Qualitat keniana...

Quan planifico el que faré durant la setmana, ja sé que no ho acabaré fent ja sigui per ritmes, temps, quilòmetres o dies. La veritat és que m'hi ajusto molt però, quan penso en els entrenaments mai m'espero que siguin de la qualitat del d'avui, i més amb els problemes i dolors que arrossegava durant tota la setmana. El mal regust de diumenge feia que posés una volta a Sant Julià en els meus objectius setmanals i em servís per demostrar-me que sí, que el camí és el correcte després dels dubtes mentals sorgits en els darrers dies.

Avui al matí he anat amb en Mia a mirar unes bambes per cadascú. Ell necessitava un calçat adient per córrer a gust i li he anat escalfant el cap amb tecnicismes que, tot just, estic aprenent. Ens han fet un estudi de petjada a Esports Parra i ens han aconsellat en les diferents opcions. Jo ja anava molt capficat en que volia unes Asics amb força amortiment per evitar els dolors a sota el peu que vaig patir a Granollers. Llàstima que al final no tenien el meu número de peu i me'ls han hagut de demanar. Suposo que la setmana vinent ja les tindré... En Mia? Bambes, escalfadors... Anava amb l'estampeta de la "Verge del Puny" i ha tirat la casa per la finestra....quina mala influència!

Ja a la tarda, buscant excuses per no fer el que sabia que acabaria fent. Ho he anat retardant minuts i minuts fins que al voltant de les 16h sortida de casa amb la música apunt per alleugerir una solitud que ha desaparegut quan un "mestre" m'ha preguntat si aniria a córrer. I clar, si a part de córrer, pots aprendre, millor no? El keniata d'en Txema plorava, com sempre, abans de sortir i jo em preparava per patir ja que sabia que el ritme seria alt. Tot i això, tenia ganes de provar-me i veure quin seria el resultat.

Sortim escalfant, al meu ritme baix, per posar-nos a un bon ritme direcció Sant Climent. Avui em sentia lleuger i que corria amb facilitat. No sé si perquè el ritme feia més per mi o perquè ahir vaig fer 30 minuts d'estàtica i uns molt bons estiraments, però avui anava bé i la conversa feia que no pensés tant. A estones anava fluix de pit però després m'he trobat millor. Fins a Anglès diria que hem anat a una mica menys d'uns 5' per quilòmetre de mitjana. A en Txema, el ritme li anava bé després de varis dies amb antibiòtics, malgrat que no s'ha estat de pujar la velocitat. Hem fet un parell de quilòmetres a 4'30-32" i continuava sentint-me bé i, alhora, una mica cansat. Recuperem abans de l'infern i dos quilòmetres a 4'40" per acabar. I el millor és que no hi havia rastre dels bessons ni tendons!!!! Ara, en fred, si que molesten una mica. Normal després de la sortida d'avui...

Recapitulant, gran entrenament, bones sensacions i millor companyia!

"Keniajant" el camí...