Quan ahir de bon matí la fisioterapeuta Jordina
em deia que no tenia les cames tan malament com em pensava, vaig
començar a planificar la sortida de la tarda. La veritat és que hi volia
anar al matí per Sils, aprofitant les dos hores lliures, però em va
recomanar que m'esperés a la tarda, que fés una tirada llarga però suau
i, sobretot, que bevés molta aigua.
I com que sempre he estat bon minyó
(no?), la sortida de la tarda va ser més o menys com tenia pensat. Vaig
sortir més tard, com sempre, ja que el frontal que m'havia comprat al
matí em feia la guitza i no funcionava, fins que en un atac de mal geni
es va encendre per art de màgia...quina lluminària tu! 35 lumens segons
diu la caixa!
Per provar-lo em vaig endinsar en la
foscor del bicicarril fins arribar al cementiri i baixar per la
carretera. El frontal feia la seva feina, sense tirar coets, i avançava
bé. Un ritme suau per anar fent i pensant en el recorregut i en si
podria fer-lo de 5 quilòmetres. Just al semàfor, giro cap a la recta que
porta a la meva pàtria estimada del Solivent, i un cop al pont,
mitja volta i cap al camp de futbol. Abans d'arribar-hi però, vaig cap a
fer el quadrat d'Hipra i al pas per davant de la pista de tennis ja em
surten 4 quilòmetres. Que just m'anava però les ziga-zagues per la plaça
de Malaunay i la llar d'infants/escola i la recta des dels bombers a
casa sumaven molt poc més de 5 quilòmetres. El ritme eren uns 5 minuts i
15 segons i les sensacions normals.
La segona volta va anar una mica més
ràpida al principi fins que les cames em van començar a pesar un xic.
Al voler fer cas, vaig afluixar una mica i seguir amb el pla de sumar
temps i quilòmetres a les cames. Les sensacions de pulmons eren molt
bones i m'animaven a fer una tercera volta, tot i que l'hora i la por a
no carregar-me altre cop van fer que desistís. Al veure que portava més
de 50 minuts vaig anar a serpentejar pels carrers amerencs fins a
arribar a l'hora, ara sí, amb un ritme més i més pausat.
Per seguir i adquirir encara més la
costum i rutina, uns bons i conscienciats estiraments per tenir, avui,
unes cames sense molèsties...o sense tantes molèsties! Jajaja!
Fent un punt i apart, ahir el blog va arribar a les 1000 visites (@Sergi_Sanglas).
A la tarda em vaig fixar que en portava 988 i pensava que amb aquest
escrit arribaria al miler. Arribaré a les 2000 abans del repte? Em fa
il·lusió, molta, que em seguiu i perdeu un moment del vostre temps per
llegir-me. La vostra companyia i suport m'enpenyen endavant. Moltes gràcies família, amics, companys, coneguts, desconeguts i, sobretot, a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada