Dur entrenament em tocava avui. Degut a la petita defallida del cap de setmana, era hora de posar-se les piles i acabar de picar una mica de pedra pel gran dia. Tenia dubtes, ho reconec...però alhora sabia on resoldre'ls.
En Manel, que avui ha fet 50 minuts per passar per sota l'arc amb mi (no t'ho podré agrair mai prou...), és el meu far quan el mar de dubtes em fa tremolar les cames. La seva serenitat i les crítiques constructives em fan avançar per no encallar-me. Per a tal fi, dilluns em va aconsellar que avui tocaven 20 quilòmetres i que s'havien de fer a un ritme un pèl per sobre del que per mi era còmode, tot i que sap que això de ritmes i un servidor no anem de la mà. Entès el que havia de fer, em calia trobar un moment. Recordo que ahir a la feina els hi deia que córrer de bon matí fa que la resta del dia et passi millor perquè tens el cos activat pel que sigui, o si més no, a mi em passa això. Ja tenia la resposta.
6.40 del matí, 5 minuts abans de que sonés el despertador i ja em llevava. Ho tenia tot apunt des d'ahir la nit. Un plàtan mentre em feia un mini de pernil dolç i un suc de taronja, i a descansar/pair una horeta. Ha estat quan m'he adonat que un correu electrònic em deia el dorsal que portaré. #dorsal12420 i #quimimarato! He creat un parell de hashtags al Twitter per recollir tots els comentaris que m'hi podeu fer, i que molt i molt benvinguts seran.
Guarnit i amb tot apunt. Som-hi! Surto cap a la Cellera als ritmes de sempre per escalfar. Feia menys fred de la que em pensava i amb el Sol que ja feia, sabia que m'hauria d'anar desabrigant de mica en mica. Al Pasteral he vist que per fi (!!!) torna a sortir aigua per la font que hi ha al costat de l'Escola d'Art i que tornant podria beure un xic, i avall que feia baixada. Ritmes per sota els 5' amb facilitat i sense notar que patís. Em notava lleuger i ràpid avui. Enlloc de seguir el bicicarril fins a la Cellera, he anat a l'esquerra al l'encreuament d'abans del petit túnel, per anar a buscar el camí que més endavant et fa creuar la carretera. Allà m'he n'he anat a l'aventura i m'he trobat dins la Cellera, enmig de les esses de la carretera vella. Segueixo fins a agafar un carrer que acaba anant al final del polígon i, un cop travessat, tornada.
Al mateix punt on he anat a l'esquerra, ara anava en sentit contrari fins a trobar la variant que porta fins al Pasteral. Aquí m'he tornat a notar una punxada a l'encreuament dels tendons dels isquios i bessons. Vatua l'olla! Sort que tinc la font a davant i el traguinyol fa que me n'oblidi per moments. Segueixo la carretera per anar a Can Ter i fer la volta de baix que vaig descobrir amb en Sergi. La pujada que hi ha m'ha tocat una mica, tot i que he recuperat bé.
Vorejant el riu se m'ha començat a complicar la sortida i el ritme ho ha notat. Que si el terreny irregular, que si trànsit per creuar la carretera (20 segons parat!!!), que si el dolor tornava. Aquí m'he sorprès... M'he dit que el dia D no hi hauria excuses i que ara tampoc. Sí, fa mal. Sí, puc continuar endavant. Miro el gps del mòbil i veig 16 quilòmetres. Em pensava que portava més... Cap a la Font Picant doncs, passant per les fonts dels Capellans (traguinyol!) i d'en Fàbregues. Per arribar al bicicarril però, m'he n'he vist un bull. L'ànim de saber que quedaven dos quilòmetres m'ha fet baixar els ritmes altre cop i baixar de 5' (com estic...jajajja!). Ja a casa, he allargat fins a fer els 20 que em demanava en Manel.
Jornada feta i grans sensacions, tan per l'hora i la vitalitat de bon matí, com pels ritmes i l'energia amb la que m'he sentit. A més, les felicitacions dels companys per la feina ben feta. Divendres una mica més i cap a descarregar les cames. Aquesta vegada sí, la Jordina em fa por. Després ja vindrà la baixada i descans per posar a punt les cames.
"Dotzemilquatre-centsvintejant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada