Tirada llarga de germans...

Aquesta nit cal dormir molt i tenir el son profund per quan passin els Tres Reis... i, la veritat, no m'he portat gaire bé aquest any! Però el vinent em portaré millor! I per agafar son i cansament doncs a córrer amb molt bona companyia, el meu germà Jordi!

Ahir ja li vaig proposar si vindria a acompanyar-me a fer una tirada llarga per tenir companyia i perquè carregués amb tot el que jo no puc portar com aigua, menjar i roba d'abric per si de cas! Com no, va acceptar encantat i més sabent que m'acompanyaria amb bici... Així, avui ben puntual ja el tenia a casa i jo encara no estava apunt, tot i que no he tardat molt per estar a punt de marxa.

Amb uns lleugers problemes de gps, que ens han fet sortir una mica més tard, hem sortit per fer la Volta a Sant Julià i si estava amb forces allargar-la una mica més. Tenia referències fresques del matí ja que en Txema a primera hora i en Lluís al migdia també l'han feta, com no, amb una facilitat insultant! Que si una hora i poc, que si ritmes de 4 minuts i picu... com puja el jovent! En Manel anava a fer un test de 10 quilòmetres però ha parat per dolor a les cames (sort que és de ferro). En Jordi (felicitats per les notes!)... a ell no li cal córrer!.La meva lliga però, és una altra. Avui era dia de xino-xano i d'arribar sense patir. Els primers quilòmetres notava una mica de molèstia on sempre, als tibials, i per sort s'ha quedat aquí, en molèstia. El puja-i-baixa direcció Sant Julià va bé perquè et permet recuperar i tenir la sensació de que encara estàs fresc. El ritme era inferior a la primera vegada que ho vaig fer; no sé si per la molèstia, la precaució de no arribar, la mica de vent que feia, la falta de ferro (sí, no ha remuntat del tot encara) o vés a saber.

Arribant a Anglès, la germà-assistència m'ha passat un trosset de plàtan i una mica d'aigua per no defallir. La panxa em molestava una mica i suposo que era perquè no he esperat el suficient després de dinar. També li he demanat el paravents ja que començava a bufar amb força i estava agafant fred. Sort que m'ho han dit els companys matiners i la meva previsió m'ha anat perfecte ja que d'Anglès fins al Pasteral ha estat una lluita contra l'element eòlic. Venia vent de tots costats menys per l'esquena i l'esforç em passava factura psicològicament. Li deia al meu germà que no m'estava movent, que corria i el vent em frenava! Per un moment semblava que corria en una cinta de gimnàs.... Exagerat que sóc!

Les cames ja notaven el pas dels quilòmetres. Quan el meu germà m'ha preguntat si passaríem per la Colònia per la carretera o pel bicicarril he dubtat un segon, i la lògica de que a "l'infern" no hi faria vent m'ha decidit. Allà he hagut de regular perquè em veia força cuit i els temps així ho deien. Quan hem passat el 14è quilòmetre li he comentat que la Marató eren tres vegades el que havíem fet... Però ja que m'ho passo bé fent el camí, seguirem endavant! Abans de parar hem allargat fins a fer els 16 quilòmetres, en els que hi he invertit 1 hora, 24 minuts i 30 segons. Uns bons estiraments i una bona dutxa no fan que ara no em facin mal les cames, però segur que demà i dies posteriors ho agrairé.

I què dir de la companyia...? El millor que us diré és que avui era la primera vegada que m'acompanyava, però que no serà l'última! És el que té això de ser germans no?

"Germanajant" el camí....