8:00 del matí...

Com tots els propòsits que em vaig fent al llarg de la preparació, quan n'assoleixo un, sigui el que sigui, em senta com una petita victòria.

Avui, com molts altres dimarts i dimecres, tenia la intenció de llevar-me molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora...per sortir a córrer abans d'anar a treballar. Fins ara, sempre trobava algun motiu per girar-m'hi o per justificar-me ja sigués la mandra, la son, el cansament o d'altres raons/excuses. Però avui no. Avui, ajudat per haver anat a dormir a les 10, m'aixecava a les 7 amb ganes i energies per anar a voltar. Ahir no em quedava altra opció que saltar-me l'entrenament (60 minuts a ritme suau) per uns dolors exhagerats a la planta del peu, que em van fer visitar la Jordina per descarregar-me les cames i sobretot els tendons del peu.

Un cop amb els peus a terra, m'alimento lleugerament amb un plàtan, un grapat de fruits secs i un trocet de barreta energètica. No sabia molt bé què menjar o què se'm posaria bé per no defallir ni per trobar-me malament, tot i que sembla que ho he encertat. Fins a les 8 no he sortit de casa, abrigat a més no poder, per anar a fer via (i mai més ben dit!). Començant amb un escalfament de 10 minuts cap a la Font Picant per entrar en calor i escalfar les cames per fer les sèries del dia. No recordo pas l'últim dia que vaig sortir a fer sèries ni si ho he fet mai. Tocaven 8 sèries de 400 metres a 1'55" i jo els he modificat en 6 sèries de 500 metres en 2'23". Els temps han estat força constants (2'23" - 2'11" - 2'14" - 2'10" - 2'18" - 2'14"), tot i que veia que em costava una mica. A més, crec que l'escalfament haurà de ser més llarg per fer-les en millors condicions.

Durant els 10 minuts de tornada, m'he fixat en la tècnica de carrera que en diuen. Intentava alçar més els talons cap al cul i semblava que els bessons no patien tant i es relaxaven per moments. Hauré de preguntar quins exercicis puc fer per millorar i que el meu córrer ja ho porti adquirit. A veure si hi sóc a temps...

Val la pena que us ensenyi la imatge que presideix la pàgina web de l'Institut de Sils, on treballo. Com bé li vaig dir al responsable en una altra ocasió i per un altre motiu... "Val més la pena una imatge/piulada buida que mil paraules". Adient no?

"8ajant" el camí...

És una "pàjara"?

Menjar i beure mentre fas exercici físic de llarga durada és necessari si no vols acabar com he acabat avui i, pitjor, com he passat la tarda. I si no menges i beus poc, arriba un moment que el motor no té combustible....i veus els voltors volar prop teu!

Diumenge, tirada llarga. Previsió de fer més de 20 quilòmetres i acostar-me als 24. La ruta consistiria en sortir de casa direcció Sant Julià de Llor, passant per Sant Climent. Allà agafar la carretera fins Bonmatí, travessar el poble i a Vilanna seguir el bicicarril fins a Anglès, La Cellera, El Pasteral i arribar al punt d'inici. Ja m'espantava només de sortir, tot i que m'he dit que depèn de com em veiés retallaria a Sant Julià per anar fins a Anglès.

Fotia una rasca important quan he sortit pels volts de les 11. Jo que sóc molt d'abrigar-me per no passar fred, he trobat a faltar vàries capes més de les que m'he posat quan feia els primers metres però he pensat que ja entraria en calor ràpidament. El primer quilòmetre lent i el segon massa ràpid, l'únic en què he baixat dels 5 minuts. M'he anat calmant i estabilitzant (sense sortir-me'n!) el ritme. Volia anar al voltant de 5'20"-5'30" i fer camí sense patir, tot i que com sempre els bessons em molestaven. He intentat distreure'm i pensar en altres coses, en graduar els punts de dolor fins a dir prou, i en moments marxava o no hi pensava. A Sant Julià m'he vist un xic cansat però al anar a un ritme baix, m'he vist valent i pensava que el podria aguantar.

Arribant a Bonmatí, amb la fred a les orelles permanent ja, m'he posat dins el poble on m'he trobat en Pere i la Nati, els pares d'en Marc, que em preguntaven per un restaurant de bon menjar. El minut que he estat parlant amb ells m'ha anat bé per fer el bufet, tot i que els pulmons han respost perfectament durant tota la sortida. Al sentir el ritme del quilòmetre (6'33") m'he dit que hauria espatllat la mitjana i que ja no sabria exactament el ritme total. Tocava enfilar el bicicarril fins a Anglès, paral·lel a la recta de Trullàs fins a Anglès. A la meitat, he recordat que hi havia una font i que em pararia a beure ja que ja ho hauria d'haver fet després de més de 14 quilòmetres. Un traguinyol d'aigua congelada i ben xop per culpa de l'aixeta, seguia fins a Anglès i la Cellera.

Abans d'arribar al poble indi, m'ha vingut un baixada mental. No em veia capaç d'arribar a casa, no em veia capaç de fer la Mitja de Granollers el diumenge vinent i, sobretot, no em veia capaç d'arribar en condicions al repte. Suposo que la gana que tenia i les forces que marxaven amb rapidesa eren el que em tocaven la moral. El ritme però, cada vegada més estable en els 5'23". Quan m'he "descapficat", tenia la sensació de fer passos i passos sense notar-los, velocitat de creuer com si diguéssim. Al Pasteral he fet la segona i darrera parada per veure. Aquí m'he entretingut més i m'ho he pres amb més calma. Al voler tornar a córrer, m'ha caigut el món al damunt. Quin mal les cames, mare de Déu! Per retallar, he passat pel pont de la carretera i estalviar-me la prèvia l'infern.

Durant tota l'estona que portava corrent havia estat pensant en passar per la carretera fins a Amer. El dolor però m'ha fet endinsar-me a l'infern per escurçar el camí i el primer tram l'he fet caminant. Ja en tenia prou de patiment. La segona part l'he fet mig al trot i mig caminant en el tram més dur. Un cop a dalt, ja només veia que havia d'arribar com fos. Ho he passat malament, molt malament. Les cames em feien mal i no tenia més empenta, i arribar a casa ha estat un petit sobre-esforç. Al final, 22 quilòmetres en 2 hores i 5 minuts, entre parades i caminades.

El pitjor estava per arribar. A casa ja, em venien calfreds i tremolors i no podia quasi ni caminar. L'esquena em feia molt mal (ja me'n feia abans de sortir) i el cap em mig-rodava. Bevent una mica i menjant alguna coseta pensava que es posaria a lloc, però el cos estava tocat i no ho ha assimilat tan ràpid com volia i pensava. Un cop ja dinat, el cap em bullia i he comprovat que tenia febre. Total, fet un cromo tota la tarda... Ara sembla que m'estic recuperant, tot i que no veig l'hora que em posaré a dormir! Com m'agafi una rampa...

"Pajarajant" el camí...

Reinvento l'entrenament...

Seguint el que diu el pla d'entrenament, ahir tocaven 3 quilòmetres d'escalfament, 10 quilòmetres a ritme de marató i 3 quilòmetres de refredament....i ni una cosa ni l'altre.

Com cada divendres, amb la tarda lliure per córrer, sortia després de dinar i pair una mica cap a fer l'entrenament que tocava. Pensava en fer-lo mentre feia la Volta de Can Ter ja que feia dies que no passava per allà i que després allargaria fins a la Font Picant per acabar de fer el que em demanava. Llàstima que això d'escalfar ho faci al ritme més ràpid del que marca el ritme de la marató. O sigui, que els meus plans es regiraven al primer quilòmetre i hauria d'anar improvisant segons la marxa i les sensacions. Només he respectat els quilòmetres d'escalfament.

Arribant al trencant de Can Ter per anar cap al riu, he començat a accelerar el ritme, tot i vigilar els saltirons per les pedres per travessar el Brugent a la seva part final. El quilòmetre m'ha sortit a menys de 5 minuts i allà m'he marcat l'objectiu de fer-ne uns quants més per sota els 5'. Fins a arribar a la carretera de Sant Julià, el terreny és molt irregular i has d'anar amb compte amb els turmells i en on poses el peu. La ruta és preciosa, resseguint ara, el Ter. Després ve el puja i baixa per arribar a Sant Climent i ja em mentalitzo que costarà baixar del temps previst a cada quilòmetre. Cal mantenir el ritme a les pujades i recuperar una mica en la lleugera baixada, i així els temps van sortint. L'última pujada, alhora la més llarga, em comença a fer trontollar el cap però, uns passos més endavant ja em trobo a l'asfalt de Sant Climent i allà pica cap a baix.

Pel mig dels camps i arribant al caminet paral·lel al Brugent fins al Solivent, em començo a trobar gent i el ritme se'n ressent. Al final 5 quilòmetres a menys de 5 minuts cada un d'ells i ara em quedava anar a fer una volta per refredar i sumar minuts. A més, he de guardar energies per la sortida de diumenge que en principi, hauria de ser llarga.

Ja fa dies que estic capficat amb el tema del rellotge i d'unes noves bambes... M'he de decidir ja!!

"Reinventant" el camí...

Fosc i clar...

Un dimarts esgotador no podia ser tal sense la sortida nocturna, tot i que la tenia prevista per primera hora del matí. La mandra i l'escalfor dins el llit la retrassaven fins a un vespre gèlid recorreguent els carrers de la vila.

Només es tractava d'estirar les cames, de sumar minuts a un ritme suau i de preparar-me pel dia següent. Les sensacions no eren gaire bones ja que seguia amb unes molèsties als bessons, que m'hauré de fer mirar. El dolor anava i tornava i per moments pensava que era més psíquic que físic o que si més no el feia més gran del que era, fins que me'n vaig cansar de patir i als 35 minuts vaig passar per casa en Txema a recollir la Bíblia de la Marató...jajaja! Amb ell vam comentar els entrenaments i les futures sortides i curses.

Dimecres al migdia a Sils també es va trencar la previsió de fer la tirada que volia. Entre que em vaig entretenir a l'institut i que m'havia deixat el dinar a la nevera de casa, anava molt curt de temps i no arribaria ni a l'hora corrent. Tot i això, havia d'aprofitar el temps que pogués. Aquesta vegada però, no faria el recorregut de sempre i aniria a voltar per descobrir alguna altra ruta. Només sortir del pavelló, vaig anar cap a la carretera per saber on anava a parar un camí de sorra paral·lel que havia vist passant amb el cotxe, tot i que l'aventura no va durar ni 200 metres ja que quan s'acaba al camí et trobes corrent pel voral i passant per sota l'AP7. M'endinso dins el polígon industrial i veig un camí de sorra, que vet-ho aquí, em porta a la ruta de sempre... Quina aventura! No volia repetir i no em quedava opció, tot i que ho faig de manera inversa i corrent la gran part en lleugera pujada i en asfalt. Em fixo amb el ritme i és com sempre, per damunt dels 5 minuts per quilòmetre.

Al final, 46 minuts un cop arribo al pavelló. Poc temps comparat amb el que m'hauria agradat fer, i més amb el bon dia que feia. Com canvia córrer amb l'escalfor del Sol! Les molèsties hi contínuaven essent, tot i que amb menor intensitat.

"Fosclarejant" el camí...

Quan no tens ganes de córrer...

Avui reconec que m'ha costat molt sortir a córrer. Durant tota la setmana havia pensat que avui faria una tirada llarga, i fins i tot, ahir vaig anar a estirar les cames durant mitja hora per Amer. Ho tenia tot pensat per sortir al migdia, i no. M'he desdit de sortir ja que les poques hores dormides, les consumicions d'ahir a la nit i la mala sensació personal em tiraven enrere del que tenia planejat. I més, quan la mama em diu que ha fet paella per dinar...

Havent dinat i mentre parlava amb el meu pare, m'entrava una nyonya (està ben escrit eh!) que no us explico. Ja veia que no aniria a córrer i que ho deixaria per demà, fins que m'he començat a dir que no podia ser. El fet positiu de voler-me motivar i conscienciar tenia el seu contrapunt en el desànim. Avui era dia de "baixada" i mentre perdia el temps davant l'ordinador augmentava la meva sensació de no poder. Però ara no us sabria dir ni com ni perquè, m'he canviat i he sortit per la porta. He provat els mitjons Compressport, he retornat a les bambes velles i he seguit el consell d'en Paco, de no abrigar-me massa, tot i ser molt fredeluc.

Als primers passos m'he omplert d'orgull per sortir a córrer en un mal dia i quan tot et diu que no vols fer-ho. Quan m'he parat a pensar quina ruta hauria de fer per no ser monòtona, ja enfilava el bicicarril, direcció Les Planes d'Hostoles... Ja té nassos (que ben parlat!), el bicicarril és l'avorriment personificat. Que si giraré a la Font Picant i passaré per les fonts d'en Fàbregues i dels Capellans, que si aniré fins al quilòmetre 28, que si faré mitja volta quan el cap em digui prou... tot a un ritme voltant els 5'15"-5'20" per quilòmetre i avançant de pilona en pilona que hi ha cada 500 metres. Aquestes les han posat noves no fa pas molt i no concorden gaire amb les antigues pilones que hi havia marcant els quilòmetres, sobretot arribant a Les Planes.

Sí, he arribat al cartell de Les Planes. Només uns metres dins el terme municipal nyerro i coincidint amb la pilona que feia els 6 quilòmetres i mig, he girat cua per deixar-me anar en la baixada fins a casa. El fet de sortir amb calma i de no cremar-me m'ha deixat unes energies extres que he aprofitat per "volar" i augmentar el ritme quilòmetre a quilòmetre. Que bé em sentia; les cames no em feien mal, els pulmons aguantaven bé i, sobretot, l'ànim pujava. I tant com pujava, més m'emocionava en anar més ràpid. Tampoc era la intenció però, avui crec que he fet un entrenament de qualitat (corregiu-me si no és així!). Parlant l'altre dia amb l'Albert Sánchez, em va dir que si em notava cansat o carregat que em caldria fer entrenaments més curts i durs, tot i que no sé si els "tirus" de la conversa i dels consells anaven per aquí.

Al final, he mirat què feia en un quilòmetre (del 11,5 al 12,5) i a la meitat portava 1 minut i 53 segons... Fot-li, que baixarem de 4 minuts! M'hauríeu d'haver vist, quina bala... I sí, 3 minuts i 59 segons! Mig quilòmetre més afluixant per no fer l'espectacle passant per l'Estació i que m'ha portat als 12+1 quilòmetres en 65 minuts. Avui he sumat quilòmetres i, encara millor, he treballat el "cocu"!

"Notensganajant" el camí...

Dos entrenaments i una entrada...

Després del descans obligatori de dimarts, amb menys dolor de cames del que em pensava, ahir em disposava a fer una volta curta a un ritme molt suau per deixar anar les cames i preparar-les per sortir avui per Sils. Tenia totes les eines apunt i dins el cotxe, però en Manel em va proposar anar a córrer al vespre. La il·lusió em va poder, tot i que sabia que el ritme ja no seria el que voldria.

No sempre s'entrena amb amics de fa tants anys i panys. Ell tornava a córrer després de uns dies parat per una periostis (inflamació de la membrana que envolta la tíbia). Vàrem voltar pels carrers il·luminats d'Amer, fent la volta més llarga que es pot fer i que deuen ser uns 4 quilòmetres. Anàvem a un ritme superior als 5 minuts per quilòmetre i veia que les cames no em tiraven molt bé. Els seus consells d'acostumar el cos i les cames a córrer, fins i tot quan hi ha dolor o cansament, em feien aguantar i avançar una mica més. Com a la cursa del Carrer Nou, em va impressionar com córrer quan la pendent és favorable. Fèiem el mateix nombre de passos però a cada un que feia, s'allunyava progressivament. Em va explicar com ho feia però, no. Al final, uns 35 minuts més per fer al voltant de 7 quilòmetres. I avui, en Manel ens ha donat una mala notícia al confirmar la periostis i que necessita descans. Vatua l'olla! Si més no, podrem repetir la sortida ja que per ell era caminar...

Amb una ajuda dels companys de feina, avui al migdia he trobat una estona per anar a fer una volta al circuit de 10 quilòmetres pel veïnat de la Barceloneta de Sils. Ja només sortir he vist que no seria el meu dia i que no havia de pensar en res més que en els 60 minuts que volia dedicar a la sortida. El cansament de la setmana i unes molèsties als bessons em tocaven la moral al primer quilòmetre, ja que no havia fet escalfament. El cap havia de posar-se a lloc cada cert temps, quan tenia la intenció de girar cua i acabar amb aquella mala estona. La ruta ja us l'havia explicat en una altra entrada; uns 3 quilòmetres i mig en una lleugera pujada, 2 i mig més en lleugera baixada i per asfalt, un en pujada i 3 de tornada fins al punt d'inicial i retornant pels mateixos que fas a l'inici. M'agrada perquè és molt tranquil i com a molt et trobes algun tractor llaurant. El ritme avui no era sostingut; pujava i baixava contínuament fins que s'ha estabilitzat quan el cap pensava, només, en sumar més minuts. Als darrers metres, m'he sentit orgullós de l'entrenament ja que he fet 55 minuts amb unes cames en no gaire bona condició. Alhora però, veig que el cap continua essent el meu punt dèbil i que em cal visualitzar o trobar la manera de no pensar en el que no toca quan hi sóc pel tros.

Queden dos setmanes i mitja per la meva primera mitja a Granollers i ja penso en la segona....jajajaja! A veure si puc anar a fer la Mitja Marató de Barcelona i començar a passar per algun carrer dels que passaré el dia assenyalat.

"Dosentrenant" el camí...

Una tirada que arriba a mitja...

Ara sí, ara només a córrer. Ha costat i després de molt i molt temps pensant, la decisió és la correcta! Sí Manel....tenies tota la raó! Només em quedarà saber si el de la setmana passada va ser el darrer o no...tot i que el cuc m'ha picat fort! "Pulutant", SOM-HI!

Per cel·lebrar-ho i per fer marxar el mal regust d'ahir, una tirada llarga que ja feia dies que tenia pensada i amb la bona germàssistència (dos accents...estic innovant!) per anar cobert d'espatlles. Sempre per sensacions i decidint a cada moment si escurçar la volta o fer la prevista, no em volia pressionar però tenia ganes d'arribar a la 20a de quilòmetres.

Per provar un sentit diferent, avui he sortit direcció Anglès pel bicicarril, passant pel Pasteral i la Cellera de Ter. No em volia cremar d'inici i els primers quilòmetres han estat per preparar les cames, un ritme suau i una bona respiració per aprofitar parlar una mica amb en Jordi ja que sabia que més endavant no li diria ni mu. La baixada de l'infern m'ha accelerat i ja m'he deixat portar. Em sentia bé, doncs endavant. La llarga recta fins la Cellera i la transitada recta d'Anglès més ràpid del que volia ja que es nota que fa baixada i sembla que avances sense problemes.

Un petit avituallament abans de creuar la carretera i enganxem l'asfalt que no deixaré fins a arribar a Bonmatí. Aquí és quan, sentint-me bé (anava per sota els 5 minuts de mitjana...massa per mi) i amb il·lusió, he decidit anar per el restaurant La Barca de Sant Julià de Llor fins a l'antiga colònia d'Amer i passant per davant del cementiri, enganxar un caminet que et retorna a Sant Julià. El puja i baixa ja havia començat i portava 12+1 quilòmetres. En quedaven uns quants i al veurem xiular ja he intuït que com els coets d'artifici, s'acostava el pet.

Dit i fet, el temps per quilòmetre pujava i baixava igual que el recorregut. M'ha estat fàcil no obsessionar-me amb el temps perquè portava estona amb mal a les cames. Els bessons carregats des de l'inici però seguint la tàctica "no hi pensis" havia arribat fins al punt que una cuixa m'estava apunt de rebentar. Per sort, arribo al trencant de Sant Climent i pica cap avall. Penso en deixar-me anar però les cames ja van soles; un pas, un altre, el següent... En Jordi em pregunta com vaig i li dic que no gaire bé, tot i que cada pas que faig és un pas més enllà del que he corregut mai. Em poso la fita de arribar a fer una mitja marató i serpentejant pels carrers d'Amer, l'acabo fent amb 1 hora, 50 minuts i 15 segons i una mitjana de 5 minuts i 12+1 segons per quilòmetre.

Ja a casa, uns bons estiraments i menjar una mica per no caure rodó. Ara, quan escric, el dolor encara és força gran i el noto caminant. Demà espero que estigui millor o ja puc començar a demanar la baixa pel dia 26 no?

"Mitjanajant" el camí...

El frontal de les mil visites...

Quan ahir de bon matí la fisioterapeuta Jordina em deia que no tenia les cames tan malament com em pensava, vaig començar a planificar la sortida de la tarda. La veritat és que hi volia anar al matí per Sils, aprofitant les dos hores lliures, però em va recomanar que m'esperés a la tarda, que fés una tirada llarga però suau i, sobretot, que bevés molta aigua.

I com que sempre he estat bon minyó (no?), la sortida de la tarda va ser més o menys com tenia pensat. Vaig sortir més tard, com sempre, ja que el frontal que m'havia comprat al matí em feia la guitza i no funcionava, fins que en un atac de mal geni es va encendre per art de màgia...quina lluminària tu! 35 lumens segons diu la caixa!

Per provar-lo em vaig endinsar en la foscor del bicicarril fins arribar al cementiri i baixar per la carretera. El frontal feia la seva feina, sense tirar coets, i avançava bé. Un ritme suau per anar fent i pensant en el recorregut i en si podria fer-lo de 5 quilòmetres. Just al semàfor, giro cap a la recta que porta a la meva pàtria estimada del Solivent, i un cop al pont, mitja volta i cap al camp de futbol. Abans d'arribar-hi però, vaig cap a fer el quadrat d'Hipra i al pas per davant de la pista de tennis ja em surten 4 quilòmetres. Que just m'anava però les ziga-zagues per la plaça de Malaunay i la llar d'infants/escola i la recta des dels bombers a casa sumaven molt poc més de 5 quilòmetres. El ritme eren uns 5 minuts i 15 segons i les sensacions normals.

La segona volta va anar una mica més ràpida al principi fins que les cames em van començar a pesar un xic. Al voler fer cas, vaig afluixar una mica i seguir amb el pla de sumar temps i quilòmetres a les cames. Les sensacions de pulmons eren molt bones i m'animaven a fer una tercera volta, tot i que l'hora i la por a no carregar-me altre cop van fer que desistís. Al veure que portava més de 50 minuts vaig anar a serpentejar pels carrers amerencs fins a arribar a l'hora, ara sí, amb un ritme més i més pausat.

Per seguir i adquirir encara més la costum i rutina, uns bons i conscienciats estiraments per tenir, avui, unes cames sense molèsties...o sense tantes molèsties! Jajaja!

Fent un punt i apart, ahir el blog va arribar a les 1000 visites (@Sergi_Sanglas). A la tarda em vaig fixar que en portava 988 i pensava que amb aquest escrit arribaria al miler. Arribaré a les 2000 abans del repte? Em fa il·lusió, molta, que em seguiu i perdeu un moment del vostre temps per llegir-me. La vostra companyia i suport m'enpenyen endavant. Moltes gràcies família, amics, companys, coneguts, desconeguts i, sobretot, a tu.

"Milvisitant" el camí...

Cal seguir un pla de treball...

I quines paraules sàvies del mestre Manel, tot i que em continua dient que segueixi el pla de les 3h i 30'... s'ha begut l'enteniment! Sort que m'ho ha dit quan l'he vist que tornava de fer la seva volta de quasi 14 quilòmetres en menys d'una hora! Voleu dir que li toquen els peus a terra? Parlant amb ell i del seu objectiu m'ha comentat que no es pensa obsessionar... Nova paraula al diccionari!

Avui he arribat tard a casa al migdia. Tard per fer-me el dinar i, després de fer la digestió, anar a córrer. I com que ja toca conscienciar-se que el repte està aquí a tocar i m'he de mentalitzar i, sobretot, seguir un pla d'entrenament per arribar en condicions al dia assenyalat, m'he menjat mitja barreta energètica i cap a córrer sense dinar. Al principi he pensat que feia mal fet i que m'agafaria una "pàjara" a mig camí tornaria caminant, tot i que no s'ha donat el cas.

He començat un xic ràpid i al cementiri he afluixat una mica per no defallir i per no cremar-me amb les pujadetes que hi ha fins a la Colònia. Allà m'he relaxat baixant "l'infern" i seguint la carretera he passat pel costat de Can Ter. No sabia si podria travessar el riu sense mullar-me els peus, com quan hi vaig anar amb en Sergi (he afegit al blog les meves piulades i la darrera és una clucada d'ull al Kaiser!), tot i que el pas de les pedres l'he acabat amb els peus eixuts. Vorejant el riu Ter arribo a mig camí de la carretera que porta a Sant Julià, o sigui que faré el camí invers de la darrera sortida, i el que eren baixades que relaxaven, avui són pujades que cremaven. Les cames no em responien gaire bé. Notava la fatiga i els dolors musculars (dimecres aniré a veure la fisio).

El ritme, segons l'aplicació Endomondo, era força constant i superava per poc els 5 minuts. L'ànim i la baixada de St. Climent han augmentat la meva velocitat fins a arribar al camí per on m'agrada més córrer d'Amer, vorejant el riu Brugent fins al pont del Solivent. Allà m'he regirat el turmell de mala manera al no veure una pedra coberta de fulles, tot i que sembla que només ha estat un ensurt. Enfilant els carrerons de la vila buscava anar a voltar fins al camp de futbol però he vist a l'home savi que us parlava a l'inici de l'entrada i l'hem fet petar uns minuts.

Només em quedava arribar a casa amb uns 50 minuts més a les cames, fer uns bons estiraments, gaudir d'una bona dutxa i, ara sí, dinar...

"PladeTreballejant" el camí...

PD: Avui l'avi i padrí Quim faria 79 anys! Sé que m'ajudaràs des d'allà on siguis!

Tirada llarga de germans...

Aquesta nit cal dormir molt i tenir el son profund per quan passin els Tres Reis... i, la veritat, no m'he portat gaire bé aquest any! Però el vinent em portaré millor! I per agafar son i cansament doncs a córrer amb molt bona companyia, el meu germà Jordi!

Ahir ja li vaig proposar si vindria a acompanyar-me a fer una tirada llarga per tenir companyia i perquè carregués amb tot el que jo no puc portar com aigua, menjar i roba d'abric per si de cas! Com no, va acceptar encantat i més sabent que m'acompanyaria amb bici... Així, avui ben puntual ja el tenia a casa i jo encara no estava apunt, tot i que no he tardat molt per estar a punt de marxa.

Amb uns lleugers problemes de gps, que ens han fet sortir una mica més tard, hem sortit per fer la Volta a Sant Julià i si estava amb forces allargar-la una mica més. Tenia referències fresques del matí ja que en Txema a primera hora i en Lluís al migdia també l'han feta, com no, amb una facilitat insultant! Que si una hora i poc, que si ritmes de 4 minuts i picu... com puja el jovent! En Manel anava a fer un test de 10 quilòmetres però ha parat per dolor a les cames (sort que és de ferro). En Jordi (felicitats per les notes!)... a ell no li cal córrer!.La meva lliga però, és una altra. Avui era dia de xino-xano i d'arribar sense patir. Els primers quilòmetres notava una mica de molèstia on sempre, als tibials, i per sort s'ha quedat aquí, en molèstia. El puja-i-baixa direcció Sant Julià va bé perquè et permet recuperar i tenir la sensació de que encara estàs fresc. El ritme era inferior a la primera vegada que ho vaig fer; no sé si per la molèstia, la precaució de no arribar, la mica de vent que feia, la falta de ferro (sí, no ha remuntat del tot encara) o vés a saber.

Arribant a Anglès, la germà-assistència m'ha passat un trosset de plàtan i una mica d'aigua per no defallir. La panxa em molestava una mica i suposo que era perquè no he esperat el suficient després de dinar. També li he demanat el paravents ja que començava a bufar amb força i estava agafant fred. Sort que m'ho han dit els companys matiners i la meva previsió m'ha anat perfecte ja que d'Anglès fins al Pasteral ha estat una lluita contra l'element eòlic. Venia vent de tots costats menys per l'esquena i l'esforç em passava factura psicològicament. Li deia al meu germà que no m'estava movent, que corria i el vent em frenava! Per un moment semblava que corria en una cinta de gimnàs.... Exagerat que sóc!

Les cames ja notaven el pas dels quilòmetres. Quan el meu germà m'ha preguntat si passaríem per la Colònia per la carretera o pel bicicarril he dubtat un segon, i la lògica de que a "l'infern" no hi faria vent m'ha decidit. Allà he hagut de regular perquè em veia força cuit i els temps així ho deien. Quan hem passat el 14è quilòmetre li he comentat que la Marató eren tres vegades el que havíem fet... Però ja que m'ho passo bé fent el camí, seguirem endavant! Abans de parar hem allargat fins a fer els 16 quilòmetres, en els que hi he invertit 1 hora, 24 minuts i 30 segons. Uns bons estiraments i una bona dutxa no fan que ara no em facin mal les cames, però segur que demà i dies posteriors ho agrairé.

I què dir de la companyia...? El millor que us diré és que avui era la primera vegada que m'acompanyava, però que no serà l'última! És el que té això de ser germans no?

"Germanajant" el camí....

Un cop feta la inscripció...

...ja no hi ha volta enrere!