La primera vegada que el meu pare va anar a dinar a casa els meus avis, quan festejava a la meva mare, l'avi Quim li va dir que anirien a la Junquera a veure als meus besavis. El meu pare acollonit, li va comentar a la mare que quedava molt lluny d'Amer. Just després, tota la família reia i el meu pare es preguntava el perquè. La Junquera és una casa de pagès als afores d'Amer, quasi al final del terme municipal, i on va néixer l'avi. Ahir la volta em va portar fins davant la Junquera.
Per sort, aquesta setmana d'avaluacions coincideix amb la de baixada. Em va genial per no pensar i seguir gaudint d'aquesta emoció, que en algun moment o altre, es convertirà en nervis. Alhora penso que amb un volum d'entrenaments més alt, hauria de córrer nocturnament pel poc temps lliure que em queda i que dedico a descansar. Ahir, com demà, tocava entrenar.
El pla eren 9 quilòmetres; 2 d'escalfament, 5 a ritme marató i 2 de refredament. La distància la vaig respectar però els ritmes no. Sortint de casa cap al cementiri tot xino-xano, vaig pensar cap on anava. Recordo l'ensurt i el consell d'en Txema de córrer per asfalt i em pica travessar tot el poble pel voral. Del cementiri fins a la Junquera. Més de tres quilòmetres quasi rectes, o sigui, el que em trobaré pels llargs carrers barcelonins. La baixada del cementiri em va accelerar fins als 5 minuts per quilòmetre i, al sentir-me còmode, vaig anar fent fins al final. Una altra bona sensació; mantenir un ritme constant! També, però, vaig notar les cames una mica cansades de dilluns. Res que no es pugui recuperar.
De la part personal, que us vaig colant fa dies, em quedo amb els missatges d'ànim d'en Dani Serrat, amb qui compartia tots els entrenaments fins abans de aparcar el futbol. Em va comentar que l'any vinent, si la salut li permet, vindrà a fer-la. Clar que sí!
Motivacionalment, avui m'he flipat una mica amb una estrofa de Deskarats de la cançó All in (perdona'm Padrino!). Un cop modificada, diria així: All in, avui vaig a per totes. All in, em dic a mi mateix. All in, no hi ha ningú que em pari. All in, no hi tenen res a fer!
"Deskarajant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada