Avui reconec que m'ha costat molt sortir a córrer. Durant tota la setmana havia pensat que avui faria una tirada llarga, i fins i tot, ahir vaig anar a estirar les cames durant mitja hora per Amer. Ho tenia tot pensat per sortir al migdia, i no. M'he desdit de sortir ja que les poques hores dormides, les consumicions d'ahir a la nit i la mala sensació personal em tiraven enrere del que tenia planejat. I més, quan la mama em diu que ha fet paella per dinar...
Havent dinat i mentre parlava amb el meu pare, m'entrava una nyonya (està ben escrit eh!) que no us explico. Ja veia que no aniria a córrer i que ho deixaria per demà, fins que m'he començat a dir que no podia ser. El fet positiu de voler-me motivar i conscienciar tenia el seu contrapunt en el desànim. Avui era dia de "baixada" i mentre perdia el temps davant l'ordinador augmentava la meva sensació de no poder. Però ara no us sabria dir ni com ni perquè, m'he canviat i he sortit per la porta. He provat els mitjons Compressport, he retornat a les bambes velles i he seguit el consell d'en Paco, de no abrigar-me massa, tot i ser molt fredeluc.
Als primers passos m'he omplert d'orgull per sortir a córrer en un mal dia i quan tot et diu que no vols fer-ho. Quan m'he parat a pensar quina ruta hauria de fer per no ser monòtona, ja enfilava el bicicarril, direcció Les Planes d'Hostoles... Ja té nassos (que ben parlat!), el bicicarril és l'avorriment personificat. Que si giraré a la Font Picant i passaré per les fonts d'en Fàbregues i dels Capellans, que si aniré fins al quilòmetre 28, que si faré mitja volta quan el cap em digui prou... tot a un ritme voltant els 5'15"-5'20" per quilòmetre i avançant de pilona en pilona que hi ha cada 500 metres. Aquestes les han posat noves no fa pas molt i no concorden gaire amb les antigues pilones que hi havia marcant els quilòmetres, sobretot arribant a Les Planes.
Sí, he arribat al cartell de Les Planes. Només uns metres dins el terme municipal nyerro i coincidint amb la pilona que feia els 6 quilòmetres i mig, he girat cua per deixar-me anar en la baixada fins a casa. El fet de sortir amb calma i de no cremar-me m'ha deixat unes energies extres que he aprofitat per "volar" i augmentar el ritme quilòmetre a quilòmetre. Que bé em sentia; les cames no em feien mal, els pulmons aguantaven bé i, sobretot, l'ànim pujava. I tant com pujava, més m'emocionava en anar més ràpid. Tampoc era la intenció però, avui crec que he fet un entrenament de qualitat (corregiu-me si no és així!). Parlant l'altre dia amb l'Albert Sánchez, em va dir que si em notava cansat o carregat que em caldria fer entrenaments més curts i durs, tot i que no sé si els "tirus" de la conversa i dels consells anaven per aquí.
Al final, he mirat què feia en un quilòmetre (del 11,5 al 12,5) i a la meitat portava 1 minut i 53 segons... Fot-li, que baixarem de 4 minuts! M'hauríeu d'haver vist, quina bala... I sí, 3 minuts i 59 segons! Mig quilòmetre més afluixant per no fer l'espectacle passant per l'Estació i que m'ha portat als 12+1 quilòmetres en 65 minuts. Avui he sumat quilòmetres i, encara millor, he treballat el "cocu"!
"Notensganajant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada