Porto una setmana per oblidar, després de l'èxit del cap de setmana amb el rècord de quilòmetres en una tirada. Ja heu anat llegint que no m'he trobat bé corrent i ahir no en va ser l'excepció. Havia d'entrenar i fer més d'una hora per no saltar-me del tot el pla d'entrenament.
Per variar una mica, surto direcció Les Planes. Ja sé que hi haurà la monotonia del bicicarril i que se'm farà avorrit i llarg, però em ve de gust variar. Els primers quilòmetres em surten bé de ritme (5'05") i em trobo còmode de la manera que vaig, fins que passada la Font Picant m'apareix la fatiga muscular. Feia molt temps que no em passava i aquesta setmana és el pa de cada entrenament. Ja sé que acaba passant però fa que el cap em rodi i les sensacions ja no siguin les millors. Tot i no sentir-me bé, els ritmes segueixen iguals i, fins i tot, més ràpids. "Encara faré un bon entrenament..." em passa pel cap.
Abans d'arribar a Les Planes em ve la punxada i començo a tenir molèsties a la panxa, per no haver deixat gaire temps a la digestió per la pressa que tenia. Mal fet! Un entrenament en condicions dolentes no serà mai un bon entrenament. La panxa cada vegada està pitjor i baixo el ritme fins a girar a l'alçada de la senyal de canvi de terme. Ve baixada i el ritme s'augmenta progressivament, tot i que no les tinc totes amb mi. El dinar em puja i baixa i començo a tenir ganes de treure-ho tot. Abans d'arribar altre cop a la Font Picant, em trobo en Txema (ÀNIMS!) en sentit contrari. Ha girat cua i mentre m'acompanyava a casa, li vaig comentar el que em passava. Creu que deu ser que el cos està cansat de la tirada de diumenge i que una baixada de sensacions és normal. A més, com en Manel, m'ha aconsellat que no vagi a la Marxa de Bonmatí perquè té desnivell i ara només em convé córrer en pla. No sé què faré encara.
Arribo a casa, a un ritme molt baix i el pitjor de tota la sortida, però el cos no em dona per més. Sé que he de ser més conscient en respectar el descans, el menjar i la digestió... Al final, 13 quilòmetres i uns 66 minuts de ruta. També sumen?
En Víctor Alegre m'ha passat per twitter una pàgina web que m'ha agradat molt i que m'ha entretingut mitja tarda. Es diu La Marató pas a pas i està plena de vídeos i bons consells pels novells com un servidor. Danke Caballero!
"Panxant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada