Menjar i beure mentre fas exercici físic de llarga durada és necessari si no vols acabar com he acabat avui i, pitjor, com he passat la tarda. I si no menges i beus poc, arriba un moment que el motor no té combustible....i veus els voltors volar prop teu!
Diumenge, tirada llarga. Previsió de fer més de 20 quilòmetres i acostar-me als 24. La ruta consistiria en sortir de casa direcció Sant Julià de Llor, passant per Sant Climent. Allà agafar la carretera fins Bonmatí, travessar el poble i a Vilanna seguir el bicicarril fins a Anglès, La Cellera, El Pasteral i arribar al punt d'inici. Ja m'espantava només de sortir, tot i que m'he dit que depèn de com em veiés retallaria a Sant Julià per anar fins a Anglès.
Fotia una rasca important quan he sortit pels volts de les 11. Jo que sóc molt d'abrigar-me per no passar fred, he trobat a faltar vàries capes més de les que m'he posat quan feia els primers metres però he pensat que ja entraria en calor ràpidament. El primer quilòmetre lent i el segon massa ràpid, l'únic en què he baixat dels 5 minuts. M'he anat calmant i estabilitzant (sense sortir-me'n!) el ritme. Volia anar al voltant de 5'20"-5'30" i fer camí sense patir, tot i que com sempre els bessons em molestaven. He intentat distreure'm i pensar en altres coses, en graduar els punts de dolor fins a dir prou, i en moments marxava o no hi pensava. A Sant Julià m'he vist un xic cansat però al anar a un ritme baix, m'he vist valent i pensava que el podria aguantar.
Arribant a Bonmatí, amb la fred a les orelles permanent ja, m'he posat dins el poble on m'he trobat en Pere i la Nati, els pares d'en Marc, que em preguntaven per un restaurant de bon menjar. El minut que he estat parlant amb ells m'ha anat bé per fer el bufet, tot i que els pulmons han respost perfectament durant tota la sortida. Al sentir el ritme del quilòmetre (6'33") m'he dit que hauria espatllat la mitjana i que ja no sabria exactament el ritme total. Tocava enfilar el bicicarril fins a Anglès, paral·lel a la recta de Trullàs fins a Anglès. A la meitat, he recordat que hi havia una font i que em pararia a beure ja que ja ho hauria d'haver fet després de més de 14 quilòmetres. Un traguinyol d'aigua congelada i ben xop per culpa de l'aixeta, seguia fins a Anglès i la Cellera.
Abans d'arribar al poble indi, m'ha vingut un baixada mental. No em veia capaç d'arribar a casa, no em veia capaç de fer la Mitja de Granollers el diumenge vinent i, sobretot, no em veia capaç d'arribar en condicions al repte. Suposo que la gana que tenia i les forces que marxaven amb rapidesa eren el que em tocaven la moral. El ritme però, cada vegada més estable en els 5'23". Quan m'he "descapficat", tenia la sensació de fer passos i passos sense notar-los, velocitat de creuer com si diguéssim. Al Pasteral he fet la segona i darrera parada per veure. Aquí m'he entretingut més i m'ho he pres amb més calma. Al voler tornar a córrer, m'ha caigut el món al damunt. Quin mal les cames, mare de Déu! Per retallar, he passat pel pont de la carretera i estalviar-me la prèvia l'infern.
Durant tota l'estona que portava corrent havia estat pensant en passar per la carretera fins a Amer. El dolor però m'ha fet endinsar-me a l'infern per escurçar el camí i el primer tram l'he fet caminant. Ja en tenia prou de patiment. La segona part l'he fet mig al trot i mig caminant en el tram més dur. Un cop a dalt, ja només veia que havia d'arribar com fos. Ho he passat malament, molt malament. Les cames em feien mal i no tenia més empenta, i arribar a casa ha estat un petit sobre-esforç. Al final, 22 quilòmetres en 2 hores i 5 minuts, entre parades i caminades.
El pitjor estava per arribar. A casa ja, em venien calfreds i tremolors i no podia quasi ni caminar. L'esquena em feia molt mal (ja me'n feia abans de sortir) i el cap em mig-rodava. Bevent una mica i menjant alguna coseta pensava que es posaria a lloc, però el cos estava tocat i no ho ha assimilat tan ràpid com volia i pensava. Un cop ja dinat, el cap em bullia i he comprovat que tenia febre. Total, fet un cromo tota la tarda... Ara sembla que m'estic recuperant, tot i que no veig l'hora que em posaré a dormir! Com m'agafi una rampa...
"Pajarajant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada