Després del descans obligatori de dimarts, amb menys dolor de cames del que em pensava, ahir em disposava a fer una volta curta a un ritme molt suau per deixar anar les cames i preparar-les per sortir avui per Sils. Tenia totes les eines apunt i dins el cotxe, però en Manel em va proposar anar a córrer al vespre. La il·lusió em va poder, tot i que sabia que el ritme ja no seria el que voldria.
No sempre s'entrena amb amics de fa tants anys i panys. Ell tornava a córrer després de uns dies parat per una periostis (inflamació de la membrana que envolta la tíbia). Vàrem voltar pels carrers il·luminats d'Amer, fent la volta més llarga que es pot fer i que deuen ser uns 4 quilòmetres. Anàvem a un ritme superior als 5 minuts per quilòmetre i veia que les cames no em tiraven molt bé. Els seus consells d'acostumar el cos i les cames a córrer, fins i tot quan hi ha dolor o cansament, em feien aguantar i avançar una mica més. Com a la cursa del Carrer Nou, em va impressionar com córrer quan la pendent és favorable. Fèiem el mateix nombre de passos però a cada un que feia, s'allunyava progressivament. Em va explicar com ho feia però, no. Al final, uns 35 minuts més per fer al voltant de 7 quilòmetres. I avui, en Manel ens ha donat una mala notícia al confirmar la periostis i que necessita descans. Vatua l'olla! Si més no, podrem repetir la sortida ja que per ell era caminar...
Amb una ajuda dels companys de feina, avui al migdia he trobat una estona per anar a fer una volta al circuit de 10 quilòmetres pel veïnat de la Barceloneta de Sils. Ja només sortir he vist que no seria el meu dia i que no havia de pensar en res més que en els 60 minuts que volia dedicar a la sortida. El cansament de la setmana i unes molèsties als bessons em tocaven la moral al primer quilòmetre, ja que no havia fet escalfament. El cap havia de posar-se a lloc cada cert temps, quan tenia la intenció de girar cua i acabar amb aquella mala estona. La ruta ja us l'havia explicat en una altra entrada; uns 3 quilòmetres i mig en una lleugera pujada, 2 i mig més en lleugera baixada i per asfalt, un en pujada i 3 de tornada fins al punt d'inicial i retornant pels mateixos que fas a l'inici. M'agrada perquè és molt tranquil i com a molt et trobes algun tractor llaurant. El ritme avui no era sostingut; pujava i baixava contínuament fins que s'ha estabilitzat quan el cap pensava, només, en sumar més minuts. Als darrers metres, m'he sentit orgullós de l'entrenament ja que he fet 55 minuts amb unes cames en no gaire bona condició. Alhora però, veig que el cap continua essent el meu punt dèbil i que em cal visualitzar o trobar la manera de no pensar en el que no toca quan hi sóc pel tros.
Queden dos setmanes i mitja per la meva primera mitja a Granollers i ja penso en la segona....jajajaja! A veure si puc anar a fer la Mitja Marató de Barcelona i començar a passar per algun carrer dels que passaré el dia assenyalat.
"Dosentrenant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada