diumenge, 5 de febrer del 2012

Mitja Marató de Granollers...

Com ja us anava dient fa dies, avui em tocava la meva primera mitja marató i no sé si hi ha millor lloc que a Granollers. N'havia sentit a parlar molt i em comentaven que era la millor de Catalunya. A més, saber que corres pel mateix lloc que en Carles Castillejo (1r classificat) i, sobretot, en Patrick Makau (l'home del rècord del món de Marató) encara em feia més gràcia.

Divendres vam anar a buscar el dorsal amb en Txema i en Lluís. Ja tot es veia molt ben organitzat i feia bona pinta de cares a diumenge. Ahir, nervis tot el dia perquè el cap no deixava de donar voltes. En Manel em deia que no pensés tant i que anés a córrer i que tot sortiria bé. Cames enlaire!!! Però, a mesura que passava el dia m'ho veia més al damunt. Avui al matí ja no hi podia fer res. Entre preparar les coses, esmorzar i una bona dutxa no em deixava temps de pensar.

A dos quarts de nou (8.30) ens trobem els Bicicarril.com-Simonich. Els germans Baixés i en Txema m'esperaven a l'Snack per anar a recollir en Pablo, en David i en Codina a Anglès. Entre pitus i flautes ens hem entretingut una mica mentre en Pablo ens explicava aventures i d'altres dies amb més fred. Ja de camí, jo escoltava els dos mestres com explicaven curses, ritmes i bestieses que havien fet. A més i molt important, en Pablo explicava el recorregut, que no era tan dur com altres anys i que a partir del 16è quilòmetre, no hi havia cap més pujada i que calia arribar amb forces i tirar fort.

A Granollers feia menys fred de la que es pronosticava. Suposo que l'ambientàs que hi havia et pujava la temperatura. Anem al pavelló, ens canviem i ja directes cap a la sortida. Ja havia perdut en Txema i en Pablo perquè la bossa la guardaven per nombre de dorsal. Amb les bestioles Baixés, que sense entrenar anaven a petar el rellotge, escalfem fins als caixons de sortida i ens desitgem sort. Ells cap a davant i jo on em tocava. El fet d'anar sol ja era un repte en sí, treball mental, no obsessionar-me. Pel cap em passaven un munt de coses, recordava consells i els ànims donats. Era un moment important, de demostrar-me quelcom personalment.

A mesura que donaven la sortida dels caixons anteriors avançàvem cap a la línia de sortida. Al primer pas que hem fet, he desitjat sort als meus companys tot i que no em sentissin. Sabia que ho donarien tot i jo havia de fer el mateix. Quan m'he donat compte de que passava per sota l'arc de sortida ja no quedava res més que córrer. Endavant 2875! Endavant Joaquim!

0 a 5è quilòmetres, 24'18" - Començo suau, seguint la gentada que m'envoltava en una molt llarga recta que picava en lleugera pujada. No he vist els punts quilòmetrics fins al 3r quilòmetre i anava per sota de 5' com m'havia aconsellat en Jordi Auguet. Anem bé, no pensem en dolors i el pit es va obrint. Em costa córrer amb tanta gent i més quan veig que pateixo més per la resta que no per mi. No pot ser i busco el meu lloc. Avanço força gent fins al primer avituallament, molt ben situat i muntat com tota la resta. Al pas pel 5è veig que el temps és l'adient.

5 a 10 quilòmetres, 25'38, 49'56" - Ens posem dins el polígon i el recorregut ja no m'agrada tant. Merda per mi perquè el cap comença a funcionar i amb ell, els mals. Mal als bessons, em passa molta gent, se'm farà llarg... Perdo l'objectiu de fer la meva cursa i no obsessionar-me. Busco una roda per seguir i tothom va a batzegades, cosa que no m'interessa, fins que me n'adono que porto a davant un bon home des de fa estona. Cap al 7è quilòmetre li dic que aniré amb ell i em diu que anem a uns 5'. Sé que no vaig tan bé com al principi, però la companyia em fa tirar. Una mica de pujadeta per arribar a La Garriga i avituallar altre cop.

10 a 15 quilòmetres, 24'31", 1h14'27" - Abans de ficar-te dins del nucli urbà de La Garriga, veig per on tornaré. Em dic que una petita volta que serà una mica dura i faré la baixada que em queda a davant. Bevent aigua i saludant a la quitxalla que ens animava, un senyor em diu "Va Joaquim!"... Com? Jo? Ara ho recordo i m'emociona. Algú que no et coneix i que t'anima! El caliu és impagable. Va doncs, som-hi! Pit i cullons! Al quilòmetre 11, comença la baixada i no sé on tinc el company. Merci per la companyia i ara avall. Regulo bé i em prenc un gel (que dolent Déu meu!) com m'havien aconsellat. Pica avall i veig que vaig ràpid. Hi ha algun puja i baixa que em toca les cames. Els bessons em molesten però jo tiro. El cap millor, avanço sense pensar.

15 a 20 quilòmetres, 24'07", 1h38'34" - Començo a tornar a notar el caliu de la gent quan torno a tenir fred i em reabrigo com a l'inici. Els ànims són més i més grans quan t'acostes a Granollers. Busco com un beneit el 16è quilòmetre i encara l'estic buscant perquè veig que passo per el 17. El camí ja t'ajuda i la gent em fa volar (ja m'enteneu!). Aquí és quan sortirà tot. Penso amb en Manel i amb les seves paraules de ser valent. Ara tot depèn de mi i no penso deixar de lluitar. Els peus em fan molt de mal però jo més ràpid. Vaig molt millor del que em pensava. Tornem a enganxar una recta llarguíssima que ens portarà ja fins a l'arribada. Gent a banda i banda i ànims per tots. Sóc allà i em queda poc, últim esforç.

20 a 21,097 quilòmetres, 4'57", 1h43'31" - Segueixo una dona que va a un ritme que puc aguantar. És ràpid i em veig valent. Veig l'arc des de molt lluny, ho tinc a tocar. La deixo enrere i em diu "Apreta! Va que pots!". Va home va! Només em faltava això... Estic patint, ara sí! Però em sento tan bé... Arribo!

Només arribar, i no ho he dit a ningú, m'he posat a plorar. Els nervis, el patiment, demostrar-me que puc, sentir-me tan bé, recollir els fruits dels bons i mals dies, vèncer la por... De cop, m'he trobat rient i rient jo sol!

Vaig a recollir l'obsequi i una beguda isotònica per recuperar-me i em costa caminar. Noto més dolor ara que corrent i més quan he baixat les escales del pavelló per anar a recollir la bossa. He d'estirar abans de res. Bessons, quadríceps, isquios, abductors...i veig a la Jordina, la meva fisio. Em comenta que ha anat millor del que es pensava ja que fins fa res no podia córrer per un problema als peus. Vaig a la dutxa i estar a rebentar. Trobo un lloc i l'aigua és fresca. Dutxa ràpida i cap a fora a trobar els companys i compartir l'èxit. Ara sí que fa fred, el cel s'ha tapat i la temperatura segur que és més baixa que mentre corria. Al final, els he d'esperar jo ja que estan buscant a encara no sé qui.

Per ordre de temps, en Pablo no s'ha sentit gaire bé i ha fet 1h20' (com?). En Txema 1h25' i sense molèsties importants al bessó (As: Garrintxa vuela y no pisa el asfalto en Granollers). En Jordi Baixés/Auguet ha fet 1h28' com si res i xiulant (Marca: ¿Qué pasaría si entrenara?). En Lluís 1h29' sense entrenar (El Punt: Una bestiola corrent per Granollers).

Només queda dir que ha estat un plaer córrer una prova tan gran i tan ben organitzada. Les felicitacions de tots els companys, amics i família són una gran recompensa. De valoracions personals en podria fer moltes però, porto més temps escrivint del que he corregut al matí...sembla la Bíblia! Només us diré que en dies com avui sé que el camí que havia de prendre era aquest...

"Granollersajant" el camí...

1 comentari:

  1. Quimi, moltes felicitats! I a gaudir al màxim d'aquesta victòria personal! De la mateixa manera que el dia d'ahir va ser completament rodó(els entrenos sempre et donen el que tu els i dones) el 25/3 també ho serà!!!

    Segueix amb aquesta dinàmica!!!

    ets el rei!!

    ResponElimina