin pet que he fotut. En Manel em diu la gran frase. No estàs sumant, ara restes! És veritat, ho tinc aprop. Té raó. Positiu, collons. Arribarem com sigui.

35è quilòmetre, 6'26" - Em passa el globus de 3h45' i amb ell, una allau de corredors que segueixen el seu ritme en un dels punts més estrets. Ningú vigila pels altres. Supervivència i qui vulgui passar que s'ho curri. Sergi? No podia arribar en millor moment. Em costa córrer i ell em protegeix una mica, mentre en Manel controla la situació. Ja som 3!


36è quilòmetre, 6'28" - Parc de la Ciutadella. Toca serrar les dents fins a l'Arc del Triomf. Aquest quilòmetre l'he somiat moltes vegades. Em veia vencedor si arribava allà i ara no ho tenia tot amb mi. Em refresco de valent perquè tinc molta calor. Em desperto i arribem al millor lloc. Entre ells van parlant i s'acollonen mútuament. Jo només puc riure per dins.

37è quilòmetre, 6'32" - En Manel em diu que vigili amb una vorera i reclamo l'ajuda d'en Sergi per passar-la. No puc fer un pas més llarg i agafat al seu braç, m'impulsa amunt. Ho repetim abans d'encarar l'avinguda de l'Arc del Triomf. Quina gentada i quins crits de suport. De cop en Sergi m'avisa que hi ha en Xevi Dome i la meva alegria és immensa. Tots allà, d'una manera o altra. En Manel torna a filosofar quan diu Només els vencedors passen per sota aquest arc. Cert, sóc un vencedor. Trobem el meu germà però no veig a la mare amb tanta gent. En Manel desapareix uns moments i torna. Uns metres més enllà arriba el meu germà a lo Usain Bolt amb una bossa de llaminadures. Em donen un rajol i sucre a la vena. Quasi ploro d'emoció després de tants mesos sense elles.


38è quilòmetre, 6'36" - Corro per inèrcia. En Sergi reclama una llaminadura per ell i jo un magnesi per mi perquè torna la rampa a la cuixa. Arribem a Plaça Catalunya i la gentada et porta a fer un pas més. Baixem pel Portal de l'Àngel fins la Catedral, on costa córrer pel merder que hi ha de l'avituallament. He de vigilar per no caure estès perquè no em podria aixecar.

39è quilòmetre, 6'48" - Estic molt malament i el pas per la Plaça Sant Jaume em fa patir molt. El canvi de l'asfalt per llambordes em castiga molt les cames i el cap. Noto les cames a punt d'explotar. Agafo un caminet pla i fem via enganxats a la tanca. En Manel fa de gentleman recollint la jaqueta que li cau a una noia. Sempre al servei de tothom!

40è quilòmetre, 7'09" - Rambla avall i jo patint per no anar massa ràpid. Li dic a en Sergi que m'ho estic passant molt bé i penso en fer-los una broma, que em trec del cap. Ja ho tenim. Ho estem ensumant. Arribant a Colom, trobem en Lluís amb una bicicleta que ha agafat pel pis i que ha mogut per mig Barcelona. S'avança uns metres i creua el Paral·lel per anar al nostre costat. Comença a bombardejar amb fotos mentre anima sense parar. La seva funció és vital per no parar.


41è quilòmetre, 6'35" - Els ànims i una batucada fan el seu efecte. Aplaudeixo eufòric i retorno al meu estat moribund. Avanço gent caminant i en Manel em felicita per no haver parat de córrer ni un sol moment. En Sergi s'emprenya amb els que ens avancen o ens obstaculitzen. Un home m'agafa per l'espatlla per fer-se pas i em frena una mica.

42è quilòmetre, 7'04" - Córrer fins a sota l'arc d'arribada! En Jordi A. em ve al cap uns moments abans de veure'l amb en Lluís, la Sandra, la Neus i la Carla. Tots m'empenyen en els últims metres. És aquí. Començo a emocionar-me. En Manel em diu que va per tots aquells que no creien en el sub4.

42è quilòmetre i 195 metres, temps infinit - Sento els crits de la meva família i els 3 aixequem el braç. Ploro i m'abracen, quan veig les torres venecianes. L'imatge del dia abans per fi viscuda. Recordo els avis i els hi agraeixo que m'hagin cuidat. Penso amb el pare i amb el patiment que haurà tingut tot el matí. Encarem la recta final i els abraço jo. Em ve tot de cop i torno a plorar. En Sergi s'emociona i se li trenca la veu, mentre en Manel no diu res i s'amaga darrere les ulleres. Ens agafem de les mans, alcem els braços i junts correm el 42195è metre.

"Reptejant" el camí...