Ai els bessons...

Que de bon matí ja ens estiguem enviant missatges amb els companys per quedar per anar a córrer no sé si és preocupant. Tenia pensat sortir sol, a cremar mals pensaments i frustració per no haver jugat ahir ni un minut però, per sort meva, al final he pogut coincidir amb en Txema i la companyia ja no em feia patir per l'aspecte psicològic

A les 4 en punt a l'antiga Estació d'Amer, amb un vent emprenyador que ens acompanyaria tota la tarda. Pensàvem de fer la volta per Amer, que ja havia fet amb ell un altre dia, però no sabíem l'estat de les passeres per travessar el riu. Només ens quedava el bicicarril i hem enfilat cap a la Cellera amb la intenció d'anar al meu ritme.... I una merda! En Txema xiulava i jo apretava per anar amb ell, però ja m'anava bé un bon "tute".

Passant pel pont del Pasteral, ens trobem un gos que ens ha acompanyat durant un bon tros i ens marcava el ritme. M'anava de perles que es posés per davant d'en Txema perquè no li quedava més remei que esquivar-lo i afluixar a moments. La llarga recta fins la Cellera, a 4'20", m'ha carregat els bessons a rebentar. Suposo que dec arrossegar alguna petita contractura, que no penso desfer al fisioterapeuta perquè el dolor és insuportable, i les molèsties m'han fet parar a estirar a un parc mentre el meu mestre arribava fins la Presó.

De tornada, un ritme més calmat que he agraït perquè és el moment que em veig millorant, i la moral em puja. Quan corro sense patir, sense pensar ni preocupar-me, arribant a gaudir per moments és quan veig que seguiré endavant. Les pujades de l'infern i un últim quilòmetre a 4'30" eren els últims passos d'una bona tarda amb bona companyia i bons consells per sumar una hora més a les cames i uns 11-12 quilòmetres més. Llàstima de no poder apretar més en "Jozelito"!

I ja posats, des d'aquí agraeixo a tots el que m'animeu i esteu orgullosos de mi i del meu esforç i que em feu avançar per molt que, a moments, em costi. A més, avui he llegit una paraula del professional Manel que m'ha encantat i que és el que vull sentir. Quanta raó tens amic.... GAUDEIX!

"Bessonejant" el camí....