El patiment de Sant Silvestre...

"Acabar l'any corrent la #santsilvestregirona amb @lluisbaixes @professorquimi @Txemaarnau i el retorn del 'capi', no té preu" (@neLarnau)

Partint de la piulada, avui el nostre Sant Silvestre recorria 5 quilòmetres pel centre de Girona. El nucli inicial dels Bicicarril.com-Simonich ens reuníem per primer cop i les sensacions eren diverses. En Manel, el líder, anava a buscar temps (18'30"). En Lluís i en Txema volien estirar les cames després dels 10 quilòmetres del matí a Les Planes. En Jordi a tornar a córrer després de molt temps i deixar enrere el dolor al genoll. I jo...a fer un pas més i a buscar els sub21!

En veritat us dic que avui em feia molta il·lusió la cursa per compartir-la amb uns grans amics, que m'han inflat l'orgull al dir-me que volaria. Un neguit durant tot el dia que ni us explico. A cap hora ja estava apunt per anar al lloc de trobada. Puntuals tots i cap a Girona fent una rua de cotxes. Aparquem i anem a buscar els dorsals. Vinga a imprimir els comprovants i no ens calien... El 1271! Escalfem i se'ns uneix en Grebi. Anem cap a la sortida i ja veus i notes l'ambientàs que hi ha. Més que una cursa, és una festa!

1r quilòmetre, 3'47" - Amb la gentada que hi havia, hem sortit uns 25 segons més tard i ens hem trobat amb un tap espectacular. Avançar era quasi impossible per la gentada que tenies al voltant. Fins la rotonda de Fontajau no he pogut allargar el pas i començar a tirar endavant. Ja notava que anava massa ràpid, però jo a darrera en Txema.

2n quilòmetre, 4'05" - Cullons que ràpid anem i que bonica la cursa. El pas pel Carrer nou i el Pont de Pedra són genials. La gentada et porta endavant però el dolor de cames apareix al mateix punt de la cama i a la mateixa alçada de la cursa. Tot i patir, em fa il·lusió fer dos quilòmetres amb menys de 8 minuts.

3r quilòmetre, 4'07" - En Jordi i en Grebi ens atrapen. Veig en Lluís i no recordo quan ha arribat a passar-me. Estic capficat i em sap greu per ells. El dolor creix però queda menys. No m'agrada el tram per Ciutadans i Ballesteries i no recordo el pas per davant de Sant Fèlix...si que anava malament!

4t quilòmetre, 4'20" - Foto un pet com una glà! Només vull acabar. En Jordi no s'aparta del meu costat i em diu que el patiment d'ara és un pas més que agrairé el dia assenyalat. Els pulmons em funcionen, no vaig afogat. A la rotonda de la Copa es posen tots al meu voltant i ningú vol tirar més. La pujada cap al bingo em mata!

5è quilòmetre, 4'35" - Només sento que queda poc. Penso que trauré forces d'on no en queden però avui no en queden. L'avinguda de Fontajau és eterna. En Txema i en Lluís em marquen el ritme i en Jordi m'estira el cap. "No puc més" els hi deixo anar i era veritat. Em diuen que no puc parar allà, que ja ho tenim fet, tot i que fins la rotonda i l'entrada al pàrking no penso que sí, que ja ho tenim. En Jordi em diu que s'ha de córrer fins sota l'arc i fins allà arribo.

Quin patiment durant 20 minuts i 55 segons! He de trobar una explicació al dolor i no patir tant! No sé si he assolit el meu sostre de ritme. Ara toquen les tirades llargues perquè d'aquí a dos mesos i 25 dies ja hi serem pel troç. Ah! En Manel ha clavat la seva predicció 18'31"! Ets el rei!

Però avui he rebut una lliçó de companyerisme, d'unió i d'equip que tant aprofitaré en terreny esportiu com personal. Avui, amics meus, heu fet vostre el meu patiment.

I no m'allargo més que he d'anar a menjar els raïms! Gràcies família, amics, companys de feina, coneguts, desconeguts i gràcies a tu. L'any 2012 és l'any del repte i no veig millor manera d'entrar-hi que no sigui aquí escrivint per tenir-vos aprop a tots vosaltres!

"SantSilvestrejant" el camí...

Un Sant Esteve a Riudellots...

Avui tocava cursa! Des del Carrer Nou i la "ferro-pàjara" posterior que no competia i, de fet, és la tercera cursa que faig...Quin gran historial el meu! Tot i que si em miro els temps, es veu clarament la meva evolució...

Ja feia dies que m'havia inscrit a la Sant Silvestre Riudellotenca i em feia molta il·lusió veure com anava. Ahir vaig anar a estirar les cames per comprovar com anava de les molèsties físiques que arrossegava i vaig pensar que avui no tiraria gaires coets.

De bon matí, ens hem trobat els 5 magnífics a l'Snack per anar cap a Riudellots: Txema, Paco, Manel, Lluís i jo. Arribem a Riudellots i els nervis anaven creixent a mesura que parlàvem de les prediccions de temps; en Manel i en Txema a fer menys de 28 minuts, en Lluís a córrer sense dolor ja que reapareixia d'una lesió, en Paquillu a pels 31' i jo amb fer entre 30' i 32' estava prou content, tot i no tenir-les totes amb mi.  Recollim dorsals i la samarreta tècnica d'obsequi (m'ha agradat molt!) i anem al cotxe a deixar tots els estris i preparar-nos per la cursa. Allà hem acollonat una mica a l'islamista radical d'en Manel per anar amb malles llargues. El gran mestre ens deia que ens abrigàvem massa per portar una tèrmica a sota de la samarreta del club, el C.A. Bicicarril.com-Simonich. Escalfem una mica i anem a la sortida.

1r quilòmetre, 3'51" - Sortim tots junts menys en Paco, que l'hem perdut entre tanta gent. En Txema i en Manel marxen com unes guilles i esquiven la gent com en Neo esquivava les bales a Matrix. En Lluís em passa i em diu que el segueixi però fot unes gambades espectaculars (de veritat estava fotut?). El quilòmetre és com m'ha dit en Txema, amb una lleugera pujada que al final he notat. Quan veig el temps sé que fotré un pet com una gla en algun moment, però de moment anirem fent.

2n quilòmetre, 4'07" - Una mica de baixada que faig massa ràpid i que no em serveix per recuperar. Començo a notar que els músculs de davant la tíbia i el peroné una mica carregats i encara queda molt. Intento no capficar-me.

3r quilòmetre, 4'11" - El ritme es va afluixant sol. En Paco em passa i diu que el segueixi però, 300 metres més endavant veig que no faré 31' i que la seva no era la meva guerra. La gent m'avança i m'avança (i serà així fins al final de la cursa), confirmant-me que he començat massa ràpid.

4t quilòmetre, 4'13" - Penso que em queda una travessia per el desert i que serà massa dur pel dolor que noto. Necessito distreure'm i no capficar-me però, m'és impossible. Per sort, passant per davant l'església, veig el que serà el meu àngel de la guarda. En Lluís ha afluixat molt fins que l'he atrapat per portar-me.

5è quilòmetre, 4'26" - Els ànims d'en Lluís fan que no pari de córrer, tinc forces però el dolor va creixent. El recorregut se'm fa etern, que monòton el pas pel bicicarril. Mira que entreno per allà, però en ple esforç em tocava la moral. Només tenia la referència de les cames de la llebre.

6è quilòmetre, 4'33" - Porto tot el que tinc posat i li dic a en Lluís. Em sap greu no poder anar a més per ell, tot i que em diu que no passa res i que aguantem així que anem bé de temps, tot i que no m'ho sembla. Deixem el tram de terra i ens posem dins el poble altre cop.

7è quilòmetre, 4'12" - M'animo al saber que ens queda un últim esforç. Apreto una mica i li demano a en Lluís que es posi al meu costat per tenir la sensació d'anar bé. Em segueix animant i em diu que si aguantem baixarem de 30'. Miro el rellotge i veig que és possible! Fot-li estella que els Bicicarril.com-Simonich's som d'una pasta especial i ens creixem quan cal... Una pujadeta de 30 metres em destrossa completament i veig que els sub30' se m'escapen, però la bestiola em diu que aixequi la vista i miri al final, que hi ha l'arc d'arribada. Com he patit aquells últims metres...i que bé quan hem fet l'últim pas!

Al final, 29 minuts i 36 segons en 7 quilòmetres, un ritme de 4'14" per quilòmetre. M'he quedat molt sorprès, no m'ho esperava i menys després de les males sensacions d'ahir. Em queda el regust de què hauria passat si no hagués corregut amb dolor. Les felicitacions dels meus companys i la gran companyia i feina que ha fet en Lluís amb mi, el millor del dia! Moltes gràcies nois i, sobretot, a tu bestiola!

En Manel ha acabat en 26'29" (primer corredor de malles llargues!), en Txema 10 segons més i en Paco en 28'. Quin gran èxit en el dia del nostre debut! Tothom ha fet menys del que volia. Ara a per la Sant Silvestre de Girona, on tornarà en Jordi després de molt temps! A veure si engresquem en Sergi també...

"SantEstevejant" el camí...

Amic, anem a córrer?

I ja feia dies que ho havíem dit, però per una cosa o altre no quedava amb en Sergi per anar a córrer. La veritat és que em feia molta il·lusió, sortia amb un amic i aniríem parlant sense preocupar-me de ritmes, temps, quilòmetres, cames...

En una tarda on em pensava que faria més fred, la nova promesa del C.A. Bicicarril.com-Simonich (ja tenim les samarretes oficials, però us l'ensenyaré quan li pagui amb en Manel) i un servidor sortíem a les 4 tocades per anar a fer la volta que em va ensenyar en Paco i, que vaig repetir amb en Txema. Sortint amb calma cap a la Colònia i fent-la petar sobre el cap de setmana, hem entrat en calor. Mentre li explicava la ruta, he vist que no faríem tanta volta i que retallaríem per algun caminet que trobéssim. Un dia que quedo amb ell i no el puc matar d'entrada, ha d'agafar el cuc de córrer i entre tots l'animarem a fer el seu camí fins el 25 de març.

Deixant la carretera, a l'alçada de Can Ter, hem gaudit de la natura i de les seves "olors" que t'obren els pulmons. Travessar el riu ens ha portat problemes, l'aigua passava per damunt les pedres i el perill de la relliscada era evident, però recular no era una opció... o sigui que la resta de la sortida hem anat amb els peus ben molls. Ràpidament ens ha marxat la sensació quan ens hem trobat una pujada que ens hem pres encara amb més calma, i que conduïa a una trifurcació que només tenia un camí sense sortida. Sí, és evident que m'he equivocat...mitja volta i cap a l'esquerra, per vorejar el riu i descobrir camins i caminets que ens han portat a la carretera de Sant Climent.

En Sergi, allà, ha decidit apretar per mi i ha cremat les que em pensava que eren les seves últimes forces. Un error confiar-me. Als últimes metres ha fotut una arrencada que no li he vist mai jugant a futbol... La propera vegada estaré apunt! Total, 46 minuts i picu per fer més de 8 quilòmetres i mig. Que bé es córrer quan no penses. Això és gràcies a tu, Sergi!

La setmana vinent debutarem amb els companys de club, que presentaré en una propera entrada, a la Sant Silvestre Riudetollenca per Sant Esteve i acabarem l'any fent la Sant Silvestre de Girona! Quins nervis... Nois, espereu-me a l'arribada! I no s'hi val lo de "marica l'últim"...

"Amicquejant" el camí...

Seguint consells...

Davant una setmana d'avaluacions que em trauran el temps per fer alguna sortida vespertina, no tenia altre opció que sortir avui tarda. Mentre acabava de definir la mini-ruta, he tornat a quedar amb Txema...a condició de que només faria una estona amb ell i que el ritme seria baix, tot i que sempre m'acabo escalfant! Ai sinyó... Tenia pensat fer entre 20 i 25 minuts de carrera contínua per deixar anar les cames després dels 90 minuts d'ahir (sí, sí...90!!!), fent una volta fins la Font Picant i tornar a casona.

Puntual com sempre, el "mestre" ja m'esperava a l'Estació. Després de comentar les aplicacions gps que fèiem servir cadascú, li ha semblat bé la ruta i hem planejat la que faria ell després. Així doncs, direcció la Font Picant pel bicicarril però arribant al quilòmetre 28 i girant cua fins al trencant del Colomer. Allà ja em noto una mica cansat i carregat de cames. El ritme és més alt del que em pensava però em noto bé, i més quan a la baixada em deixo anar i recupero unes forces que em vindran bé.

Comentem que la tardor està en ple apogeu; un mantell de fulles i una humitat que fan neguitejar per no enganxar la pedra que et torci el turmell (em pensava que s'escrivia amb "o"...Vatua l'olla! Què en diran de mi els tri-filòlegs!?). El puja i baixa fins arribar a les Serres m'ha motivat una mica, tot i que avui no era el dia. Enfilem, pel mig de camps, fins al camp de futbol i fins a la nostre separació després de un 5 quilòmetres i mig a menys de 5' (ja ho sabia que m'escalfaria!).

Fins a casa, m'he arrossegat com un CUC! I sí, amb majúscules i fent el crit al vent, perquè em sento orgullós de lo grandiós i meravellós que és! Com sempre, tot i que no hi hagi fet cap comentari al respecte, el meu "cocu" anava pensant mentre m'arrossegava. Conclusions? Seguia consells...

1. Consell "coach" Adrià: avui he fet recuperació activa! I ara em sento genial! Per cert, torna aviat que hem de parlar del meu entrenament...jajaja!
2. Consell "mestre" Paco: sortir a córrer quan estàs cansat! Acostumar al cos a tirar endavant tot i no tenir totes les forces.

Uns bons estiraments per acabar la sessió d'avui. Feia temps que no estirava amb tanta consciència. Ara em sento cansat, però sense dolor muscular...i que així segueixi! A veure quan puc tornar a escriure, no sé si dimecres podré escapolir-me per Sils abans de dinar.

"Consellejant" el camí...

PD: En Txema ha acabat fent 14'2 quilòmetres en 1h06'...quin "fenòmenu"! M'ha dit que li ha anat bé començar suau.... Serà suau per ell!!!! Em queda el consol de fer de antillebre...

Caminata en dia d'aniversari...

Dilluns, mentre corria amb en Txema, li vaig comentar que volia anar a fer la Ruta de les Ermites caminant/corrent per variar una mica la rutina de córrer pel bicicarril i canviar el paisatge. Avui, la intenció era aquesta però, la pel·lícula de després del dinar d'aniversari de la meva mare (Per molts anys!) m'ha entretingut i entre fet i fotut, he sortit a les 4.

Ja veia que el Sol marxaria aviat i que no la podria fer tota perquè a quarts de 6 ja comença a fosquejar i pel mig del bosc encara més. Així doncs, la sortida direcció Santa Brígida era clara però la continuació no tant.

Enfilant el camí cap a l'ermita que presideix, des de la seva cinglera, la vila d'Amer veia que guanyava terreny al Sol i que fins a dalt m'acompanyaria. Entre la seva escalfor i la dura pujada, caminant, ja he fet la primera gran suada. La veritat és que conèixer el camí i saber la seva duresa fa que em vagi dosificant i que no m'escalfi per córrer fins a dalt. Un cop fet el cim he fet una ullada a aquesta vila tan bonica en la que visc i segueixo cap a la pedrera per llançar-me amb el ganivet entre les dents fins a la font de Can Catau.

Un bon glop d'aigua, una fotografia de record i seguim la ruta, sense Sol i ja amb una mica de rasca que marxa de seguida quan puges cap als prats de Can Sensaire. Allà he vist que anava tard per arribar a Santa Lena i, més endavant, a Sant Roc, tot i que em sentia molt bé de forces. I per no fer el beneit decideixo tornar cap a casa, baixant per la carretera que porta fins a Sant Climent i agafant un corriol abans d'arribar al Llapart.

Aquests corriols que hi ha per allà al mig sempre em confonen. A vegades he volgut arribar als Tres Rocs i no hi ha maneres. És trist reconèixer-ho però, em caldrà un guia. Seguint el camí que ja he fet altres cops, tornes a enllaçar amb la Ruta de les Ermites i les seves senyals blanques per no perdre el camí, i que et porten fins al Solivent, travessant camins empedrats, corriols enfullats i carreteres de muntanya.

Bona manera de passar una tarda de festiu! Una horeta i 20 minuts de treball aeròbic que va bé per desconnectar. La ruta sencera em quedarà pendent per una altra ocasió! I com veieu a l'imatge, l'endomondo (aplicació gps) ha funcionat de meravella.

"Aniversariajant" el camí...

Ai els bessons...

Que de bon matí ja ens estiguem enviant missatges amb els companys per quedar per anar a córrer no sé si és preocupant. Tenia pensat sortir sol, a cremar mals pensaments i frustració per no haver jugat ahir ni un minut però, per sort meva, al final he pogut coincidir amb en Txema i la companyia ja no em feia patir per l'aspecte psicològic

A les 4 en punt a l'antiga Estació d'Amer, amb un vent emprenyador que ens acompanyaria tota la tarda. Pensàvem de fer la volta per Amer, que ja havia fet amb ell un altre dia, però no sabíem l'estat de les passeres per travessar el riu. Només ens quedava el bicicarril i hem enfilat cap a la Cellera amb la intenció d'anar al meu ritme.... I una merda! En Txema xiulava i jo apretava per anar amb ell, però ja m'anava bé un bon "tute".

Passant pel pont del Pasteral, ens trobem un gos que ens ha acompanyat durant un bon tros i ens marcava el ritme. M'anava de perles que es posés per davant d'en Txema perquè no li quedava més remei que esquivar-lo i afluixar a moments. La llarga recta fins la Cellera, a 4'20", m'ha carregat els bessons a rebentar. Suposo que dec arrossegar alguna petita contractura, que no penso desfer al fisioterapeuta perquè el dolor és insuportable, i les molèsties m'han fet parar a estirar a un parc mentre el meu mestre arribava fins la Presó.

De tornada, un ritme més calmat que he agraït perquè és el moment que em veig millorant, i la moral em puja. Quan corro sense patir, sense pensar ni preocupar-me, arribant a gaudir per moments és quan veig que seguiré endavant. Les pujades de l'infern i un últim quilòmetre a 4'30" eren els últims passos d'una bona tarda amb bona companyia i bons consells per sumar una hora més a les cames i uns 11-12 quilòmetres més. Llàstima de no poder apretar més en "Jozelito"!

I ja posats, des d'aquí agraeixo a tots el que m'animeu i esteu orgullosos de mi i del meu esforç i que em feu avançar per molt que, a moments, em costi. A més, avui he llegit una paraula del professional Manel que m'ha encantat i que és el que vull sentir. Quanta raó tens amic.... GAUDEIX!

"Bessonejant" el camí....

Entrenament fluix...

La setmana quasi s'acaba i poc hauré avançat. Encara segueixo amb el futbol i els seus entrenaments no-compatibles amb la marató, o sigui que entrenar poc i malament. La veritat és que noto molt el sortir l'endemà d'un entrenament. Les cames estan bastant més pesades pel tipus d'esforç de resistència que vull preparar.

Així doncs, el bagatge setmanal es resumeix en només ahir amb 35 minuts i un parell de voltes nocturnes per Amer. Quin avorriment de ruta! Però clar, on vols anar si no? A veure si per la setmana vinent vaig a córrer de bon matí i em distrec una mica. L'altre seria sortir el cap de setmana, però ja tornem a xocar amb el futbol.... Ja m'ho diuen els companys que faci un pensament!

El que veig aquests dies és que els pulmons s'estan acostumant a treballar durant un període llarg de temps sense afogar-me. Les sensacions de diumenge van ser molt bones i, tot i que les cames no em tiraven, ahir els pulmons van tornar a estar perfectes. Tot va sumant com diu aquell, i espero que tot surti el dia assenyalat. I queda molt. Tant que a moments em desanimo perquè se'm fa una muntanya el temps que queda i no em veig capaç de superar-la. Sort que a Amer hi ha els Esquelles i el seu gran lema, AMUNT I ENDAVANT!

A veure si els ànims tornen a pujar i amb ells les forces.

Fluixejant el camí...

Afegitó de l'autor: M'estic capficant amb què hauré de fer dos entrenaments... Si el físic serà dur, el mental serà ..... No el sabria definir, la veritat! Sense paraules (i no és la primera vegada que em passa aquests dies...)!