Un Sant Esteve a Riudellots...

Avui tocava cursa! Des del Carrer Nou i la "ferro-pàjara" posterior que no competia i, de fet, és la tercera cursa que faig...Quin gran historial el meu! Tot i que si em miro els temps, es veu clarament la meva evolució...

Ja feia dies que m'havia inscrit a la Sant Silvestre Riudellotenca i em feia molta il·lusió veure com anava. Ahir vaig anar a estirar les cames per comprovar com anava de les molèsties físiques que arrossegava i vaig pensar que avui no tiraria gaires coets.

De bon matí, ens hem trobat els 5 magnífics a l'Snack per anar cap a Riudellots: Txema, Paco, Manel, Lluís i jo. Arribem a Riudellots i els nervis anaven creixent a mesura que parlàvem de les prediccions de temps; en Manel i en Txema a fer menys de 28 minuts, en Lluís a córrer sense dolor ja que reapareixia d'una lesió, en Paquillu a pels 31' i jo amb fer entre 30' i 32' estava prou content, tot i no tenir-les totes amb mi.  Recollim dorsals i la samarreta tècnica d'obsequi (m'ha agradat molt!) i anem al cotxe a deixar tots els estris i preparar-nos per la cursa. Allà hem acollonat una mica a l'islamista radical d'en Manel per anar amb malles llargues. El gran mestre ens deia que ens abrigàvem massa per portar una tèrmica a sota de la samarreta del club, el C.A. Bicicarril.com-Simonich. Escalfem una mica i anem a la sortida.

1r quilòmetre, 3'51" - Sortim tots junts menys en Paco, que l'hem perdut entre tanta gent. En Txema i en Manel marxen com unes guilles i esquiven la gent com en Neo esquivava les bales a Matrix. En Lluís em passa i em diu que el segueixi però fot unes gambades espectaculars (de veritat estava fotut?). El quilòmetre és com m'ha dit en Txema, amb una lleugera pujada que al final he notat. Quan veig el temps sé que fotré un pet com una gla en algun moment, però de moment anirem fent.

2n quilòmetre, 4'07" - Una mica de baixada que faig massa ràpid i que no em serveix per recuperar. Començo a notar que els músculs de davant la tíbia i el peroné una mica carregats i encara queda molt. Intento no capficar-me.

3r quilòmetre, 4'11" - El ritme es va afluixant sol. En Paco em passa i diu que el segueixi però, 300 metres més endavant veig que no faré 31' i que la seva no era la meva guerra. La gent m'avança i m'avança (i serà així fins al final de la cursa), confirmant-me que he començat massa ràpid.

4t quilòmetre, 4'13" - Penso que em queda una travessia per el desert i que serà massa dur pel dolor que noto. Necessito distreure'm i no capficar-me però, m'és impossible. Per sort, passant per davant l'església, veig el que serà el meu àngel de la guarda. En Lluís ha afluixat molt fins que l'he atrapat per portar-me.

5è quilòmetre, 4'26" - Els ànims d'en Lluís fan que no pari de córrer, tinc forces però el dolor va creixent. El recorregut se'm fa etern, que monòton el pas pel bicicarril. Mira que entreno per allà, però en ple esforç em tocava la moral. Només tenia la referència de les cames de la llebre.

6è quilòmetre, 4'33" - Porto tot el que tinc posat i li dic a en Lluís. Em sap greu no poder anar a més per ell, tot i que em diu que no passa res i que aguantem així que anem bé de temps, tot i que no m'ho sembla. Deixem el tram de terra i ens posem dins el poble altre cop.

7è quilòmetre, 4'12" - M'animo al saber que ens queda un últim esforç. Apreto una mica i li demano a en Lluís que es posi al meu costat per tenir la sensació d'anar bé. Em segueix animant i em diu que si aguantem baixarem de 30'. Miro el rellotge i veig que és possible! Fot-li estella que els Bicicarril.com-Simonich's som d'una pasta especial i ens creixem quan cal... Una pujadeta de 30 metres em destrossa completament i veig que els sub30' se m'escapen, però la bestiola em diu que aixequi la vista i miri al final, que hi ha l'arc d'arribada. Com he patit aquells últims metres...i que bé quan hem fet l'últim pas!

Al final, 29 minuts i 36 segons en 7 quilòmetres, un ritme de 4'14" per quilòmetre. M'he quedat molt sorprès, no m'ho esperava i menys després de les males sensacions d'ahir. Em queda el regust de què hauria passat si no hagués corregut amb dolor. Les felicitacions dels meus companys i la gran companyia i feina que ha fet en Lluís amb mi, el millor del dia! Moltes gràcies nois i, sobretot, a tu bestiola!

En Manel ha acabat en 26'29" (primer corredor de malles llargues!), en Txema 10 segons més i en Paco en 28'. Quin gran èxit en el dia del nostre debut! Tothom ha fet menys del que volia. Ara a per la Sant Silvestre de Girona, on tornarà en Jordi després de molt temps! A veure si engresquem en Sergi també...

"SantEstevejant" el camí...