Seguint consells...

Davant una setmana d'avaluacions que em trauran el temps per fer alguna sortida vespertina, no tenia altre opció que sortir avui tarda. Mentre acabava de definir la mini-ruta, he tornat a quedar amb Txema...a condició de que només faria una estona amb ell i que el ritme seria baix, tot i que sempre m'acabo escalfant! Ai sinyó... Tenia pensat fer entre 20 i 25 minuts de carrera contínua per deixar anar les cames després dels 90 minuts d'ahir (sí, sí...90!!!), fent una volta fins la Font Picant i tornar a casona.

Puntual com sempre, el "mestre" ja m'esperava a l'Estació. Després de comentar les aplicacions gps que fèiem servir cadascú, li ha semblat bé la ruta i hem planejat la que faria ell després. Així doncs, direcció la Font Picant pel bicicarril però arribant al quilòmetre 28 i girant cua fins al trencant del Colomer. Allà ja em noto una mica cansat i carregat de cames. El ritme és més alt del que em pensava però em noto bé, i més quan a la baixada em deixo anar i recupero unes forces que em vindran bé.

Comentem que la tardor està en ple apogeu; un mantell de fulles i una humitat que fan neguitejar per no enganxar la pedra que et torci el turmell (em pensava que s'escrivia amb "o"...Vatua l'olla! Què en diran de mi els tri-filòlegs!?). El puja i baixa fins arribar a les Serres m'ha motivat una mica, tot i que avui no era el dia. Enfilem, pel mig de camps, fins al camp de futbol i fins a la nostre separació després de un 5 quilòmetres i mig a menys de 5' (ja ho sabia que m'escalfaria!).

Fins a casa, m'he arrossegat com un CUC! I sí, amb majúscules i fent el crit al vent, perquè em sento orgullós de lo grandiós i meravellós que és! Com sempre, tot i que no hi hagi fet cap comentari al respecte, el meu "cocu" anava pensant mentre m'arrossegava. Conclusions? Seguia consells...

1. Consell "coach" Adrià: avui he fet recuperació activa! I ara em sento genial! Per cert, torna aviat que hem de parlar del meu entrenament...jajaja!
2. Consell "mestre" Paco: sortir a córrer quan estàs cansat! Acostumar al cos a tirar endavant tot i no tenir totes les forces.

Uns bons estiraments per acabar la sessió d'avui. Feia temps que no estirava amb tanta consciència. Ara em sento cansat, però sense dolor muscular...i que així segueixi! A veure quan puc tornar a escriure, no sé si dimecres podré escapolir-me per Sils abans de dinar.

"Consellejant" el camí...

PD: En Txema ha acabat fent 14'2 quilòmetres en 1h06'...quin "fenòmenu"! M'ha dit que li ha anat bé començar suau.... Serà suau per ell!!!! Em queda el consol de fer de antillebre...