Mandra, molta mandra. M'he llevat ben d'hora per ser un dissabte amb intenció d'anar amb bici però al veure els carrers molls, m'he estarrossat al sofà mentre la Mei dormia al damunt meu. Tenia una bona excusa per no moure'm i despertar-la... Quan al final m'he decidit a aixecar el cul per dutxar-me, he vist un missatge d'en Txema per anar a córrer. Durant uns segons he pensat que m'havia lliurat d'una de bona...però al veure que em contestava, la il·lusió m'ha vençut. Cap a córrer doncs!
Ens hem trobat davant de casa seva i ja m'ha dit que aniríem al meu ritme. No sé perquè em deixo enganyar. Bé, de fet seria millor dir que perquè m'escalfo quan corro amb ell. Suposo que deuen ser les ganes de millorar, de semblar que estic aprop quan són anys llum, de sentir-me tan ben acompanyat o de no ser un fre...o de ves a saber. Jo amb les meves cames pesades i xerrant mentre anàvem per sota 5 minuts el quilòmetre. Que si 4'48" només de sortir, 4'55" passant per la "palanca", 4'45" i 4'52" voltant els camps que hi ha pujant cap a Sant Climent, fins que hem tornat a travessar el riu.
Ja feia estona que el pulsòmetre marcava 170 pulsacions. Anava alt i notava que era molt. Al passar el riu i fer els escalons per tornar a l'asfalt, les cames m'han dit prou. El canvi de nivell m'ha fos. Ja no em veia bé per seguir igual. El cap fuig de seguir endavant, el patiment encara li va gros. Però aquests quatre quilòmetres han estat una bona prova de toc.
Hem pujat cap al bicicarril des del final del Pedreguet i quan arribem a dalt en Txema em diu que he anat massa ràpid, que l'he fet pujar amb el ganivet al coll. Quan els meus pulmons m'han permès articular una paraula, li he dit que el notava enganxat a darrera i que havíem de patir. Ara bé, 183 pulsacions!!!! Llavors sí que ens ho hem pres amb calma durant uns deu minuts pel bicicarril.
En Txema però, me'n tenia una de preparada. Volia pujar pels camps de la Boada fins al Bassà! Va home va! Per sort, ens hem separat per trobar-nos al trencant del Bassà. Per tornar-li, quan l'he vist m'ha sortit un canvi de ritme cap als Bombers per acabar-lo de fer patir i no m'ha atrapat! Hhahaha! Al final ens han sortit menys de 7 quilòmetres en uns 35 minuts.
Amb el cor bategant més lentament, el cap ha tornat a barrinar. Podria ser que em costi molt escalfar per començar a rodar amb més facilitat a ritmes més alts? Hauré de provar diferents maneres de córrer... un motiu més per posar-me les piles! Ah! I ganes de compartir quilòmetres amb amics!
Manel, ahir va ser que no però quan vulguis rodar molt (MOOOOLT!) suau, compta amb mi.
Lluís, que hagis tornat em fot por! Ets una bèstia! 50' per escalfar no? En farem calers de tu!
Sergi, per quan un Amer - Anglès - Amer? Amb calma eh!
Jordi Auguet, deixa't estar de genolls i t'espero a les Sansis i et diré "No puc més!" Hahahha!
Txema, un dia d'aquests et penso fundir! Treuràs la llengua perquè no t'avorreixis! Hahaha!
Jordi Serrano, amb tu la farem llarga i per muntanya! Xerrar i caminar més que córrer!
Algú més vol venir? El camí és llarg i tots hi preneu part...
És quan us tinc al costat, és quan em feu patir, és quan em sento viu!
"Compartint" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada