Just després d'escriure la darrera entrada i presumint de calçat, va començar el meu viacrucis particular. El cansament i el malestar a la panxa em van acompanyar durant el cap de setmana i, a més, una mica de febre es va afegir ahir a la tarda. Res de córrer i no podia ser. A què era degut tot el que em passava? Al principi ho vaig relacionar amb la passa de la panxa que hi ha a l'institut i que per ara, i toco ferro, no he enganxat, però els símptomes no es reproduïen i estava tot el dia amb la mateixa sensació. He de dir que aquest cap de setmana he dormit el que no està escrit, fent cas al que em demanava el cos. I mig dormint ha estat quan diria que vaig veure el perquè del que em passava. No sé quants somnis vaig tenir la nit de dissabte a diumenge, però el que sí sé és que tots i cada un d'ells anaven sobre el mateix. Pot ser que el meu cos estigués nerviós, sense ser-ne conscient jo? Quina pregunta més complicada...
Deixant enrere les males vibracions/sensacions, avui sí, tocava estrenar les AN13. Són molt còmodes i sembla que flotis, rebaixant l'impacte a terra. No sé si s'adaptaran al peu amb el temps que em queda però m'anirien molt bé de cara al dia assenyalat. La ruta d'avui era una combinació dels finals de ruta de Can Ter, sense passar per Can Ter. Uns 45 minuts de bona cursa regeneradora de moviments i, sobretot, de bona companyia. Em calia netejar una mica el cap i en Sergi sempre és allà quan cal, tot i la seva tendinitis. És el més positiu del dia, juntament amb uns missatges intercanviats amb en Manel. L'amistat que demostreu no té preu! Suposo que encara no sóc conscient de tot el que m'arriba a envoltar, i ho parlava amb la Natàlia l'altre dia. Tot arriba...
Avui he lligat un altre punt que tenia pendent. El meu "personal coach" Adrià m'allotjarà a casa seva la nit abans del repte. Un luxe poder dormir a 10 minuts de la sortida i al llit d'un gran amic. No sé pas com t'ho podré tornar...
Sort que no vaig escriure ahir ja que enmig de l'espiral negativa en la que estava, encara m'hi hagués embolicat més. Recordo que em vaig dir, i li vaig comentar a en Sergi, que em venia gros tot. La resposta no podia ser més encertada; "Tu faràs tot el que podràs i, de fet, ja ho estàs fent. Això ja ho compensa tot". Sempre queda el dubte de si es pot fer més i millor, però el que faig és el que em valdrà per lluitar fins al final.
Començo a baix i acabo a dalt. Presagi del dia de la cursa? Vaquiii!
"Pujadant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada