Instants prèvis...

El canvi d'horari m'inquietava per no adormir-me. Esperava que el mòbil actualitzés l'hora sol però el dubte em perseguia. Dormia de hora en hora, fruit de la intranquil·litat, els nervis i l'emoció. Era el dia del repte; el dia de la Marató.

5.50 hores del matí. Em desvetllo sentint uns petits sorolls al pis. Ja deuen haver arribat i estic content de tenir-los allà. Tinc ganes de parlar amb ells per saber què em diuen. Sé que seran missatges positius però alhora vull saber com els ha anat la nit. Em llevo i obro la porta i ningú enlloc. Somiava? Ja eren dins el llit i no se sentia ni piu. Ei! Ja sou aquí?, els hi dic. En Sergi em diu que no eren les 6.15 però els dic que els he sentit i els volia veure. Conversem de fets que no sortiran a la llum (...) i rebo les darreres indicacions. Veure en Manel ja guarnit per acompanyar-me era impagable... Quedem per després.

6.00 hores del matí. Retiro totes les eines de l'habitació perquè en Manel pugui dormir allà i no compartir un llit petit amb en Lluís, així ja els deixo dormir amb tranquil·litat. Saber que són allà em reconforta molt. Sé que no estic sol perquè noto el suport de molts, però en aquell moment, em calia aquell caliu d'equip. He treballat molt la solitud entrenant i corrent hi estic acostumat. El que em demostren fa que només pugui donar el millor de mi i que quan no pugui, només m'ho sembli i segueix endavant.

Esmorzo per fases. Un entrepà petit abans de la dutxa, que en altres ocasions m'acabaria de despertar. Diumenge no. Estava despert i amb els sentits a ple rendiment. Intento no fer soroll mentre em dutxo i quan m'asseco. M'unto de vaselina les zones on el fregament pot ser més gran per evitar que s'encetin. Em poso unes tires d'esparadrap als mugrons per evitar que la samarreta els faci sagnar però no m'hi sento còmode. La segona fase de l'esmorzar consistia en un plàtan i unes nous, acompanyats d'un suc de taronja. M'acabo de vestir però no em poso els mitjons llargs per no notar-me les cames tibades i penso en fer-ho un cop sigui a la sortida.

6.30 hores del matí. Segueixen dormint, però un d'ells sembla posseït! La Mare de Déu dels Dolors (s'acosta la Setmana Santa, els manaies i les processons), quin terrabastall! La meva preocupació ve ara pel meu germà i la mare que venen des d'Amer. Començo a hidratar-me amb aigua i isostar altre cop. És important i no val a badar ara. Li pregunto al meu germà on són. El tren surt a les 6.32, o hauria d'haver sortit a aquella hora. Vatua l'olla! Començo a mirar els horaris i la web no està optimitzada per mòbil!!! Per sort, obren l'estació i poden preguntar i saber que el tren surt més tard per ser diumenge i que arribaran a les 8.39. Ja no els veuré abans de la sortida. Canvi de plans urgent i començo a equipar-me amb lo just i necessari. Res que em sobri. Els mitjons els llançaré per allà, els gels al seu lloc, les ampolles que m'estic bevent a qualsevol paperera, .... Llamps i trons! M'he deixat una peça de roba vella que m'abrigui. Només tinc una dessuadora que em va regalar el tió, amb previsió d'aquest dia tan important. Mmmmm.... com ho faré? Va, la deixaré al guarda-roba i cap problema.

7.15 hores del matí. Quedo amb el meu germà que deixaré una motxilla amb estris que els hi faran servei i que en Lluís ja l'hi portarà. La meva venjança per despertar-me ahir la nit serà despertar-los ara. Entro a l'habitació d'en Manel i agafo una samarreta interior per evitar el fregament i córrer més còmode. No es desperta i no ho faig jo al veure'l dormir equipat de dalt a baix. A en Lluís sí que el desperto per dir-li lo de la bossa pel meu germà. Quin greu em sap al veure-li la cara. Acabo per en Sergi, per donar-li altre cop les gràcies i abans no acabi s'aixeca i diu que venen tots, que això havien decidit abans de dormir. Com? Desperta en Manel i en Lluís i els hi diu que és hora. Es van dient que si són valents per sortir a la nit, ara també ho han de ser.  La seva voluntat és d'admirar! Poso seny a la situació i els hi dic que a dormir tots que porten una horeta i poc dormint i els vull en plena forma. Dubten, però m'imposo. Bona nit i fins al 30è quilòmetre!

7.30 hores del matí. Surto del pis i començo a córrer una mica. Tot suau i amb menys fred de la que pensava pel canvi d'hora. Vaig sol fins que m'adono que sóc un més d'una gentada impressionant. Quina festa i quins nervis es noten. Segueixo confiat. Em paro a les escales de la Plaça d'Espanya per canviar-me els mitjons. Queda mitja horeta i vull escalfar una mica més. Vaig cap al calaix de sortida (3.30 a 4h) mentre observo els professionals com es posen apunt. Volen, però com ells, jo també passaré per la sortida i per l'arribada. Vàries visites al WC em confirmen la bona hidratació. Penso que no he anat a deixar la dessuadora i la plego per poder-me-la lligar a la cintura. Si veig al meu germà li llançaré. Tot apunt. Cap moment de dubte. Reso un parenostre pels que ja no hi són i els demano que estiguin amb mi, com a tots els moments importants. Desitjo sort als que tinc al costat, mentre ballo i canto la música que sona pels altaveus.

8.30 hores del matí. Surten els professionals i els corredors que s'han inscrit fins a 3 hores i 30 minuts. Esperem un parell de minuts i anem avançant lleugerament fins a quasi sota l'arc. Estic a les primeres files i no em convé. Prefereixo buidar per última vegada la bufeta abans que conservar la situació. Vull prendre-m'ho amb calma. El xip marcarà quan començo, calma. Rellotge en ordre. Gels i complements ben posats. Quimi apunt.

8 hores, 36 minuts i 28 segons. Som-hi 12420!

"Prèviajant" el camí...