dissabte, 25 de febrer del 2012

Ai la panxa...

Porto una setmana per oblidar, després de l'èxit del cap de setmana amb el rècord de quilòmetres en una tirada. Ja heu anat llegint que no m'he trobat bé corrent i ahir no en va ser l'excepció. Havia d'entrenar i fer més d'una hora per no saltar-me del tot el pla d'entrenament.

Per variar una mica, surto direcció Les Planes. Ja sé que hi haurà la monotonia del bicicarril i que se'm farà avorrit i llarg, però em ve de gust variar. Els primers quilòmetres em surten bé de ritme (5'05") i em trobo còmode de la manera que vaig, fins que passada la Font Picant m'apareix la fatiga muscular. Feia molt temps que no em passava i aquesta setmana és el pa de cada entrenament. Ja sé que acaba passant però fa que el cap em rodi i les sensacions ja no siguin les millors. Tot i no sentir-me bé, els ritmes segueixen iguals i, fins i tot, més ràpids. "Encara faré un bon entrenament..." em passa pel cap.

Abans d'arribar a Les Planes em ve la punxada i començo a tenir molèsties a la panxa, per no haver deixat gaire temps a la digestió per la pressa que tenia. Mal fet! Un entrenament en condicions dolentes no serà mai un bon entrenament. La panxa cada vegada està pitjor i baixo el ritme fins a girar a l'alçada de la senyal de canvi de terme. Ve baixada i el ritme s'augmenta progressivament, tot i que no les tinc totes amb mi. El dinar em puja i baixa i començo a tenir ganes de treure-ho tot. Abans d'arribar altre cop a la Font Picant, em trobo en Txema (ÀNIMS!) en sentit contrari. Ha girat cua i mentre m'acompanyava a casa, li vaig comentar el que em passava. Creu que deu ser que el cos està cansat de la tirada de diumenge i que una baixada de sensacions és normal. A més, com en Manel, m'ha aconsellat que no vagi a la Marxa de Bonmatí perquè té desnivell i ara només em convé córrer en pla. No sé què faré encara.

Arribo a casa, a un ritme molt baix i el pitjor de tota la sortida, però el cos no em dona per més. Sé que he de ser més conscient en respectar el descans, el menjar i la digestió... Al final, 13 quilòmetres i uns 66 minuts de ruta. També sumen?

En Víctor Alegre m'ha passat per twitter una pàgina web que m'ha agradat molt i que m'ha entretingut mitja tarda. Es diu La Marató pas a pas i està plena de vídeos i bons consells pels novells com un servidor. Danke Caballero!

"Panxant" el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada