Cal seguir un pla de treball...

I quines paraules sàvies del mestre Manel, tot i que em continua dient que segueixi el pla de les 3h i 30'... s'ha begut l'enteniment! Sort que m'ho ha dit quan l'he vist que tornava de fer la seva volta de quasi 14 quilòmetres en menys d'una hora! Voleu dir que li toquen els peus a terra? Parlant amb ell i del seu objectiu m'ha comentat que no es pensa obsessionar... Nova paraula al diccionari!

Avui he arribat tard a casa al migdia. Tard per fer-me el dinar i, després de fer la digestió, anar a córrer. I com que ja toca conscienciar-se que el repte està aquí a tocar i m'he de mentalitzar i, sobretot, seguir un pla d'entrenament per arribar en condicions al dia assenyalat, m'he menjat mitja barreta energètica i cap a córrer sense dinar. Al principi he pensat que feia mal fet i que m'agafaria una "pàjara" a mig camí tornaria caminant, tot i que no s'ha donat el cas.

He començat un xic ràpid i al cementiri he afluixat una mica per no defallir i per no cremar-me amb les pujadetes que hi ha fins a la Colònia. Allà m'he relaxat baixant "l'infern" i seguint la carretera he passat pel costat de Can Ter. No sabia si podria travessar el riu sense mullar-me els peus, com quan hi vaig anar amb en Sergi (he afegit al blog les meves piulades i la darrera és una clucada d'ull al Kaiser!), tot i que el pas de les pedres l'he acabat amb els peus eixuts. Vorejant el riu Ter arribo a mig camí de la carretera que porta a Sant Julià, o sigui que faré el camí invers de la darrera sortida, i el que eren baixades que relaxaven, avui són pujades que cremaven. Les cames no em responien gaire bé. Notava la fatiga i els dolors musculars (dimecres aniré a veure la fisio).

El ritme, segons l'aplicació Endomondo, era força constant i superava per poc els 5 minuts. L'ànim i la baixada de St. Climent han augmentat la meva velocitat fins a arribar al camí per on m'agrada més córrer d'Amer, vorejant el riu Brugent fins al pont del Solivent. Allà m'he regirat el turmell de mala manera al no veure una pedra coberta de fulles, tot i que sembla que només ha estat un ensurt. Enfilant els carrerons de la vila buscava anar a voltar fins al camp de futbol però he vist a l'home savi que us parlava a l'inici de l'entrada i l'hem fet petar uns minuts.

Només em quedava arribar a casa amb uns 50 minuts més a les cames, fer uns bons estiraments, gaudir d'una bona dutxa i, ara sí, dinar...

"PladeTreballejant" el camí...

PD: Avui l'avi i padrí Quim faria 79 anys! Sé que m'ajudaràs des d'allà on siguis!