Córrer amb cansament...

Per matar la meva "gran" setmana només faltava anar a fer una tirada llarga el diumenge. Aquest era el cap de setmana de la mitja de Barcelona, on m'hauria agradat anar, i la marxa de Bonmatí. I ni una ni l'altra... Bicicarril(.com-Simonich) forever! Avui estava nerviós abans de sortir, per la males sensacions de la setmana. Ja tenia els pensaments negatius abans de començar i retardava l'hora de sortida amb l'excusa de fer una bona digestió, tot i sabent que acabaria sortint per la porta de casa i faria via (i mai més ben dit!).

Quan surto, penso en fer la mateixa ruta del cap de setmana anterior i sumar quilòmetres fins on pogués. Cap pressió de cap mena i a córrer segons em vingui bé. Els primers quilòmetres són d'escalfament i me'ls prenc com sempre. Al Pasteral ja miro d'agafar un ritme constant i avançar sense patir, però les cames em pesen i noto la fatiga. Ja? Quina mandra córrer així... Tenir sensacions dolentes quan porto quilòmetres i quilòmetres és normal, però tot just començant em toca la moral. Suposo que l'acumulació que porto a les cames fan que aquestes em demanin un descans, que les hi puc donar. Correré cansat...

Les fonts d'aigua continuen amb sequera i no sé si ja estan transvasant l'aigua cap a Hispania. Previsor avui, porto aigua per no quedar fotut. Fa molt bon dia i la calor es fa notar. Sempre he pensat que em sento millor quan fa calor que quan fa fred, i que el meu rendiment és millor, tot i que avui no era així. Continuo a un ritme baix i em noto el genoll carregat. Aquesta molèstia ja em preocupa més i començo a desdir-me de la ruta. Passo per Vilanna i em decideixo a seguir fins a portar una hora, per girar cua i tornar fins on pugui ja que fins a casa em fa por, per carregar massa l'articulació.

La girada de cua fa que baixi uns segons per quilòmetre el ritme i que no em senti fresc. Quan no corres còmode et venen tots els mals; calor, set, dolor, cansament... Cal seguir però. Al pas per Anglès, truco al meu germà per si em podrà venir a recollir allà on porti uns 20 quilòmetres, però em diu que és a Anglès i em decideixo a anar fins on és ell i acabar amb un patiment que ha durat 90 minuts en una mica menys de 18 quilòmetres.

Queda un mes per la Marató de Barcelona, el repte. Tic tac...

"Cansamentant" el camí...