La meteorologia de fer un pas més...

Començava bé la setmana amb una ruta de bici. Els 1000 quilòmetres eren (i són) aprop però el temps m'ha xafat la guitarra. Bé, de fet no. M'ha ajudat a retrobar-me una mica més, a notar una sensació més, a fer un pas més. Sempre em repetia que cada pas més és un pas més lluny del que mai he fet, mentre entrenava. Era una bona manera de sumar, de ser positiu, de voler més.

Quedem amb en Carles per anar a fer ruta. Notava les cames una mica pesades, suposo de la ruta de dissabte. Pensava agafar-m'ho amb calma però m'estiraven. Per variar una mica, vam fer la volta a Brunyola al revés i ja pensava amb les llargues pujades un cop passat Anglès. A ritme, com sempre m'han dit/aconsellat. La pujada a Brunyola se'm va fer més curta que l'últim cop que la vaig fer, a l'igual que la pujada a Mas Llunès. El ritme era còmode per sort meva i ens va sortir una mitjana de 25 quilòmetres per hora. Al final uns 50 quilòmetres en unes 2 hores.

L'endemà, amb el propòsit, de recuperar el dia de córrer de la setmana anterior vaig anar a voltar. Només sortir de casa em vaig trobar en Marc i el dimoni Aniol, que ja deu ser a Torí, al parc de bombers. Em veien motivat però ja els vaig dir que ni les cames tiren, ni el cap funciona, ni el cor va lent. Sortia de casa bé i quan m'hi tornava a posar després de la conversa estava enfonsat. Només pendent del pulsòmetre per no passar de 150 pulsacions i el ritme anava voltant els 5'15". No és molt, però m'indicava que estava millor que altres dies. Arribant a la Font Picant, giro cua i aprofita que la pendent m'ajuda per anar un xic més ràpid. Bé! Quan passo per davant de casa, em dic que he de fer un pas més enllà...i continuo fins al cementiri, on començo a notar la davallada. Sort que ja estic de tornada i m'ocupo el cap pensant amb les sensacions positives.

Després de descansar dimecres, dijous enmig d'un temps amenaçador canvio d'estil de bici. Torno a agafar el ferro que tinc per BTT. Volia anar a Santa Brígida a recollir nummulits pels meus alumnes i dubtava entre fer cursa de muntanya o matar el cuc de pedalar. Mirant el cel en tot moment, vaig fins a Can Ter i la granja travessant el Brugent. M'enfilo per un camí que porta al costat del Brancell i més amunt fins a la carretera de Sant Climent a Santa Brígida. Com canvia l'estil i amb quina calma m'ho agafo. No vull patir en cap moment i el plat petit és converteix en perpetu. Com amb la bici, arribar a Santa Brígida se m'ha fet curt, comparat amb altres vegades que hi havia pujat. A dalt, recullo els fòssils de protozou marí. Amb les butxaques plenes, comença el descens fins al Solivent. Em poso el repte de pujar fins al Castell amb la bici de carretera, tot i que dubto que arribi a dalt sense posar el peu a terra. Passant pel costat de l'Anglada, agafo un corriol que temps enrere era una delícia. Ara però, està molt brut i casi impracticable per la quantitat de bardissa que hi ha. Quina llàstima!

Ni divendres ni dissabte. El temps insegur i les apocalíptiques prediccions em frenen les ganes de qualsevol sortida i dono la setmana per finalitzada. Per sort avui he anat a veure la Copa Gironina de BTT que feien a Amer. El recorregut era més que dur i per això ja no he tingut cap intent de fer-la. L'any vinent? Les curses de promoció han estat genials i l'arribada de les voltes curta i llarga també. No sé què ho fa però veig esport i...i...i ja m'hi fotria per allà el mig. Em foto nerviós! Hahaha! Per tant, i deixem tornar al raonament inicial, he decidit allargar la setmana.

6 quilòmetes i 300 metres, 31 minuts i 54 segons, 5 minuts i 4 segons per quilòmetre, 160 pulsacions i la sensació de fer un pas més altre cop. He sortit de casa esperitat, aprofitant el neguit del matí, i foto un 4'54" de primer quilòmetre. Vaig massa ràpid, sí. Però segueixo i m'escalfo. Planto dos 4'30" mentre enfilo el cor fins a les 170 pulsacions. M'he sentit molt bé, com si volés. Les cames anaven soles i jo em deixava portar. Corria per sensacions i, com us he dit, eren boníssimes. Cap fred però. El cor va massa ràpid i afluixo a 5'10", tot i tenir la sensació d'anar més lent. Les pulsacions van baixant molt lentament fins que la fatiga m'ha saludat. Jugant amb ella un quilòmetre més a 5'20" i fins a casa a un trot lentíssim, que m'ha recuperat les cames i les sensacions. Però la decisió estava presa; cap a casa. Uns bons estiraments i exercicis complementaris i cap a la dutxa amb un somriure d'orella a orella.

"Pasmésant" el camí...