Vent nou. Encertat començar a
escriure de nou amb aquesta paraula. I en molts sentits. Però és clar,
no puc explicar-ho tot de cop. Bàsicament
perquè no sé si hi haurà
continuïtat en això d’escriure,
i no val la pena omplir-vos el text amb detalls i detallets. Faré com si ho hagués explicat tot, malgrat no s’entengui res i com si seguís allà on ho
vaig deixar.
M’he
llevat aviat. A casa dormien refredades a més no
poder. He dormit més i millor del que em pensava
i les sensacions eren bones. La molèstia d’aquesta setmana ja no la notava, per
ara. Ho tenia tot a punt des d’ahir a
la nit. M’han vingut records de la
Mitja de Granollers del 2012 i ho encarava molt diferent. L’edat deu ser. Perquè suposo que la precaució es va convertint en ambició. Tenia ganes de fer-ho bé i el no saber com sortiria no em
feia por.
A Figueres puc saludar en Manel i la Núria. Estic content que siguin allà, encara que sigui pels 10 quilòmetres. Em dóna seguretat i fa que no pateixi per res més que córrer. Veig
cares conegudes; l’Isaac Osuna de la UdG, en
Jordi Pagès i en Carles Muñoz de Sils, tot i que m'hi falta l'Albert Pons, i ja quasi a la sortida,
el meu cosí Tomàs (avui Javier). Sabia que l’havia
de veure per preguntar-li per l’Ivan,
el seu germà, i sabent que estava bé ja només em
faltava desitjar-li sort a en Manel i anar a fer 21097 metres.
0 a 5 quilòmetres,
21’52” – Sortida amb baixada molt ràpida però controlant. Intentar agafar un ritme còmode i que permeti avançar i reservar. No trobo cap grup per
anar constant, tot i que sé que
per darrera porto la bandera de 1h35’. Ja sé que el Coach Checa em va canviar la
tàctica per anar progressiu però tenia sensacions de força i comoditat a la vegada. Han començat petites molèsties als bessons que ja he arrossegat fins al final. Em passa
en Carles, com si anés a
comprar el pa.
5 a 10 quilòmetres,
22’47” – Deixem el polígon i com m’havia
dit en Carles, carretera oberta i comença el
vent entre lateral i frontal que molesta bastant. Em passa la banderola de 1h35’ però va
massa ràpid per mi. Algun pont per
creuar carreteres trenquen una mica la comoditat, que ara ja comença a ser relativa. També em passa un pare empenyent la seva filla
en cadira de rodes i els reconec perquè són de Sant Gregori i els he vist
alguna vegada. M’apareix el dolor sota el peu
dret que, mira per on, també vaig
tenir a Granollers però més tard.
10 a 15 quilòmetres,
24’20” – Ens creuem amb els que ja han fet la
volta a Peralada i just a l’entrada
veig que hi ha una baixada, per tant, m’espera
pujada. Em poso al costat d’un home
que em resulta familiar, i que llavors reconec quan em diu que és d’Anglès. L’he vist
pel carrilet vàries vegades. Em distreu de
la pujada i comencem a baixar. Ens creuem amb els que encaren la volta i girem
a la dreta. Vent de cara, no ens encaparrem. 250000 centímetres de vent (ara ja enteneu la primera frase) en
contra. Ho he de fer a aquesta escala per fer evident el que costava avançar. Quin vendaval. El ritme ha
decaigut, passos més curts, encongit, resistir
com es pogués. I girem i vent a favor. I
les cames no es movien com li tocaven.
15 a 20 quilòmetres,
23’23” – Buscava recursos tècnics en la memòria que
em va dir el coach però la
sinapsis amb les cames no era bona. Mal aquí, mal
allà. I amb una sensació de que tens més motor. Et passa un, no el puc seguir. Una altra, tampoc.
I així fins en Paco de La Jonquera.
I el seu ritme em va bé i les
cames flueixen. Però tot s’acaba. Les cames avisen i pateixo per algun bloqueig. Tinc
el peu dret destrossat però el
genoll esquerra em fa més por.
I ve pujada. Però ja ho tenim.
20 a 21,097 quilòmetres,
6’08” – O no. Llambordes. Maleeixo els
picapedrers fins que veig la vorera més
llisa. Sort que no hi ha vianants i puc gastar les ja minses forces que em
queden. Quines sensacions tan diferents en tinc d’un
darrer quilòmetre de mitja marató. El rellotge m’avisa que ja he fet la mitja i encara
no estic. Baixada, ziga-zaga i cap a l’arribada.
La Núria i
en Manel m’esperen i jo no puc quasi ni
caminar, ni estirar, ni moure’m. En
Manel quasi baixa de 36’ als
10k. Li vaig pronosticar que correria una hora més i se
m’ha escapat per bastant. Sense el
vent, ho destrossa tot. Bé, vent
per ell, brisa per mi. Estic molt satisfet del temps, tot i que crec que podia
donar per menys. Una hora, 38 minuts i 31 segons del cronometratge oficial. 5
minuts menys exactes que a Granollers. Per tant, millor marca personal. Hahaha!
Ventnouejant el camí...
