Pendent de tot...

Dilluns pensava que les cames no em tiraven. Avui no sé què hauria de pensar. Ahir vaig descansar (gràcies pluja!) i avui volia fer un pas més. Arribar fins a Anglès i tornar em semblava una bona ruta. Al matí m'he emportat el dinar a la feina, així a l'arribar a casa podia anar a córrer. Mentre tornava veia que s'havia girat vent a la zona del Pasteral. M'ha entrat una mandra...

Surto de casa ben abrigat ja que sempre passo fred a l'inici. Els primers quilòmetres me'ls prenc amb molta calma. M'obligava a pensar en positiu. Va, aniràs a millor un cop calent. Els bessons no em feien mal, bona senyal, però les cames no hi eren. No sé si era el fred que feia, el vent que venia a ratxes o jo que no tenia el dia. El cap pensava massa i em venien tots els mals. Per moments, la panxa em molestava molt. Com pot ser? Tot va lligat, suposo.

Abans de passar per sota la variant de la Cellera, he seguit un camí que porta a la carretera i més endavant al Pasteral. Allà sí que he notat el vent, i amb la suor, em començava a refredar. Aquesta sensació m'ha tret del cap el malestar a la panxa. Ja veia que no era el meu dia. Massa pendent de tot. Portava més de mitja hora i en tenia un feix. Per canviar el bicicarril, m'he posat dins el poble per anar estirant la sortida fins a fer l'hora. El ritme molt baix durant tota la sortida, uns 5'20" cada quilòmetre.

Com sempre, hi ha una lectura positiva. El meu cor ha anat a pulsacions baixes durant gairebé tota la sortida. Senyal de que tot va a més? A veure com van els propers dies...

"Pendentant" el camí...