Després del bon entrenament de divendres, el cap de setmana estava pensat per anar a fer una cursa de 10 quilòmetres a Girona ja que en Manel m'havia aconsellat fer un test per saber l'estat de forma però, la cursa estava suspesa i jo ho vaig saber ahir. Canvi de plans i penso en fer una tirada llarga, tot i el desgast del divendres. Mentre avançava el cap de setmana jo madurava l'idea i planejava una ruta llarga per atansar-me als 30 quilòmetres. Al final, m'he decidit per anar fins a Bescanó pel bicicarril i tornar per la carretera que porta a Constantins. Surten uns 27 quilòmetres, tot i que en Jordi Auguet m'ha comentat que si en podia fer més, millor. Però això, ja ho veuríem sobre la marxa.
Després d'una bona dormida, de l'esmorzar adient per anar a córrer (entrepà petit, fruits secs i un plàtan) i d'una digestió d'una mica més d'una horeta, m'equipo bé per no deixar res a l'atzar. Avui m'he emportat una motxilla amb un parell de barretes, una beguda isotònica (comptant amb les fonts d'aigua del camí), els guants, un buff i el mòbil (per si havia de desconnectar i escoltar música). Els primers quilòmetres notava una mica l'aire fred, tot i entrar en calor ben ràpid, que arribant al Pasteral ja era menys perquè sortia el Sol. Les sensacions de cames eren bones, tornava a córrer amb facilitat i no tenia cap molèstia. El ritme era més baix que divendres, només faltaria, però com bé m'han aconsellat, avui era dia de no pensar en ritmes, temps o molèsties. Era un dia per gaudir!
A la Cellera em truca la meva mare i la poso en alerta de que m'haurà de venir a buscar ja que no havia pensat en la tornada des de Bonmatí, Anglès, La Cellera o on caigués fos. Amb tot lligat, només queda avançar. Els pulmons, com ja fa dies, me'ls noto molt bé i suposo que deu ser fruit dels entrenaments que he anat sumant. M'agrada la sensació! A Anglès vull fer el primer traguinyol d'aigua però, ves per on...no surt aigua! Vatua l'olla! Tiro de beguda isotònica i espero trobar-ne una més endavant o potser quedaré curt. A l'alçada de Vilanna veig un cartell que indica una mica més de 6 quilòmetres fins a Bescanó. Em ve al cap que potser es farà una mica llarg.
Entre cotxes que et vas creuant i la primera barreta faig camí fins la llarga recta. Em trobo bé, no sé si vaig massa ràpid i em pregunto si faré un pet. Sort que veig algú corrent a la llunyania i només penso en seguir-la i en si l'atraparé anant a aquell ritme. Començo a comptar el temps que ens separa en cada punt que puc i li vaig retallant lentament. Veig que és una dona ja al Turó dels Cavalls i que la passaré a dins Bescanó. Em passen unes quantes bicis i els hi vull demanar aigua però veig una font i em veig salvat... Bé, podré beure! Noooo! Tampoc surt aigua.... L'única cosa que deixo a l'atzar, com aquell que diu, i em surt malament. Aquest cop si que m'ha tocat la moral i començo a tenir més i més set. Torno a beure beguda isotònica però vull aigua!
Travesso la passera cap a Sant Gregori i veig que hi han posat uns blocs perquè no hi circulin els cotxes. Tan bé que anava passar per allà. Regulo una mica perquè em ve una pujada forta, tot i que se'm fa curta un cop hi sóc. El pitjor és la baixada ja que noto que els quadríceps estan tocats i que el córrer a gust s'ha acabat. Portava uns 20 quilòmetres i tocava patir. Penso per moments si em poso música per evitar posar-me a barrinar el perquè de tot i per sort segueixo amb l'entrenament mental, del que estic molt i molt content. Ara, cada quilòmetre se'm fa etern però em dic que cada pas és un pas més en el camí i un pas menys a l'objectiu d'avui. Pateixo molt quan em creuo algun cotxe que aixeca una polseguera de mil dimonis, fent-me anhel·lar més i més l'aigua. Porto més de dues hores i veig que no sé quina hora és fins que la meva mare em torna a trucar i em diu que ells ja han dinat i que què penso fer. Que bé, estic molt tocat i li demano que em reculli a Bonmatí. Enfilo la carretera de les Serres fins a la colònia i la pujada de Can Casademont és l'últim obstacle, que un cop fet ja només et queda arribar.
Els genolls em fan molt mal, sobretot el dret, i les cuixes van com poden. El ritme ja fa estona que ha decaigut i amb ell el fet de gaudir corrents, o això és el que em sembla en aquell moment. Per fi, la marona em recull i em porta aigua, tal i com li he demanat, que em bec mentre camino una mica. Allà torno a veure que sí, que m'ho he passat bé i que potser hauria pogut anar una mica més enllà. No gaire més, val a dir. El fet de parar em provoca un dolor de cames molt gran, que arribat a casa i amb uns estiraments i una mica de gel, mitigo lleugerament. Em quedava un bon dinar per refer-me!
Comentant amb els amics la meva aventura, tots em feliciten i em diuen que vaig bé. Encara recordo que en Txema em deia divendres, que havia millorat molt. No us atraparé, això segur, però com ja us he dit, m'empenyeu a seguir endavant! Després han començat a fer una pluja de finals de crònica (accepto més propostes) i em quedo amb..., tot i que no sé si hi he arribat o si més no, no hi he pensat! No sé si val, però sumant la sortida de divendres i la d'avui, he fet més de 42 quilòmetres...
Cal que recordi que en Lluís "The Limit" Cullell ha anat a Campdevànol a fer 15 quilòmetres amb 1800 metres de desnivell positiu, que en Manel "Follow the Líder" Arnau ha fet més de 100 quilòmetres per la Costa Brava nord i que en Lluís "Bestiola" Baixés ha quedat 8è al Duatló de les Gavarres (ai si entrenessis!). Ah! I que en Txema "La llei" Arnau treballava i en Sergi "Pompeu" Sanglas va competir a altes hores de la nit a Barcelona! Felicitats!
"Quasimurajant" el camí... (Jordi Auguet dixit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada