La setmana quasi s'acaba i poc hauré avançat. Encara segueixo amb el futbol i els seus entrenaments no-compatibles amb la marató, o sigui que entrenar poc i malament. La veritat és que noto molt el sortir l'endemà d'un entrenament. Les cames estan bastant més pesades pel tipus d'esforç de resistència que vull preparar.
Així doncs, el bagatge setmanal es resumeix en només ahir amb 35 minuts i un parell de voltes nocturnes per Amer. Quin avorriment de ruta! Però clar, on vols anar si no? A veure si per la setmana vinent vaig a córrer de bon matí i em distrec una mica. L'altre seria sortir el cap de setmana, però ja tornem a xocar amb el futbol.... Ja m'ho diuen els companys que faci un pensament!
El que veig aquests dies és que els pulmons s'estan acostumant a treballar durant un període llarg de temps sense afogar-me. Les sensacions de diumenge van ser molt bones i, tot i que les cames no em tiraven, ahir els pulmons van tornar a estar perfectes. Tot va sumant com diu aquell, i espero que tot surti el dia assenyalat. I queda molt. Tant que a moments em desanimo perquè se'm fa una muntanya el temps que queda i no em veig capaç de superar-la. Sort que a Amer hi ha els Esquelles i el seu gran lema, AMUNT I ENDAVANT!
A veure si els ànims tornen a pujar i amb ells les forces.
Fluixejant el camí...
Afegitó de l'autor: M'estic capficant amb què hauré de fer dos entrenaments... Si el físic serà dur, el mental serà ..... No el sabria definir, la veritat! Sense paraules (i no és la primera vegada que em passa aquests dies...)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada