Mentre fèiem camí cap a Estanyol per participar a la marxa amb en Txema i en Paco, comentàvem que s'acabaria suspenent. La pluja era intensa i encara feia que el cel semblés més fosc per l'hora que era. Només arribar a la plaça d'Estanyol, al veure que no hi havia gaire gent i creuar-nos cotxes que marxaven, hem vist que les prediccions eren les certes. Jo em maleïa ja que divendres vaig descansar per sortir ahir, però entre la mandra per haver dormit poc i que en Txema em va avisar que hi havia aquesta marxa, em vaig quedar a casa. Sí, dos dies de descans que no són convenients. Hauria d'haver sortit a estirar les cames una mitja horeta a un ritme suau. I ara aquest temps...
L'organització ens deia que s'ajornava fins el 2 de desembre. Jo ja em veia tornant cap a casa cap cot i corrent per Amer, i em no em feia peça. Tornaria a jaure... Per sort en Paco ens ha dit que podíem anar a córrer per allà aprofitant que hi havia en Gerard "Holland" que venia des de Girona. Amb en Txema repassaven la ruta de l'any anterior i deien que faríem una horeta. Va doncs! Ens canviem i sortim sense pluja, i així tot el camí. El cel ens ha aguantat però les marques segur que estaven esborrades.
Primer caminet que agafem i ja girem cua perquè estava molt enfangat i seguim una pista forestal. Anem lents, per escalfar, i el terreny en baixada ajuda. Aviat però veig que el que m'havien comentat de que era trencacames era del tot cert. Pujada per aquí, baixada per allà...i les cames es ressentien. Anava còmode fins que ha aparegut algun repetjó que no anava amb mi. Ells m'havien d'anar esperant a les baixades i segur que els feia anar lents. Ja m'han dit que era un entreno i que aniríem fent. Entre en Paco i en Txema es picaven i fotien sèries de pujada com si res, i en Gerard al darrera sense separar-se'n! Va home va...
Al final, hem arribat a Aiguaviva i ja no hem deixat l'asfalt fins a Estanyol. Allà m'he anat quedant enrere perquè les cames no em donaven per més, tot i que el pit semblava que seguia. He arribat un parell de minuts més tard que ells i no els trobava. Al final, després de preguntar, he vist una taca groga al mig d'una muntanya i ja s'estaven enfilant per on començarà la marxa d'aquí a 15 dies. Ja tornareu, he pensat.
Al final, 1 hora i més de 10 quilòmetres que per alguna cosa serviran... Si més no, a la tornada he sentit que en Paco va a fer fartlek (canvis de ritme) un cop per setmana, quan no té gaire temps, i que aquí es guanya molt. D'acord doncs, aquesta setmana un dia de fartlek adaptat a les meves cames...buff!
"Marxant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada