Gràcies Manel! No puc començar a escriure sense fer-ho. M'has portat on vas dir, a sota els 45 minuts, estirant-me quan estava tocat i animant-me quan ho necessitava. Una llebre i un amic com tu és impagable!
Un diumenge al matí amb el despertador posat a les 8 no és del tot habitual. Avui em tocava, com ja us vaig dir en un altre entrada, la cursa del Carrer Nou i la seva 33a edició. Els seus 10 quilòmetres eren una prova per mi. M'agraden els nervis pre-cursa, les primeres sensacions al primer quilòmetre, el patir i pensar només en el següent pas... però la sensació de veure l'arribada i autofelicitar-te és sensacional!
Així doncs, a les 9 havia quedat amb en Manel a l'Snack i ha arribat com un professional. Café per ell, aigua per mi i cap a Anglès a recollir la Gemma i en David, la germana i el cunyat d'en Manel, direcció a Girona. Només aparcar i canviar-nos per anar cap a la sortida, ja veies un munt de gent que seguia el mateix camí. Em sembla que era el més "paletrecu" de tots, però amb en Manel de llebre em veia capaç de fer més del que puc realment. Just a la sortida, deixem el material al guarda-roba i uns minuts d'escalfament. La veritat és que he quedat parat de la gentada que hi havia, tot i que els que em feien més gràcia eren els que creia que eren uns cracks i, segons en Manel, uns "flipats".
Comencem la cursa. Objectiu 45 minuts, és a dir, 4'30" per quilòmetre. Una mica massa? La defensa dels colors del Club Atlètic Simonich-Bicicarril s'ho val!
1r quilòmetre, 4'28" - Sortim uns segons més tard que els primers, i jo darrera la llebre. Al principi he pensat que anàvem a apagar foc, que allò era insostenible per les meves cames. En Manel em deia que em posés al seu costat i ja tenia feines.
2n quilòmetre, 3'50" - M'anava trobant bé i en Manel anava avançant entre la gent, esquivant els obstacles, i jo enganxat. Després m'ha dit que era per córrer amb més tranquil·litat i sense ningú que ens molestés. Quan he vist el temps, m'han vingut dos sensacions al cap; el pet que fotria i l'emoció d'anar ràpid i sentir-me bé.
3r quilòmetre, 4'16" - Hem afluixat una mica perquè anàvem bé de temps i per no cremar-me. Les cames, i sobretot els bessons, em molestaven una mica, tot i que en Manel em deia que només m'ho semblava, però que en veritat no em feien mal. Si ell ho diu...avui va a missa!
4t quilòmetre, 4'04" - Tornem a passar per Jaume I i el públic et dóna ales. Potser m'he trobat millor a la segona passada que a la sortida. Passem per plaça independència i em començo a quedar una mica, i en Manel amb mi. M'estira i m'anima dient que ja quasi en tenim la meitat. Va doncs!
5è i 6è quilometres, 9'05" - Ens trobem en Xevi Masachs (41' al final), que ens passa com un avió. L'he vist molt fi quan jo passava, el que em pensava que seria el pitjor moment. Al pont de pedra, avituallament i quan vaig a agafar aigua, en Manel em diu que tiri que ja té la meva ell. Uns glopets d'aigua i em demana l'ampolla perquè diu que me la guardarà. Potser són els quilòmetres més bonics, tot pel centre de Girona. Suposo que per això no he vist el punt quilomètric...quin encantat!
7è quilòmetre, 5'21" - La pujada del rei Martí, la que porta a la Catedral, et posa a lloc. En Manel afluixa i jo amb ell. Tranquils fins a dalt i reservant. Alguns corredors em passen esprintant...on collons van així? La pujada segueix voltant les escales de la Catedral fins a les Àligues, on després d'un petit descans, puges fins la Facultat de Lletres. Allà, m'he dit que tenia dos opcions...quedar-m'hi o pensar que ja ho tenia. Dubto un moment fins que en Manel em passa l'aigua i continuem.
8è quilòmetre, 3'59" - Toca baixada i m'haig de deixar anar. No puc, he perdut la forma de córrer i semblo un ànec. Allà, el cap em fa figa al veure que en Manel em deixa molt enrere baixant. Em crida i m'espera. Aquí és quan haig de córrer tot el que pugui per la companyia que m'està fent. Poso tot el que tinc i em diu que regulem fins al final...tot i que no em queda gaire res ja.
9è quilòmetre, 4'23" - Carrer de la rutlla i Emili Grahit. Faig una mica la goma, ara sí, ara no... El dolor de les cames ha marxat però ara s'estan adormint. És igual, ja arribem. Som-hi!
10è quilòmetre, 4'17" - Ja ho tenim fet. Apreto les dents i trec forces d'on no en queden i intento apretar en Manel perquè vegi el meu esforç. Diu que anem bé de temps i això em fa tirar una mica més. Passem per la plaça Catalunya i em noto la cara de mig-mort... I al pont de pedra, abans d'enfilar el Carrer Nou, ens trobem amb un munt de gent i foto un canvi de ritme, quan en Manel em va a buscar una mica d'aigua. I com que l'he perdut de vista, miro el crono oficial i veig els 43 minuts i no sé quants segons. Un últim esforç però no arribo a sota els 44'...
Després em miro el crono per saber el parcial i veig que de temps real han sortit 43'46". Vaquiiii! Quina alegria! El meu cap matemàtic comença a comptar el ritme i veig que surten 4'23" per quilòmetre! Que bé, quina gran cursa!
La Gemma ha fet 25' a la cursa de 5 quilòmetres i en David ha fet 45', tot i sortir al ritme de la Gemma. En Manel? Hauria fet 40' o per sota, encara que es vulgui enganyar...
La sensació d'haver-ho donat tot, els ànims i les felicitacions del amics i companys i, per damunt de tot, la gran companyia d'un amic, el millor de la jornada.
"Simoniquejant" el camí...
