Test de 10...

"Has de sortir a fondu" era consigna del professor Manel, en un recomanat test de 10 quilòmetres per saber l'estat de forma, el ritme i les sensacions. En principi la idea era participar en una cursa de la mateixa distància per evitar fer-lo sol, degut als meus alts-i-baixos mentals que no em fessin desdir a mig test. Però, tot i les bones intencions, no hi havia cap cursa i al final vaig fer el test amb mi mateix. Mentre tornava de la feina planejava si dinar o anar a córrer primer, però sabia que volia fer el test. Em picava la curiositat i alhora sabia que tot i els entrenaments, ara el meu ritme és més lent que fa mesos enrere.

Per fer-ho bé, 5 quilòmetres de bicicarril direcció La Garrotxa i mitja volta, per compensar la pujada i la baixada que afectaria al ritme. Uns lleuger escalfament (hauria d'haver estat més llarg i intens) i em disposava a sortir de la pilona del costat de casa. Ja sabia que no em conec els ritmes quan corro i que segur que sortiria amb foc al cul i ho acabaria pagant, i tal dit, tal fet. Als dos primers quilòmetres em van sortir uns parcials de 4'17 i 4'25", que estan molt bé per mi i que no m'esperava. Com sempre que surto massa ràpid, i més sense quasi escalfar, arriba el moment pim-pam-pum! Mig quilòmetre més endavant em veia obligat (o no!) a afluixar per seguir amb el test però amb un altre tarannà. Calma "xixa" fins al 5è quilòmetre amb parcials que voltaven els 5' i que m'asseguraven un sub50' en el test.

Girar cua i girar la mentalitat. No podia ser aquella punxada i la falta de valentia, que es convertiria en una bogeria passatgera i amb el ganivet entre les dents, em deia "o rebento o el que surti"! Només allargant el pas més del compte em planto a 4'33" en el primer quilòmetre de tornada. Vas bé, vas bé... i avall que fa baixada. Tres quilòmetres a 4'22" i l'últim a 4'09", cremant tot el que quedava, per acabar el test en 45'23".

Bones sensacions i reafirmacions en el que ja sabia. La descoberta física encara no és completa i no em conec del tot bé, fet que hauria d'estar assolit per ser més constant d'aquí a 15 dies. Sí, només 15! Em foto dels nervis quan hi penso però tinc moltíssimes ganes de ser-hi. Sort en tinc de la descoberta personal...

Si us hi heu fixat, han canviat el recorregut de la marató i han girat el sentit dels primers 12 quilòmetres degut a que ja hi ha inscrits 19000 participants i volen que a la sortida hi hagi l'amplada més gran possible. I jo allà al mig... Serà fàcil veurem perquè avui (per fi!) he anat a buscar unes noves bambes; les Asics Nimbus 13. Encara no sé si me les podré fer "meves" en els dies que em queden per entrenar. Aquestes porten més amortiment a la zona de davant el peu i així hauria d'evitar els dolors de la planta quan porto molts quilòmetres. Demà les rodarem una mica.

"Testejant" el camí...