Ahir vaig fer els últims 20 minuts.
Tot molt suau i per dins la vila d'Amer. Tot pensat per gaudir dels
últims moments d'entrenament abans de fer els primers metres dels 42195
que faré diumenge. O sigui que tot el peix està venut, com diu la tieta!
Ara
m'ha picat la curiositat de llegir la primera entrada del bloc i m'he
remuntat al 8 de setembre. El camí blocaire començava allà, però el
mental... Com va començar tot? La idea sempre havia estat en el meu cap, tot i que a mitja festa major sentint parlar en Txema i en Jordi A.,
em vaig decidir i amb un brindis vam passar de la idea al repte. Ja hi
era, no em podia fer enrere. M'havia de demostrar quelcom. I fins aquí.
Un
gran aplaudiment dels que heu patit dia rere dia la meva tortura
monotemàtica, m'ha encoratjat encara més. Els vostres ànims, sumats als
dels meus estimats alumnes, només fan que deixar, encara més, palesa la
vostra immensitat.
A
casa ja, m'he trobat un disc compacte amb un paperet que em deia que el
mires quan tingués una estona. La lletra inconfusible era la del meu germà.
La mare que l'ha parit! No n'ha fet prou i encara tenia alguna cosa
guardada. Però veia una segona mà per allà al mig posada... Sergi!
Et regalo una tendinitis i m'ho pagues així? De sobte han sortit uns
núvols de pluja a casa i es preveia un aiguat dels bons. Buff! Quin
drama... Amics i companys, pares i germans, tots allà per animar-me en
el darrer pas. Heu fet que les meves cames siguin les vostres i que junts arribarem sota l'arc! Un rere l'altre m'heu sorprès per la fe cega que teniu amb mi. No serà fàcil, no. Ningú ho ha dit que ho sigui, però tu, Manel, sí que m'has dit que no ho seria.
Em queda preparar-ho tot per no deixar res a l'atzar. I gaudir. Per mi i per vosaltres.
"I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten."
Miquel Martí i Pol (gràcies Anna!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada