Ja veia que el Sol marxaria aviat i que no la podria fer tota perquè a quarts de 6 ja comença a fosquejar i pel mig del bosc encara més. Així doncs, la sortida direcció Santa Brígida era clara però la continuació no tant.
Enfilant el camí cap a l'ermita que presideix, des de la seva cinglera, la vila d'Amer veia que guanyava terreny al Sol i que fins a dalt m'acompanyaria. Entre la seva escalfor i la dura pujada, caminant, ja he fet la primera gran suada. La veritat és que conèixer el camí i saber la seva duresa fa que em vagi dosificant i que no m'escalfi per córrer fins a dalt. Un cop fet el cim he fet una ullada a aquesta vila tan bonica en la que visc i segueixo cap a la pedrera per llançar-me amb el ganivet entre les dents fins a la font de Can Catau.
Un bon glop d'aigua, una fotografia de record i seguim la ruta, sense Sol i ja amb una mica de rasca que marxa de seguida quan puges cap als prats de Can Sensaire. Allà he vist que anava tard per arribar a Santa Lena i, més endavant, a Sant Roc, tot i que em sentia molt bé de forces. I per no fer el beneit decideixo tornar cap a casa, baixant per la carretera que porta fins a Sant Climent i agafant un corriol abans d'arribar al Llapart.
Aquests corriols que hi ha per allà al mig sempre em confonen. A vegades he volgut arribar als Tres Rocs i no hi ha maneres. És trist reconèixer-ho però, em caldrà un guia. Seguint el camí que ja he fet altres cops, tornes a enllaçar amb la Ruta de les Ermites i les seves senyals blanques per no perdre el camí, i que et porten fins al Solivent, travessant camins empedrats, corriols enfullats i carreteres de muntanya.
Bona manera de passar una tarda de festiu! Una horeta i 20 minuts de treball aeròbic que va bé per desconnectar. La ruta sencera em quedarà pendent per una altra ocasió! I com veieu a l'imatge, l'endomondo (aplicació gps) ha funcionat de meravella.
"Aniversariajant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada