Entrenament tallacabells...

Ahir vaig visitar la Jordina, la fisio. Com sempre que hi he anat, surto d'allà amb un dolor que l'endemà ha marxat i estic com nou. Em va trobar que el punt que em feia tan mal al genoll és un encreuament de tendons dels isquios i del peroneal, i que al tenir-los tots dos carregats fan que s'inflamin i em provoquin dolor quan estiro la cama.

Val a dir que avui no tenia gaire clar l'entrenament. Al matí encara em notava una mica de rosec i no he agafat els estris per córrer per Sils. A més, havia d'enllestir unes feines i m'he desdit. Durant el dia he anat pensant que arribaria quasi fosc a casa i que no valia la pena anar a córrer. Em feia mandra, sí. Però un cop a casa, he recordat la xerrada d'en Manel a l'institut. "A tothom li fa mandra anar a córrer. El que has de fer és canviar-te i sortir de casa. Si 10 minuts després encara tens mandra, torna a casa. Però no en tindràs ja!". Tindria raó? Clar!

Tan bon punt poso un peu a casa, deixo la carn que havia anat a comprar a la nevera i em canvio. M'abrigo massa pel fred que feia a fora (sembla que ja no en fa tant) i amb el frontal al cap, surto trotant cap al cementiri. Faig la baixada, les cames em responen i augmento una mica el ritme. De bon matí, m'he anat a tallar els cabells amb en Manel i hem parlat d'entrenaments i que el cos agafa la monotonia de córrer a ritmes baixos. M'ha aconsellat fer 2 quilòmetre més ràpid perquè el cos no s'oblidi d'anar a ritmes més vius. Tornant a l'entrenament i al veure que m'animava, m'he decidit a pujar més el ritme per fer el que m'havien aconsellat. Un parell de quilòmetres anant bastant ràpid (el meu ràpid és força lent encara!) i recuperació fins a casa, acabant la primera volta d'uns 4'5 quilòmetres. Al recuperar ràpid, tiro pel dret a fer la segona volta amb les mateixes intencions; una primera part d'escalfament/recuperació i una nova apretada d'uns 8 minuts.

Al final he fet uns 50 minuts dels que estic bastant satisfet. Primer per deixar algunes de les molèsties enrere i segon, i últim, per les bones sensacions amb el ritme més alegre. Una bona sortida!

"Tallacabellajant" el camí...