...i no arriba...encara!
Quan de bon matí anava cap a treballar i veient l'enfarinada que hi havia, només em venien ganes de córrer. Sí, fotia una rasca de les bones, tot i que sembla que diumenge a Granollers en farà més... No sé pas com m'abrigaré! Doncs això, que m'imaginava trotant mentre mirava el paisatge en una situació que no crec que es repeteixi en el camí que segueixo, i feia que la sortida no fos tan feixuga.
A la tarda, he esperat a veure si queia alguna volva de neu per sortir. I espera que esperaràs, he hagut de sortir abans no es fes fosc. Avui volia rodar una horeta, deixar anar les cames i veure que no tinc molèsties. Era com un test del cos per dir-li al cap que estic en condicions pel diumenge. Llàstima que uns problemes intestinals m'han fet retallar la durada fins als 35 minuts en una de les pitjors sortides que he fet. No us comento la ruta perquè la veritat és que fa pena. M'ha tocat la moral haver de plegar. No tenia gaires bones sensacions al principi, com sempre, però a mesura d'avançar sé que hi ha un punt en què milloro i segueixo endavant. Avui no, tot i que les cames les notava bé, a un ritme molt baix.
De cares a diumenge, moltes incògnites i alguna que altra por. No vull pensar en un objectiu de temps, tot i que inconscientment ho faig. Vull deixar les molèsties a casa per córrer sense patiment. M'espanto al pensar en el que em queda. I m'acolloneix saber que passaré molta fred, ja que no som gaire amics.
Demà anirem a buscar el dorsal i obsequis. A veure si estan tan bé com diuen!
"No-neuajant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada