Més fora que dins...

Em calia una llarga conversa de consells d'en Manel, el meu gurú. Amb la seva experiència, tot i que ell dirà que és poca, em fa crítiques constructives. Sobretot, en el terreny mental. El meu punt feble em fa dubtar de tot el que estic fent, tot i pensar que ho dono tot i que vosaltres em dieu que ho estic fent bé, i així ho ratifica en Manel. M'he de centrar més, planificar aquestes setmanes a consciència per no deixar res a l'atzar i arribar al dia assenyalat en les millors condicions. Com us dic, el cap em pensa massa abans de sortir a córrer i aquí comença el meu error. He arribat a pensar que estic "més fora que dins", tan en el repte com en d'altres aspectes. Els dies que millor he corregut i que més he gaudit són aquells en els que surto sense res al cap, en els "a veure què passa" que en deia jo. Aquí és quan surt tot.

Que surti tot doncs. Avui a córrer per noves rutes i improvisant segons avançava. Surto de casa cap al cementiri d'Amer, seguint el bicicarril fins a la Cellera. Com ja sabeu, els primers quilòmetres me'ls prenc d'escalfament. L'aplicació gps no acabava de funcionar gaire bé al principi ja que no coincidia amb els punts quilomètrics d'altres dies i això ja em destirotava una mica. Ja al Pasteral he accelerat el ritme sense adonar-me'n. Tenia un pas lleuger i em sentia còmode, ajudat per la lleugera baixada que fa fins a la Cellera. Han estat els quilòmetres més ràpids i per sota de 5 minuts el quilòmetre.

Per no tornar per allà mateix, segueixo fins a la rotonda de la Cellera, per creuar la carretera i anar al polígon industrial. Em pensava que era més petit i la seva llarga recta se m'ha fet això, molt llarga. Allà ja venien els dubtes pel desconeixement dels camins a agafar per anar a passar pel pont que passa per damunt la carretera. De sobte, em trobo una pujada dura i curta que em deixa altre cop al bicicarril. Hauré de tornar per allà mateix? Mentre em feia la pregunta veig un caminet que puja i que em porta fins al pont que volia. Un cop creuat, em noto bastant cansat de cop. Suposo que els dubtes i la desconeixença del camí em fan parar i arrencar massa i perdo un ritme, que després d'anar paral·lel a la carretera, recupero. Per moments he anat una mica afogat, tot i poder-me recuperar quan em concentro amb la respiració.

Arribo al Pasteral i em decideixo a arribar fins a Amer per la carretera. Previsor com sóc, porto el frontal que amb la funció intermitent em farà visible pels cotxes, camions i busos que m'han avançat fins a la vila. Cada vegada em trobava millor i no recordava haver tingut cap molèstia. El ritme era bó, ara ja per sobre els 5', fins al darrer que ha tornat a estar per sota.

M'he trobat bé però se m'ha fet llarg. Em pensava que hauria fet més temps i quilòmetres però ens hem quedat amb 65 minuts i 12 quilòmetres i 740 metres en una mitjana de 5'05". Bé no? He acabat content, sí. Una alegria en una dia rar.

"Fora-dinsant" el camí...