dilluns, 19 de desembre del 2011

Amic, anem a córrer?

I ja feia dies que ho havíem dit, però per una cosa o altre no quedava amb en Sergi per anar a córrer. La veritat és que em feia molta il·lusió, sortia amb un amic i aniríem parlant sense preocupar-me de ritmes, temps, quilòmetres, cames...

En una tarda on em pensava que faria més fred, la nova promesa del C.A. Bicicarril.com-Simonich (ja tenim les samarretes oficials, però us l'ensenyaré quan li pagui amb en Manel) i un servidor sortíem a les 4 tocades per anar a fer la volta que em va ensenyar en Paco i, que vaig repetir amb en Txema. Sortint amb calma cap a la Colònia i fent-la petar sobre el cap de setmana, hem entrat en calor. Mentre li explicava la ruta, he vist que no faríem tanta volta i que retallaríem per algun caminet que trobéssim. Un dia que quedo amb ell i no el puc matar d'entrada, ha d'agafar el cuc de córrer i entre tots l'animarem a fer el seu camí fins el 25 de març.

Deixant la carretera, a l'alçada de Can Ter, hem gaudit de la natura i de les seves "olors" que t'obren els pulmons. Travessar el riu ens ha portat problemes, l'aigua passava per damunt les pedres i el perill de la relliscada era evident, però recular no era una opció... o sigui que la resta de la sortida hem anat amb els peus ben molls. Ràpidament ens ha marxat la sensació quan ens hem trobat una pujada que ens hem pres encara amb més calma, i que conduïa a una trifurcació que només tenia un camí sense sortida. Sí, és evident que m'he equivocat...mitja volta i cap a l'esquerra, per vorejar el riu i descobrir camins i caminets que ens han portat a la carretera de Sant Climent.

En Sergi, allà, ha decidit apretar per mi i ha cremat les que em pensava que eren les seves últimes forces. Un error confiar-me. Als últimes metres ha fotut una arrencada que no li he vist mai jugant a futbol... La propera vegada estaré apunt! Total, 46 minuts i picu per fer més de 8 quilòmetres i mig. Que bé es córrer quan no penses. Això és gràcies a tu, Sergi!

La setmana vinent debutarem amb els companys de club, que presentaré en una propera entrada, a la Sant Silvestre Riudetollenca per Sant Esteve i acabarem l'any fent la Sant Silvestre de Girona! Quins nervis... Nois, espereu-me a l'arribada! I no s'hi val lo de "marica l'últim"...

"Amicquejant" el camí...

1 comentari:

  1. UuOohh!! mai m'havien dedicat un blog!! la veritat és que encara que a l'arribada estava bastant cuit i no he dit res, merci per la correguda, ha sigut genial i m'ha agradat el recorregut!! dilluns que ve i tornem!!!

    PD: això de que anàvem parlant,és mentida!! jo estava mort, l'única cosa que podia fer era escoltar-te i bufar..!!

    ResponElimina