El vocabulari augmenta...sensacions!

Doncs sí, cada dia s'aprèn una cosa diferent...i més quan surts a córrer amb un dels mestres.

En Txema "Jozelito Garrincha" Arnau (podeu veure el seu gran blog), amb 3h23' a la Marató de BCN 2010, m'ha deixat acompanyar-lo a fer una volta de 55 minuts i un xic més de 11 quilòmetres segons m'ha dit. I m'ha fet patir de valent, notant sobretot a les cames el cansament d'ahir a futbol. Peró, tot i anar amb el ganivet al coll, m'ha animat i empès una mica a fer un dels millors entrenaments que he fet fins ara.

Volta a Amer

Veure'l córrer, com em va passar amb en Paco, és acollonant. Sembla que floti, que no toqui a terra, sense gastar ni un joule d'energia (es nota la meva vessant científica?) en res que no sigui avançar, en fer el següent pas...brutal! Darrera seu no et queda més que intentar modificar el teu pas "trepitja-raïms", encara que només me'n surti uns metres, per millorar la tècnica de carrera.

I mira, ahir en parlava amb en Manel "Simonich" Arnau (gran amic de tota la vida que algun dia li dedicaré més temps perquè el que ha fet s'ho mereix) sobre la tècnica de carrera i que la meva era molt agressiva per les articulacions, massa impacte crec degut a l'hàbit del futbol i dels canvis de ritme. No sé, hauré d'investigar i continuar preguntant...

Però retornem al títol, SENSACIONS... Avui he après aquesta paraula. No cal que volis a cada quilòmetre, no haig de buscar temps, he de córrer per sensacions. Que em sento bé, endavant i a sumar quilòmetres. Que em sento fluix, a sumar igualment però amb la sensació de tirar sense patir. Ras i curt (el futbol em fot mal...), acabar la sortida del dia amb la sensació de haver fet un bon entrenament i un pas més en el camí... I no sempre era així per mi. Intentaré seguir els teus consells i millorar de cares a la pròxima sortida amb tu "Oh mestre Txema"!

Abans d'acabar l'entrada d'avui, felicitar la tercera pota de la meva motivació, el futur agent de la llei Jordi Auguet. No podrem entrenar junts, a no ser que vingui a Mollet (cosa que no descarto...) però, em vau dir amb en Txema que m'acompanyaríeu (s'ha de reconèixer que entre alguna que altra birra durant la Festa Major...) en aquest llarg camí.

Ara sí, a descansar demà i a tornar-hi dimecres al migdia per Sils i els seus camins sense ombra...

"Trepitjant-raïms" pel camí...