Sèries, sèries i només sèries... És el que em voltava pel cap des de que en Paco ens va comentar que en feia un cop per setmana mentre tornàvem de Estanyol. Ahir vaig pensar en sortir a rodar una mitja hora per estirar les cames ja que me les notava carregades de córrer per muntanya. Sí, només es va quedar en pensar. Estava molt decidit i pensat però un daltabaix em va posar en mode "nombarrufa" i res, que no hi havia qui em mogués. Ben pensat, córrer era el que necessitava. Canviar d'activitat per no estancar-me durant tota la tarda. Buidar el cap i després pensar-hi d'una altra manera. A veure si ho aprenc...
Tornant a les sèries, no sabia quines fer. En Paco ens va explicar que ell a vegades feia 2 minuts al 80% i 1 minut de repòs. També vaig pensar en fer 1 quilòmetre a ritme i descansar 2 ó 3 minuts. Una altra podia ser unes sèries de 400 metres amb 1 minut de recuperació...i me'n queden moltes que vaig buscar i pensar. Com que crec que és un entrenament una mica més específic (ara vindran els entesos i diran que no...) he pensat en preguntar-ho a això, un entès; el meu entrenador Adrià. No sé si el recordeu, vaig parlar d'ell fa temps.
Li passo un missatge demanant-li consell sobre quantes repeticions havia de fer de 2' (1' descans). L'he posat en situació de que eren les primeres sèries i que estava fatal. Res, m'ha tret del meu error i recomanat un entrenament progressiu perquè, paraules seves, el cos s'adapti a intensitats més altes. M'ha posat 20' a 5'30", 20' a 5' i 20' a 4'40"... Després hem parlat de que em faci un pla i li he comentat les curses que vull fer. Potser són masses i potser no arribo a temps. Però ell, que em coneix bé, m'hi farà arribar! Quina pressió li estic fotent...
Surto de casa i penso en anar lent ja que darrerament surto massa ràpid. Controlant el temps i pensant amb les paraules d'en Manel d'anar al ritme que toca per no pagar-ho després, veig que m'he accelerat i el segon quilòmetre em surt massa ràpid. Calma durant el 3r i canvi de ritme per passar a 5 minuts per quilòmetre. Al principi penso que aquest serà el meu ritme màxim ja que em costa acostumar-m'hi però amb el pas dels metres m'hi he sentit bé. Llàstima que un gos m'ha fet parar perquè volia jugar amb mi i no m'ha sortit el temps de 2n quilòmetre. Tocava l'últim canvi i he posat el que tenia, a veure com anava. El primer quilòmetre l'he passat bé, tot i veure que no allargaria gaire més. Canviant de pensament i marcant-me fites petites com "fins a l'Snack", "fins al pont del Solivent", "fins a casa l'Ivan" i fins a fer el 2n quilòmetre i dir prou.
Baixo molt el ritme per recuperar-me i mentre pujo cap a casa em trobo la Carla, l'Adriana i la Pris que corrien. Sabia que anaven a córrer pel poble i m'he enganxat a elles per acabar de fer la suada i per apretar-les durant mig quilòmetre. Amb això he recuperat pulsacions i he sumat minuts, encara que molt lents. Però com deia en Lluís, tot suma.
"Entrenadorant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada