Ahir vaig sobrepassar els 100 quilòmetres per segona vegada. No tenia res planificat, sabia que volia sortir i que hi volia estar una estoneta llarga. El divendres vaig dir-li al gran Pere Cocu, cosí de la meva mare, que m'avisés un dia que fessin una sortida. Em va dir que l'endemà potser anirien fins Els Àngels passant per Amer i que m'avisaria. Al moment vaig dubtar ja que sé que hi van molt fort i jo encara no estic per tant. Però la il·lusió sempre compensa.
La setmana havia estat divertida. Dilluns vaig fer una volta a Les Serres on em vaig sentir molt bé. Vaig sortir una mica escalfat de casa, com si tingués pressa. A moments em calmava perquè intuïa que se'm podria fer llarg. Vaig pujar bé a les Serres i rodar millor per la Vall del Llémena. Em sentia bé i tirava fins on podia. Així com les Serres sempre se'm fa llarg, les Encies em surt millor, o això em sembla. Vaig fer rècord de temps als dos, rebaixant uns 5 segons a cada pujada. Al veure que anava bé de temps, la tornada fins a Amer va ser com una crono, salvant molt les distàncies eh!
Dijous vaig fer la segona de la setmana, tot i que el temps havia refrescat molt. Aquesta vegada una volta a Brunyola més llarga. La pujada a Mas Llunès és molt ràpida, o això em sembla. Un cop a Estanyol, vaig agafar direcció Salitja i Vilobí per després tornar a Sant Dalmai i fer l'Alt de Brunyola. Recordo que abans de començar les primeres rampes anava massa ràpid. Cap a dalt amb tot el que tenia i pufff...pinyons amunt! Vaig quedar mig clavat i va ser qüestió de resistir fins a coronar, sense pensar en temps ni res. I aquí va ser on em vaig trobar molt millor i vaig fer via. El pitjor estava per arribar. La pujada fins a Sant Martí Sapresa no està feta per mi. Llarga i pesada, com la variant de la Cellera que aquesta vegada em vaig estalviar per fer una visita al poble dels indius.
Així doncs, el grup d'en Pere em recollia a Amer. Mentre em presentava i ens posàvem una mica al dia, vam arribar a Trullàs on vam fer una parada miccionadora. Em feia gràcia que amb en Pere li diguessin "tiet", quan jo li dic al seu pare. La pujada a Mas Llunès va ser tranquil·la i l'única que vaig aguantar a roda. El ritme era viu, tot i que ells devien anar rodant amb tranquil·litat. Anem fins a Girona per Aiguaviva i travessem la ciutat fins a enfilar Els Àngels. Em vaig destacar una mica als primers metres però de seguida ens vam reagrupar. Des de llavors, ja només els veia en algun revolt i vaig fer la meva guerra. Hi va haver dos segons en què vaig pensar que els tenia però al aixecar la vista i veure la rampa que tenia a davant vaig dir que millor no, que ho deixaria per un altre dia. A dalt m'esperaven i, tot i pensar que baixaríem per allà mateixa, vam tirar per Madremanya i Celrà. La pitjor baixada que he fet mai. Mira que baixo malament però amb aquells bots encara anava pitjor. A més, vaig agafar fred, com confirma el meu mal de coll d'avui. Fins a Celrà vam estirar cames, però després en Pere i en Carles van engegar la moto i s'anaven fent relleus a 37km/h. Jo només esperava que aquella tortura acabés però suposo que aquests moments són els que et fan millorar.
Em preguntaven si anava bé i els hi deia que sí però que a qualsevol moment ja diria que no. En un repetjó que va de Llorà al Pla de Sant Joan les cames ja no tiraven igual i el seu ritme em va matar. En Jordi deia que el "tiet" quan veu un repetjó fot el plat i adéu. Sí sí...però ell a darrera i el que es quedava era jo! Hahaha! Encara quedaven les Encies....va home va! Em van portar a roda i acompanyar fins la meitat. Allà vaig sentir dos clics de baixar pinyons i guerra. En Jordi em va marcar roda fins a dalt mentre els altres dos desapareixen en un tres i no res. I portaven 35 quilòmetres més... Tornant a casa ja m'ho vaig prendre millor ja que feia baixada!
Cada dia vaig aprenent coses sobre això d'anar amb bici i algun dia us les explicaré! Aquesta setmana no he sortit a córrer. Hauré de recuperar-ho la setmana vinent! A més, ja comença a fer fred i amb el córrer no es nota tant...
"Duesrodant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada