Per tercer dia seguit surto a entrenar. El pla és dur però, com em diu en Jordi A., el patiment d'ara és un pas endavant pel dia clau. M'ha costat molt sortir a córrer avui. De bon matí he fet el ronso al llit i m'he decidit per anar a mercat enlloc de rodar abans d'anar a treballar, ja que em notava cansat i només m'havia llevat. Mentre em desdeia de córrer al matí, ho feia del migdia a Sils. No les tenia totes amb mi i a vegades penso que és degut a que l'entrenament no el faig de manera correcta, ja sigui massa poc o massa intens o el que sigui. Deu venir de la meva readaptació del pla i de córrer per les ganes i les sensacions.
A la tarda ja sí que sí. Em canvio i a estirar les cames. Em tocava més d'una hora de volta i he arribat als 40 minuts i gràcies. La sortida cap a la Font Picant anava ràpida per les meves cames fatigades. Només han calgut uns passos per recordar tot el que havia corregut durant la setmana. Durant les sèries d'ahir em trobava molt millor que avui. Un cop a l'alçada de la Font Picant he canviat la ruta prevista (només bicicarril) perquè veia que la monotonia, avui, no em faria cap favor. De l'encreuament, he anat fins a la carretera a l'alçada de Sant Marçal per tornar fins a Amer i després enllaçar amb una volta pels carrerons de la vila per acabar de sumar minuts i quilòmetres i fer que la sortida tingués un sentit i donar-li un valor. Costarà.
Demà toca descans i dia de cames enlaire. Em sembla que si m'hi acostumo a fer-ho, milloraré les sensacions de cames. Ja veieu que tots els consells es van aplicant mica en mica...i potser faré tard!
"FontPicantejant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada