Desordenació...

Desordenant el camí...

Començo com acabo normalment, ja que el més positiu avui eren els estiraments finals de cada entrenament i em vull quedar amb les coses bones de cada dia per sumar, com us deia, sensacions positives i que em pugin l'ànim. Avui he estirat bé, no com ahir que amb les presses vaig tirar pel dret. Em conec el cos, cada vegada millor, i sé que els estiraments són cabdals en la meva preparació. No fer-los com cal, ocasiona males sensacions en properes sortides. I avui ha estat així.

Una ruta per Sils quasi obligada per seguir entrenant i sumant, tot i que a moments he pensat que hi ha dies, com el d'avui, en què resto. Surto del pavelló per un carreró diferent al dels altres dies i passo per davant les escoles per enganxar amb la ruta de sempre. Per variar, no segueixo el recorregut dels 10 quilòmetres de Sils, que a més em servirà per no pensar en temps ni quilòmetres. No estic gaire fi però correrem sense pensar. Aniré lent? Doncs aniré lent. Segueixo un camí asfaltat que porta a la carretera que porta de Mallorquines a la N-II i la segueixo per tornar cap a Sils, veient que és una mala idea pel voral tan minso que hi havia. Quan s'acostava un camió m'acollonia una mica, la veritat.

Per sort, he vist un caminet de sorra que no sabia on portava, però era millor que la carretera. He resseguit un rieral paral·lel a l'A-7 fins que m'he trobat a un camí que portava a l'institut. Allà, al veure que portava poc temps, m'he decidit a voltar per dins del poble fins a fer 40 minuts i gràcies.

Ja de bon matí he vist que no anava fi. Em venien coses a fer al cap i no em decidia. L'opció de córrer de bon matí com ahir, l'he descartada per anar a mercat i arribar aviat a l'institut per fer feina. Córrer a la tarda m'anava bé però havia de preveure una possible anada a Girona. Em quedava el migdia i com ja us he explicat, de manera desordenada, no em quedava més remei.

Acabo com començo cada dia, fent-me preguntes. Deixo aquí les que em venen al cap i que espero poder-me contestar. Ja noto la pròpia pressió? Pot ser que ja tingui nervis? Voler-ho controlar tot fa que em descontroli? Tinc por de no acabar?