Sèries allargades...

El desordre de la planificació no sé si és gaire adient, tot i que intento seguir-lo tan com puc. Avui, amb la tarda lliure per davant, he anat a fer les sèries que em tocaven dimecres. Com l'altre vegada les he hagut de modificar en la distància ja que em tocaven 800 metres a 3'55" i he fet 1000 metres en 4'30". La proporció tampoc és encertada, però corria per sensacions.

Mentre tornava cap a casa i passant pel Pasteral, ha estat quan m'he decidit a fer sèries per la seva llarga i plana recta. M'he fixat que no feia vent i que podria ser un bon lloc ja que per arribar-hi tardaria uns 15 minuts que em servirien d'escalfament. Com sempre, excepte quan en Sergi surt pitant, surto a un ritme baix d'uns 5'20"-5'25" per no esbufegar de seguida. A més, necessito que les cames entrin en calor lentament i retardar les molèsties que arrossego dia sí i dia també, fins que faci la visita a la fisio. També, fa dies que penso en comprar-me una Compex i més quan les recomanacions són tantes i tan bones.

Un cop començo a fer la primera sèrie, algú ha obert la porta i s'ha girat una ventada gèlida que m'ha destirotat.una mica. La veritat és que se m'ha fet una mica llarga i pesada. Uns dos minuts de descans després de cada 1000 metres i desfer el recorregut de la sèrie anterior, ara ja sense vent. Un altre vaig i torno i ja tenia les 4x1000x4'30" (2' recuperació) fetes. Mentre torno cap a casa penso que l'infern de pujar a la Colònia em destrossarà els bessons i com que em sento bé de pit, decideixo allargar la sortida i segueixo per la carretera fins a Can Ter i cap a travessar el riu. Allà he fet el mateix recorregut que vam fer amb en Sergi quan per primera vegada vam anar a córrer.

Amb el pas dels minuts m'anava trobant més i més bé i com que corria per sensacions, he vist que el ritme era alt (no us penseu res de l'altre món eh!). El Sol ja estava completament amagat i cada vegada feia més fred. Per sort ja enfilava cap a casa ja que portava més d'una hora i no em volia cremar per si diumenge vaig a fer una tirada llarga. Enlloc d'arribar fins al Solivent mentre vorejava el riu, he travessat el riu en una passera que no coneixia i que porta al Carrer del Pont de Fusta (no sabia ni que existís!). Al passar corrents m'he fotut un ensurt del rebot que m'ha fet la passera... Quasi peto a baix! Fins a casa, he parat a Can Guti a buscar una baguet per berenar ja que encara no havia dinat de manera decent! Al final, 75' més en un bon entrenament, crec.

Uns bons estiraments com cada dia per relaxar les cames eren el preludi de la dutxa calentona que em mereixia i que el cos em demanava.

Avui us faré menció d'en Manel i en Txema. El gran líder va venir dilluns a fer una xerrada a l'Institut de Sils (on treballo) com a inici del projecte "Cuidem el cos!" que realitzen els i les alumnes de 3r d'ESO durant el mes de febrer. Va presentar-nos el seu pla d'entrenament físic i psíquic i va parlar-nos de les motivacions i entrebancs que podem trobar quan assumim reptes personals difícils. I el "keniata" ha tingut un lleu entrebanc de salut del que desitjo que es recuperi el més aviat possible i que no li impedeixi ser a la sortida el dia assenyalat!

"Sèriejant" el camí...