Sortia tard de casa. Entre sortir una mica més tard de Sils perquè m'apassiono amb les preguntes dels alumnes, i la mandra que tenia quan he arribat a casa, ja era mig fosc quan he sortit de casa. Segurament estava esperant a això, a que es fes fosc, i tenir l'excusa ideal, tot i sabent que acabaria sortint ja sigués perquè tocava, per no sentir-me malament jaient al sofà o per vèncer la mandra.
No volia pensar en res. Bicicarril de monotonia i una mica de música per fer-ho més animat. Avui només volia córrer una estoneta per estirar cames i sentir-me bé. El ritme era baixíssim, el que ve després de caminar gairebé, i els minuts anaven passant. Al veure-m'hi cada vegada menys he reculat quan portava 2 quilòmetres i mig, segons les pilones blanques, i la tornada/baixada s'ha fet més curta i ràpida. Quan he volgut forçar una mica he tornat a tenir la sensació de que hi ha un ritme que marca un límit que no supero, o no vull superar... No ho sé del cert, la veritat.
No hi ha més història en la sortida d'avui. Mitja horeta i cap a casa, quan hauria d'haver fet uns minuts més. M'estic acomodant? A moments he pensat que sí i no sé si m'estic refiant massa. Au, maldecaps durant uns dies...
"Maldecapejant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada